Maus d’Art Spiegelman. Una dissociació de rols a través de la genealogia semiòtica de gats i ratolins a la literatura, la novel•la gràfica i la cultura visual.

Abstract

Art Spiegelman realitzà a Maus una biografia sobre les experiències del seu pare com a víctima de l’Holocaust. El que normalment hagués estat una altra narració de supervivència va constituir un abans i un després per tractar-se d’una novel·la gràfica, un suport molt poc habitual per temes de tanta gravetat. Spiegelman dibuixa a jueus i nazis mitjançant ratolins i gats, respectivament. Aquest plantejament representatiu és assumit de forma natural pel lector, però en realitat es tracta d’una inversió de caràcters entre els dos animals, que només es pot entendre si s’analitzen els precedents gràfics de l’autor. L’animalització dels jueus per part dels nazis, la propaganda bèl·lica feta des del món de l’animació de la mà de Disney i la càrrega visual dels dibuixos animats des del anys trenta convergeixen en l’imaginari de Spiegelman i en la correcta comprensió del seu text.

Art Spiegelman made in Maus a biography about his father's experiences as a victim of the Holocaust. What normally would have been another story of survival made a difference for its genre: the graphic novel, which is an unusual support for topics with such burden. Spiegelman draws the Jews and Nazis as mice and cats, respectively. This representational approach is naturally assumed by the reader, but actually it is a reversal of characters between the two animals, which can only be understood if we analyze the author's graphic background. The animalisation of Jews by Nazis, the war propaganda from Disney’s animation, and the visual influence of cartoons from the thirties, converge in Spiegelman’s imaginary and in the correct understanding of his text.