La recepció del teatre de Tennessee Williams a Barcelona durant el franquisme

Abstract

Aquesta proposta de tesi doctoral estudia la recepció del conjunt de la producció dramàtica de Tennessee Williams a la ciutat de Barcelona durant el franquisme. L’anàlisi d’aquesta recepció, emmarcada en un context internacional més global, permet plantejar si el procés de recepció del teatre de Tennessee Williams a Barcelona va ser el resultat d’unes circumstàncies locals determinades per la realitat política, social i cultural del moment (la dictadura franquista), o si, altrament, aquesta recepció podia circumscriure’s en una tendència artística compartida amb d’altres cultures i països. El treball consta d’una introducció on es descriu sintèticament el context teatral existent en el moment de l’arribada del teatre de Tennessee Williams a l’escena occidental de postguerra (incloent-hi l’espanyola i la catalana), les característiques bàsiques del teatre d’aquest autor i una possible periodització del conjunt de la seva obra dramàtica. El cos del treball presenta l’anàlisi detallada de la recepció de cadascun dels muntatges que es varen estrenar a Barcelona durant el franquisme: 1) El zoo de cristal (1950, 1955, 1956), 2) Un tranvía llamado Deseo (1950, 1961), 3) La rosa tatuada (1958), 4) La gata sobre el tejado de zinc (1959), 5) La caída de Orfeo (1961) i 6) Dulce pájaro de juventud (1966). Per elaborar aquesta anàlisi, s’ha traçat una panoràmica de la recepció crítica internacional del teatre de Williams per, tot seguit, estudiar-ne la recepció crítica a Barcelona. A més, també s’han analitzat els problemes que cada obra representada va tenir amb la censura, així com les traduccions originals de les obres a l’espanyol. Les conclusions del treball permeten entendre com l’auge, la consolidació i la davallada de l’interès per Tennessee Williams als Estats Units i a Europa es projecta també a l’escena barcelonina tenint en compte les circumstàncies polítiques i culturals pròpies de l’estat espanyol.

This essay studies the reception of Tennessee Williams’s plays in Barcelona during Franco’s regime. Analysing this reception within a broader international context led me to consider whether the reception of Tennessee Williams’s theatre in Barcelona was the result of local circumstances related to the political, social and cultural situation of the time (Franco’s regime) or whether it reflected an artistic trend shared with other cultures and countries. This essay starts with an introduction in which I concisely describe the theatrical context into which Tennessee Williams’s theatre began to be performed in European countries (including Spain and Catalonia) after the Second World War, outline his theatre’s basic characteristics and give a potential periodization of his work. The body of the essay consists of a detailed analysis of the reception of each of Williams’s plays performed in Barcelona during Franco’s regime: 1) El zoo de cristal (1950, 1955, 1956), 2) Un tranvía llamado Deseo (1950, 1961), 3) La rosa tatuada (1958), 4) La gata sobre el tejado de zinc (1959), 5) La caída de Orfeo (1961) and 6) Dulce pájaro de juventud (1966). I look at the critical reception of Williams’s theatre at an international level and then study its critical reception in Barcelona. I also analyse the problems that each play had with regard to censorship and their original translations into Spanish. The conclusion of this study helps us to understand how the rise, consolidation and decline of Tennessee Williams’s theatre in the United States and Europe are also seen in Barcelona, with due consideration of the political and cultural circumstances in Spain.