Arquitectura i comunicació : l’arquitectura com a marca

Abstract

The first objective of this study analyzes the increasing phenomenon of new architectural landmarks. The second objective analyzes some conditions to consider a building or architecture as a mark in XX and XXI centuries. Architectural marks are demanded as a new ideas and products like a social phenomenon. In a global context, cities become equal, so new projects on singular architecture provokes the difference between cities around the world. Creative architectures are news on mass-media since their initiative. Any architectural event is an innovative message. All cities, bigger and smaller, search an original project to change and get a tourist area. The concept 'landmark', often is used with ambiguity. It has lots of meanings, especially in commercial terms, otherwise in other subjects like Architecture. At the end of this study, our proposal is a new definition of 'architectural landmark' after analyzing some possible landmarks and establishing new conditions to understand Architecture as a mark. The phenomenon of architectural landmarks is based in the relationship between Architecture and Communication. It is necessary a historical study of these two terms to review their evolution until XXI century. Symbolic architecture has been changed to a commercial and advertising architecture, with economic and marketing interests. Different landmarks for different purposes: marks for a firm or enterprise; architectural mark for a city or a landmark for a country, being the most popular place to visit. The seven landmarks analyzed in this study are: - Guggenheim Museum in Bilbao. This museum is an example of modern museums with a singular architecture, constructed to change an industrial area to become more attractive. Projected by Frank O. Gerhy, the architect is also a mark. Other cities follow the 'phenomenon Bilbao', projecting a museum to get much tourism and people. - Public Central Library in Seattle. Projected by Rem Koolhaas, one of the most media and famous architects. Situated in a centric place of the city, is an important example of public building resulted with a modern and functional architecture. - City of the Arts in Valencia. It's a complex composed by five buildings, with a museum, a cinema, an aquarium, a garden and a palace for arts, music and theatre. It was projected by a valencian architect: Santiago Calatrava. It's a little city into other city: Valencia, very famous for its wonderful clime and beaches. - Tower Eiffel in Paris. It's a monument, projected by the engineer Gustave Eiffel to commemorate a century from Industrial Revolution. It was constructed in steel. It's the city's mark. It's also a patriotic symbol of a country: France and its first and popular image over the world. - World Trade Center in New York. Twin Towers were a landmark during their existence, a symbol of economic power. A terrorist attach destroyed the two buildings in 2001. Since then, the WTC is the absence as a landmark. Nobody has forgotten the symbol. Twin Tower's image is still on collective mind and a frequent message in mass-media. - Agbar Tower in Barcelona. It's an example of architectural landmark, representing a firm or enterprise. Projected by French architect: Jean Nouvel, Agbar Tower has a original form, materials and colors, changing the Barcelona skyline. It's a new symbol for the city and a marketing strategy for the firm: Aigües de Barcelona. - Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona. This is a case of architectural landmark reconstructed. First time, it was built representing Germany in the Universal Exposition, celebrated in Barcelona in 1929. Before the event, it was destroyed. But after several years, it was reconstructed in the same place and characteristics. This pavilion is admired by an especial public, minored, interesting in architecture and design. All different landmarks have different concepts with different functions.

El primer objectiu d'aquest estudi és l’anàlisi del fenomen creixent de nous marcs arquitectònics. El segon objectiu analitza algunes condicions per considerar un edifici o arquitectura com una marca en els segles XX i XXI. Es requereixen marques arquitectòniques com a noves idees i productes com un fenomen social. En un context global, les ciutats són iguals, de manera que els nous projectes sobre arquitectura singular provoquen la diferència entre ciutats de tot el món. Les arquitectures creatives són notícies sobre mitjans de comunicació massius des de la seva iniciativa. Qualsevol esdeveniment arquitectònic és un missatge innovador. Totes les ciutats, més grans i més petites, cerquen un projecte original per canviar i obtenir una zona turística. El concepte 'fita', sovint s'utilitza amb ambigüitat. Té molts significats, especialment en termes comercials, si no en altres temes com l'arquitectura. Al final d'aquest estudi, la nostra proposta és una nova definició de "marc arquitectònic" després d'analitzar alguns punts de referència possibles i establir noves condicions per entendre l'arquitectura com a marca. El fenomen de les marques arquitectòniques es basa en la relació entre Arquitectura i Comunicació. Cal un estudi històric d'aquests dos termes per revisar la seva evolució fins al segle XXI. L'arquitectura simbòlica s'ha canviat a una arquitectura comercial i publicitària, amb interessos econòmics i de màrqueting. Diferents fites per a diferents finalitats: marques per a una empresa; marca arquitectònica per a una ciutat o punt de referència per a un país, sent el lloc més popular per visitar. Les set fites analitzats en aquest estudi són: - El Museu Guggenheim a Bilbao. Aquest museu és un exemple de museus moderns amb una arquitectura singular, construïda per canviar un espai industrial per ser més atractiu. Projectat per Frank O. Gerhy, l'arquitecte també és una marca. Altres ciutats segueixen el "fenomen Bilbao", projectant un museu per obtenir molt turisme i persones. - La Biblioteca Central Pública a Seattle. Projectada per Rem Koolhaas, un dels artistes més famosos i famosos. Situat en un lloc cèntric de la ciutat, és un important exemple d'edifici públic que va resultar en una arquitectura moderna i funcional. - La Ciutat de les Arts a València. És un complex format per cinc edificis, amb un museu, un cinema, un aquari, un jardí i un palau per a les arts, la música i el teatre. Va ser projectat per un arquitecte valencià: Santiago Calatrava. És una ciutat petita cap a una altra ciutat: València, molt famosa pel seu meravellós clima i platges. - La Torre Eiffel a París. És un monument, projectat per l'enginyer Gustave Eiffel per commemorar un segle des de la Revolució Industrial. Va ser construït en acer. És la marca de la ciutat. També és un símbol patriòtic d'un país: França i la seva primera i popular imatge del món. - El World Trade Center a Nova York. Les Torres Bessones van ser un referent durant la seva existència, un símbol del poder econòmic. Un atac terrorista va destruir els dos edificis l'any 2001. Des de llavors, el WTC és l'absència com a referent. Ningú no ha oblidat el símbol. La imatge de les Twin Tower encara està en la ment col·lectiva i un missatge freqüent en els mitjans de comunicació. - La Torre Agbar a Barcelona. És un exemple de fita arquitectònica, que representa una empresa. Projectada per l'arquitecte francès: Jean Nouvel, la Torre Agbar té una forma original, materials i colors, canviant l'horitzó de Barcelona. És un símbol nou per a la ciutat i una estratègia de màrqueting per a la firma Aigües de Barcelona. - El Pavelló Mies van der Rohe a Barcelona. Es tracta d'un cas de fita arquitectònica reconstruïda. Per primera vegada, va ser construït representant a Alemanya en l'Exposició Universal, celebrada a Barcelona el 1929. Després de l'esdeveniment, va ser destruït. Però passats diversos anys, es va reconstruir en el mateix lloc i característiques. Aquest pavelló és admirat per un públic especial, minorat, interessant en arquitectura i disseny.

Totes les fites diferents tenen conceptes diferents amb funcions diferents.