dc.contributor
Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats
dc.contributor.author
Crisóstomo, Raquel
dc.date.accessioned
2011-10-11T11:01:12Z
dc.date.available
2011-10-11T11:01:12Z
dc.date.issued
2011-07-06
dc.identifier.isbn
978-84-695-0045-3
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/41561
dc.description.abstract
Art Spiegelman realitzà a Maus una biografia sobre les experiències del seu pare com a
víctima de l’Holocaust. El que normalment hagués estat una altra narració de
supervivència va constituir un abans i un després per tractar-se d’una novel·la gràfica,
un suport molt poc habitual per temes de tanta gravetat. Spiegelman dibuixa a jueus i
nazis mitjançant ratolins i gats, respectivament. Aquest plantejament representatiu és
assumit de forma natural pel lector, però en realitat es tracta d’una inversió de caràcters
entre els dos animals, que només es pot entendre si s’analitzen els precedents gràfics de
l’autor. L’animalització dels jueus per part dels nazis, la propaganda bèl·lica feta des del
món de l’animació de la mà de Disney i la càrrega visual dels dibuixos animats des del
anys trenta convergeixen en l’imaginari de Spiegelman i en la correcta comprensió del
seu text.
dc.description.abstract
Art Spiegelman made in Maus a biography about his father's experiences as a victim of
the Holocaust. What normally would have been another story of survival made a
difference for its genre: the graphic novel, which is an unusual support for topics with
such burden. Spiegelman draws the Jews and Nazis as mice and cats, respectively. This
representational approach is naturally assumed by the reader, but actually it is a reversal
of characters between the two animals, which can only be understood if we analyze the
author's graphic background. The animalisation of Jews by Nazis, the war propaganda
from Disney’s animation, and the visual influence of cartoons from the thirties,
converge in Spiegelman’s imaginary and in the correct understanding of his text.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.publisher
Universitat Pompeu Fabra
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
auto-biografia
dc.subject
narració secuencial
dc.subject
cinema d’animació
dc.title
Maus d’Art Spiegelman. Una dissociació de rols a través de la genealogia semiòtica de gats i ratolins a la literatura, la novel•la gràfica i la cultura visual.
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
raquel.crisostomo@upf.edu
dc.contributor.director
Ucelay-Da Cal, Enric
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B.36437-2011
dc.description.degree
Programa de doctorat en Humanitats