Coherence and inclusiveness in United Nations post-conflict engagements: the depression of the liberal peacebuilding project, the cases of Sierra Leone, Burundi and the Central African Republic

Abstract

This dissertation seeks to examine the United Nations (UN) political and peacebuilding post-conflict engagements within the frame of the liberal peacebuilding project. Through a comparative analysis of the Department of Political Affairs (DPA) and Peacebuilding Architecture (PBA) post-conflict engagements utilizing the cases of Sierra Leone, Burundi and the Central African Republic (CAR), this research examines two major strategic goals. On the one hand, it analyses coherence, a technical aspect meaning first, the synergy between the New York-based UN headquarters and field missions and second, intracoordination amongst UN teams in the field. On the other hand, it examines inclusiveness. This means the extent to which these post-conflict engagements have included different stakeholders in peacebuilding processes, specifically the local civil society and regional actors. The dissertation then addresses explanatory factors and implications of the DPA and PBA failure in reifying coherence and inclusiveness within the frame of UN political and peacebuilding post-conflict engagements as well as how this unfulfilled challenge has contributed to the current depression of the liberal peacebuilding project.

Aquesta tesi pretén analitzar els processos polítics i de construcció de pau postbèl·lics de l’ONU en el marc del projecte liberal de construcció de pau. Mitjançant una anàlisi comparativa dels processos postbèl·lics liderats pel Departament d'Afers Polítics (DAP) i l’Arquitectura de Construcció de Pau (ACP) desplegats a Sierra Leone, Burundi i la República Centreafricana, aquesta investigació examina dos objectius estratègics concrets. D'una banda, s’analitza la coherència, un aspecte tècnic que fa referència, en primer lloc, a la sinergia entre la seu de Nova York i les missions operant als països i, en segon lloc, la coordinació interna entre equips de l'ONU desplegats sobre el terreny. D'altra banda, s’examina la inclusió, és a dir, fins a quin punt aquests processos postbèl·lics de l’ONU han inclòs diferents actors al procés de construcció de pau, concretament la societat civil local i els actors regionals. La tesi aborda els factors explicatius i les implicacions del fracàs del DAP i l’ACP a l’hora d’assolir la coherència i la inclusió en el marc d’aquests processos polítics i de construcció de pau postbèl·lics de l’ONU, així com aquest fracàs ha contribuït a la depressió actual del projecte liberal de construcció de pau.