Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
Aquesta tesi doctoral és el resultat d’una investigació educativa que parteix de l’interès per explorar què entenen els joves per aprenentatge i com aprenen a través dels contextos socials pels quals transiten, prestant atenció a les relacions que estableixen amb els altres, amb si mateixos, amb el coneixement i amb els mitjans digitals. Per tal d’abordar aquesta temàtica d’interès, es realitzaren dos estudis de cas etnogràfics en centres de secundària públics, situats a l’àrea urbana i semi-rural de Catalunya. El primer estudi de cas tingué lloc en un espai extraescolar amb onze joves d’entre 16 i 18 anys i el seu professor d’Art i el segon es desenvolupà en un context escolar, amb la participació de vint joves d’entre 12 a 13 anys, l’equip directiu i el professorat. L’anàlisi dels casos s’ha realitzat des d’un marc conceptual sociocultural sobre l’aprenentatge entre contextos (Erstad i Sefton-Green, 2013; Barron, 2006; Vadeboncoeur, Kady-Rachid i Moghatader, 2015) i a través d’instruments analítics basats en la teoria fonamentada (Charmaz, 2006). Els resultats de la recerca s’articulen al voltant de quatre diàlegs. El primer, sobre les trajectòries que tracen els joves a través dels contextos socials dels quals formen part i les identitats d’aprenentatge que configuren al llarg d’aquestes trajectòries. El segon, sobre el caràcter social, mòbil i històric de l’aprenentatge. El tercer, sobre les implicacions que tenen els mitjans digitals en les cultures d’aprenentatge dels joves, dels instituts i dels espais virtuals que sorgeixen de formar part d’una societat digital. El quart, sobre la concepció dels instituts com a nodes d’un major entramat sociocultural i la necessitat de repensar algunes finalitats, pràctiques i cultures dominants de l’escola secundària. Entenent que indagar en l’aprenentatge implica tenir en compte les característiques dels contextos locals i globals, però alhora prestar atenció a les experiències dels individus que en formen part, els resultats d’aquesta investigació són una invitació a pensar en com ens relacionem amb el saber i amb els contextos socials dels quals formem part. Escoltar i reflexionar al voltant de les històries dels joves ha estat una oportunitat per plantejar com viuen, es relacionen i aprenen, indagant en els seus trànsits entre espais tant presencials com virtuals i en el seu traç de trajectòries d’aprenentatge constant.
This doctoral thesis is the result of an educational research based on the interest of exploring what young people understand by learning and how do they learn when they transit between the social contexts they belong to. It pays attention to the relationships they establish with others, with themselves and with digital media. In order to address this issue, two ethnographic case studies were conducted in public secondary schools located in urban and semi-rural areas of Catalonia. The first of them was carried out in an extracurricular context, with eleven young students and their Art teacher. The second one took place in a school setting, with twenty young students, the executive team and the faculty members. The analysis was based a conceptual framework on sociocultural approaches to “learning across contexts” (Erstad and Sefton-Green, 2013; Barron, 2006; Vadeboncoeur, Kady-Rashid and Moghatader, 2015) and it was conducted through techniques based on grounded theory (Charmaz, 2006). The results are articulated around four dialogues: (a) on youth learning trajectories across contexts, (b) on the social, relational, mobile and historical aspects of learning, (c) on the implications of digital media in learning cultures, and (d) on secondary school as a node in the sociocultural network. Doing research on learning involves taking into account the characteristics of the local and global contexts, but at the same time, paying attention to the experiences lived by the individuals who are part of these contexts. For this reason, the results are an invitation to think about how do we relate with knowledge and with the social contexts of which we are part. To listen to and to reflect upon the histories of young people has been an opportunity to wonder how do they live, how do they position themselves and how do they learn, investigating their learning trajectories and their movements between spaces, both face-to-face and virtual.
Educació secundària; Educación secundaria; Secondary education; Aprenentatge; Aprendizaje; Learning; Joventut; Juventud; Youth; Mitjans de comunicació digitals; Medios digitales; Digital media; Etnografia; Etnografía; Ethnography
373 - Ensenyament primari i secundari
Ciències de l'Educació
Facultat d'Educació [271]