A Study on public-private collaboration: motivations and consequences, measuring success with key dimensions, comparing leadership

Autor/a

Alsina Burgués, Victòria

Director/a

Ramió, Carles

Data de defensa

2017-12-21

Pàgines

223 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Polítiques i Socials

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials

Resum

Public-private collaboration (PPC) is a phenomenon that has grown spectacularly since the early 1980s. Currently, policy-making processes usually develop in complex networks of public and private institutions, and public service delivery requires the management of complex interorganizational relationships. In this context, this research aims to contribute to the study of PPC by analysing three key dimensions. Firstly, it reviews why the public sector decides to initiate PPCs, and examines how the nature of these reasons affects its success. Secondly, it proposes ways to objectively measure the degree of success of PPC processes, both overall and by key dimensions. Likewise, the study identifies those institutional and organizational contexts which are most favourable in successfully promoting and managing these collaborations. Lastly, this research establishes a connection between PPC and urban development; it compares public and private sector leadership in urban transformation initiatives in Washington D.C.; and it examines how this leadership differ in terms of social and economic consequences.


El fenómeno de la colaboración público-privada (CPP) ha crecido espectacularmente desde principios de la años ochenta. De hecho, hoy en día, las procesos de formulación de políticas públicas generalmente se desarrollan mediante complejas redes de instituciones públicas y privadas. Así mismo, la prestación de servicios públicos requiere, cada vez en mayor medida, gestionar complejos entramados interorganizativos. En este contexto, la presente investigación pretende contribuir al estudio de la CPP analizando tres dimensiones clave. En primer lugar, estudiando los motivos por los que el sector público decide iniciar CPPs y, en que medida, su naturaleza afecta al éxito de la colaboración. En segundo lugar, examinando cómo medir objetivamente el grado de éxito de los procesos de CPP, tanto a nivel global como atendiendo a dimensiones clave. Asimismo, identificando qué contextos institucionales y organizacionales son más idóneos para promover y gestionar, con éxito, estas colaboraciones. Finalmente, conectando la CPP con el desarrollo urbano. En concreto, comparando el liderazgo público y el privado en diferentes iniciativas de transformación urbana en Washington DC, y comparando sus efectos sociales y económicos.

Paraules clau

Public-private collaboration; Public-private partnerships; Collaborative governance; Public leadership; Urban development; Colaboración público-privada; Partenariados público-privados; Gobernanza colaborativa; Liderazgo público; Desarrollo urbano

Matèries

32 - Política

Documents

tab.pdf

3.305Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)