Influència de factors clínics, radiològics i patològics en la valoració de resposta a la quimioteràpia neoadjuvant en càncer de mama

Abstract

La importància d’una predicció acurada del tumor residual després de quimioteràpia neoadjuvant (QNA) radica en la planificació del tipus de cirurgia. Avui en dia es considera que la millor prova per a valorar la resposta a la QNA és la ressonància magnètica (RM); tot i això, estudis previs suggereixen que la fiabilitat de la RM pot estar alterada per diferents factors. En els últims anys la QNA ja no només s’utilitza amb intenció de millorar les opcions quirúrgiques de les pacients, sinó que s’ha ampliat a pacients amb tumors amb immunofenotips que tenen alta probabilitat d’assolir RCp, que en els subtipus triple negatiu (TN) i HER2(+), s’ha associat a millor pronòstic. Hem analitzat 186 pacients tractades amb QNA a l’Hospital del Mar entre 2006 i 2013. Totes les pacients disposaven de RM basal i de RM post-QNA. A la nostra sèrie predominaven tumors tipus Luminal (21% Luminal A i 33.3% Luminal B-HER2(-)). Hem assolit una taxa de Resposta Completa Patològica (RCp) total d’un 17.7%, que augmenta fins a un 66.7% en els tumors HER2(+) i que es redueix a un 0% en els tumors Luminal A. Hem objectivat que els principals factors predictors de RCp són estat de Receptors Hormonals (RH) i de HER2. Hem reportat una bona correlació entre mida de tumor residual valorada mitjançant RM i valorada per patologia, amb una mitjana de discrepança d’11.6 mm. L’immunofenotip on la mitjana de discrepança entre mides és menor és en el TN, de 3.2 mm versus un 15.4 mm en els tumors Luminal A, on trobem la major discrepança. Els factors que afecten a la precisió de la RM per a valorar mida tumoral residual són mida tumoral inicial i estat de HER2. Hem reportat una Sensibilitat de la RM per a predir RCp del 75.8%, una Especificitat del 79.7%, un Valor Predictiu Positiu del 44.6% i un Valor Predictiu Negatiu del 77.75%. La precisió de la RM per a detectar RCp és superior a mama que a aixella. La fiabilitat de la RM per a detectar RCp està influenciada pel valor basal de ki 67. L’immunofenotip on la RM valora de manera més precisa la resposta a la QNA és el TN. No hem identificat cap subgrup on la fiabilitat de la RM sigui del 100% i on es pogués plantejar eradicar el tractament quirúrgic. Les pacients que assoleixen RCp tenen major supervivència lliure de recaiguda. A la nostra cohort les pacients amb més recaigudes són aquelles amb tumors TN, sobretot les que no assoleixen RCp.

In patients with breast cancer the assessment of the response to neoadjuvant chemotherapy (NAQ) is very important in order to plan the surgical treatment. Magnetic Resonance Imaging (MRI) is accepted as the best method to predict pathological response to NAQ. However, previous studies suggested that the accuracy of MRI in this situation can be altered by different factors. Initially NAQ was used to improve the surgical options of the patients, in recent years its used has been extended to patients with tumours with immunofenotypes that have a high probability of achieving pathological complete response (pCR), which is associated with better prognosis in triple negative (TN) and HER2 (+) subtypes. This retrospective study included 186 breast cancer patients treated with NAQ between January 2006 and June 2013 at Hospital del Mar. All patients underwent a baseline MRI and after NAQ. Luminal tumours predominated in our series (21% Luminal A and 33.3% Luminal B-HER2[-]). A pCR was achieved in 17.4% patients, 66.7% in HER(+) tumours, the highest, and 0% in Luminal A tumours, the lowest. The main predictors of pCR were Hormonal Receptors (RH) and HER2 status. We observed a good correlation between residual tumour size evaluated by MRI and tumour size evaluated by pathology, with a mean discrepancy of 11.6 mm. The size discrepancy was smaller in TN tumours, of 3.2 mm versus 15.4 mm in Luminal A tumors, where we find the greatest discrepancy. Initial tumor size and HER2 status were significantly correlated with the accuracy of MRI to asses residual tumour size. The overall sensitivity, specificity, positive predictive value and negative predictive value to predict pCR by using MRI were 75.8%, 79.7%, 44.6% and 77.75%. The accuracy of the MRI to detect pCR was superior in the breast that in the axilla. The accuracy of the MRI to detect pCR was influenced by the basal value of ki 67. The immunofenotype where the MRI better evaluated the response was the TN. We did not identified any subgroup where the reliability of MRI was 100% and where it could be considered to eradicate the surgical treatment. Patients who achieved pCR had a higher relapsing free survival rate. In our cohort, patients with most relapses were those with TN tumors, especially those that did not reach pCR.