Fertilització orgànica i mineral en una rotació farratgera de doble cultiu anual en clima mediterrani humit

Abstract

La fertilització dels cultius extensius amb la utilització de materials orgànics és una pràctica habitual en zones amb elevada activitat ramadera i amb disponibilitat d’aquests fertilitzants (fems i purins). Aquesta pràctica és encara més estesa en la fertilització de cultius per aprofitament farratger degut a la seva vinculació amb explotacions ramaderes. L’any 2007 es va establir un camp experimental al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (NE Espanya), on es varen alternar de manera successiva les rotacions farratgeres de doble cultiu anual civada (Avena sativa L.) - sorgo (Sorghum bicolor L.) i raigràs (Lolium multiflorum L.) - blat de moro (Zea mays L.). Durant 6 anys es varen avaluar diferents estratègies de fertilització (10 tractaments) basades en l’aplicació de fems de boví i en algunes ocasions també amb aplicació de fertilitzants nitrogenats minerals. El disseny experimental era en blocs a l’atzar amb 3 repeticions. Per avaluar aquestes estratègies de fertilització es varen determinar de manera continuada diferents paràmetres en el sistema sòl-aigua-cultiu. En el context i en el sistema productiu avaluat, la dosi de fems de 170 kg N ha-1 any-1 amb un complement mineral permet obtenir rendiments màxims minimitzant els impactes ambientals per acumulació de nutrients en el sòl o per pèrdua de N. Amb la dosi de 250 kg N ha-1 any-1, a més d’obtenir rendiments elevats minimitzant els impactes ambientals a mig termini (6 anys), es permet una major recirculació de nutrients en un mateix sistema agrari, encara que en aquest cas la tendència a l’acumulació de P en el sòl podria ser limitant a més llarg termini.

La fertilización de los cultivos extensivos con la utilización de materiales orgánicos es una práctica habitual en zonas con elevada actividad ganadera y con disponibilidad de estos fertilizantes (estiércoles y purines). Esta práctica es aún más extendida en la fertilización de cultivos para aprovechamiento forrajero debido a su vinculación con explotaciones ganaderas. En el año 2007 se estableció un campo experimental en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (NE España), donde se alternaron de manera sucesiva las rotaciones forrajeras de doble cultivo anual avena (Avena sativa L.) - sorgo (Sorghum bicolor L.) y raigrás (Lolium multiflorum L.) - maíz (Zea mays L.). Durante 6 años se evaluaron diferentes estrategias de fertilización (10 tratamientos) basadas en la aplicación de estiércol de bovino y en algunas ocasiones también con aplicación de fertilizantes nitrogenados minerales. El diseño experimental fue en bloques al azar en 3 repeticiones. Para evaluar estas estrategias de fertilización se determinaron de manera continuada diferentes parámetros en el sistema suelo-agua-cultivo. En el contexto y en el sistema productivo evaluado, la dosis de estiércol de 170 kg N ha-1 año-1 con un complemento mineral permite obtener rendimientos máximos minimizando los impactos ambientales por acumulación de nutrientes en el suelo o per pérdida de N. Con la dosis de 250 kg N ha-1 año-1, además de obtener rendimientos elevados minimizando los impactos ambientales a medio plazo (6 años), se permite una mayor recirculación de nutrientes en un mismo sistema agrario, aunque en este caso la tendencia a la acumulación de P en el suelo podría ser limitante a más largo plazo.

Fertilization of field crops with organic materials is a common practice in areas with high livestock activity and availability of these fertilizers (manures and sludges). This practice is even more widespread in the fertilization of crops for fodder use, due to their links to livestock farms. In 2007 an experimental field was set up in La Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (NE Spain), where the forage rotations of double-annual crop oat (Avena sativa L.) - sorghum (Sorghum bicolor L.) and ryegrass (Lolium multiflorum L.) - maize (Zea mays L.) were alternated. Different fertilization strategies (10 treatments) based on the application of cattle manure and also in some cases with applications of N mineral fertilizers were evaluated, using an experimental design of randomized blocks in 3 replicates. In order to evaluate these fertilization strategies, different parameters were determined at frequent intervals in the soil-water-crop system. In the context and in the productive system assessed, the manure rate of 170 kg N ha-1 year-1 with a mineral complement allows obtaining maximum yields while minimizing the environmental impacts for accumulation of nutrients in the soil and for loss of N. With the rate of 250 kg N ha-1 year-1, in addition to obtaining high yields and minimizing environmental impacts in the medium term (6 years), there is a greater recirculation of nutrients in the same agrarian system, although in this case the tendency to accumulate P in the soil could be limiting in the longer term.