Continguts del treball i incapacitat temporal en la cohort

Abstract

Introducció: L'anàlisi de l'absentisme s'ha abordat des de diverses perspectives teòriques. Des de la d'aquesta tesi, L'absentisme laboral és contemplat com un indicador de funcionament, les causes S'han de cercar en les condicions i organització del treball i en les relacions socials de producció i de gènere. <br/>L'objectiu general de la tesi és analitzar la relació entre la freqüència d'episodis d'incapacitat laboral (IT) i els continguts del treball entre els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys 1984 i 1993. Els objectius específics són analitzar les diferències en la freqüència d'episodis d'IT de curta i llarga durada entre homes i dones i identificar les característiques dels continguts del treball que poden influenciar la freqüència d'episodis de IT. Subjectes i Mètodes: El disseny és longitudinal retrospectiu. La població d'estudi inclogué totes les persones que entre l'1 de gener de 1984 i el 31 de desembre de 1993 van treballar un mínim de 6 mesos i un dia a l'Ajuntament de Barcelona. La cohort quedà constituïda per 20.648 persones, que contribuïren a 78.524,81 persones - any de seguiment pels homes i 56.403,89 per a les dones. Tota la informació socio-demogràfica i laboral s'obtingué del Sistema Integrat de Personal de l'Ajuntament de Barcelona. Es classificà la població en categories administratives i en grups de llocs de treball amb continguts homogenis. Es calcularen les taxes crues i específiques per a cada categoria, grup de llocs de treball, i edat, així com les acumulades per a tot el període d'estudi i les raons de taxes per categories i grups de llocs de treball. L' anàlisi fou específica per gènere.<br/>Resultats: La incapacitat temporal es relaciona de manera diferenciada amb el gènere, l'edat, la categoria professional i els continguts del treball. Les dones presentaren taxes (crues i ajustades) d'IT més altes que els homes, tant d'episodis de curta com de llarga durada. L'análisi específica per gènere mostrà l'existència d'una doble segregació laboral en base a aquest: la raó dones / homes que ocupaven llocs de treball de major responsabilitat i salari fou molt desfavorable per a aquestes, alhora que es constatà l'existència de grups de llocs de treball i categories administratives específiques de gènere. S'observà una clara relació entre la categoria administrativa i les taxes d'IT de curta i de llarga durada, les categories manuals presentaren majors taxes que les no manuals, patró més evident per a les taxes de llarga durada i pels homes. Entre les dones,els resultats foren menys explicatius que entre els homes. Els mateixos patrons s'observaren en relació als continguts del treball, les raons de taxes foren generalment superiors per a les categories amb menors continguts.<br/>Conclusions: Els resultats recolzen la hipòtesi de que l'estat de salut es realciona més amb la incidència d'episodis d'IT de llarga durada que amb els de curta durada. Els factors de risc relacionats amb el treball de reproductiu (familiar i domèstic), i els recursos personals que el treball proporciona (en termes de control sobre el treball i suport social), podrien tenir més importància en la incidència d'episodis de curta durada. La segregació laboral i del treball familiar i domèstic en base al gènere explicarien principalment les majors taxes femenines. També recolzen la hipòtesi de que l'absentisme laboral ha ser analitzat des de la perspectiva d'un indicador de funcionament, i no només de salut, i que està fortament relacionat amb la classe social i amb els continguts del treball.

Introduction: Analysis of absenteeism has been done under diverse theoretical theories. In this research, work absenteeism is seen as a functioning indicator. Working conditions, organisation of work and social relations of production and gender have to be analysed when looking for its causes. <br/>The general objective is to analyse the relationship of sickness leave (SL) with the job contents among the Barcelona city council civil servants during the 1984 - 1993 period. Specific objectives are to analyse the differences in the frequency of SL episodes of short and long duration and to identify the characteristics of the contents of the job that can influence it.<br/>Population and Methods. The study was a retrospective cohort including all people who worked for more than six months for the City Council of Barcelona from 1/1/1984 to 31/12/1993. The cohort was composed of 20,648 people who contribute to 78,524.81 person/years of follow-up for men and 56,403.89 for women. All information was obtained from company records. The study population was classified into administrative categories and occupational groups based on homogeneous job contents. Crude and age, category and occupational group specific rates of SL were computed and cumulative rates for all the period as well in a gender-specific analysis.<br/>Results: SL related to gender, age, and administrative category and job contents. Women showed generally higher SL rates than men for both short and long episodes. Gender specific analysis showed the double labour segregation. The women / men ratio among higher categories was very desfavourable for women, and there were gender-specific categories and workplaces. A clear relationship between administrative category and SL rates was found, manual categories had higher rates than non -manual. This trend was more evident for men and for long episodes. Among women, results were less explicative than among men. Similar results were found referring job contents, rate ratios were generally higher for those occupational groups with poorest contents of the job.<br/>Conclusions: These results support the hypothesis that the health status is more related to the incidence of long episodes of SL than to short episodes. The incidence of short episodes could be more related to the reproductive work and to the personal resources that the work provides in terms of control over the work and social support. The gender-based segregation of productive and reproductive work could explain the higher rates of women. These results also support the hypothesis that work absenteeism should be analysed under the perspective of a functioning indicator and that is related to health, social class and the contents of the job.