Mesotelioma pleural y exposición ambiental al amianto


Author

Agudo Trigueros, Antonio

Director

González Svatetz, Carlos Alberto

Moreno Aguado, Víctor

Date of defense

2003-12-01

ISBN

8468857041

Legal Deposit

B-9264-2004



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva

Abstract

La paraula amiant s'aplica a una família de silicats fibrosos i inclou tres varietats principals: el crisotil·lè, la crocidolita i l'amosita. Totes les varietats d'amiant són carcinogèniques i poden produir càncer del pulmó i mesotelioma. El mesotelioma maligne és un tumor poc freqüent que es localitza sobre tot a la pleura. Té un pronòstic molt dolent, i el període de latència pot ser molt llarg, de 20 a 50 anys. L'exposició ocupacional a l'amiant és una causa reconeguda de mesotelioma; però un cop s'ha controlat l'exposició a concentracions molt elevades que es donaven a l'ambient laboral, la principal preocupació s'ha desplaçat cap els possibles efectes de l'exposició a dosis baixes. S'ha estudiat l'efecte de l'exposició domèstica que pateixen els familiars de treballadores exposats que porten la roba de feina a casa per la seva neteja. També s'ha estudiat l'efecte de l'exposició ambiental de les persones que viuen prop d'una font puntual d'emissió d'amiant. Malgrat tot, no s'havia analitzat, fins ara, si la contaminació ambiental o domèstica en la població general de zones industrials és una causa de mesotelioma.<br/>Es va dur a terme un estudi multicèntric de casos i controls de base poblacional en sis àrees d'Itàlia, Espanya i Suïssa. Es van incloure 215 casos nous de mesotelioma pleural amb confirmació histològica i 448 controls. Un grup d'higienistes industrials varen classificar els participants segons la seva probabilitat i intensitat d'exposició a l'amiant. La informació de la història laboral va ser la base de l'exposició ocupacional. Per la classificació de l'exposició ambiental i domèstica es van tenir en compte la utilització o presència d'amiant en cada domicili de la història de residències, així com les activitats industrials de l'entorn.<br/>En els 53 casos i 232 controls sense exposició ocupacional es va observar un increment de risc de mesotelioma associat a la utilització domèstica d'amiant o la presència de productes que poden desprendre fibres, així com el fet de viure a menys de 2 km d'un establiment industrial que utilitzava amiant. Aquestes circumstàncies impliquen exposicions a concentracions de 0.1 a 5 f/l, unes mil vegades menys que les mesurades en moltes àrees amb exposició ocupacional. En l'anàlisi dels 232 casos i 257 controls a Espanya es van identificar com ocupacions amb més risc de mesotelioma el treball en la fabricació de fibrociment, la neteja i planxa de roba, el treball com a mecànic electricista, i els conductors de vehicles i maquinària de la construcció. Gairebé el 88% dels casos de mesotelioma són atribuïbles a l'exposició a l'amiant, 62% d'origen ocupacional i 26% no ocupacional.<br/>L'amiant està prohibit actualment en la majoria de països industrialitzats, però encara s'utilitza en alguns països en desenvolupament. D'altra banda, atès el llarg període de latència, el mesotelioma pot ser un problema de salut durant les properes dècades. Cal doncs parar molta atenció a certs aspectes, com ara la problemàtica de l'amiant en edificis i instal·lacions, els efectes sobre la salut dels materials utilitzats en substitució de l'amiant i el seguiment i possible compensació dels treballadors que han estat exposats a l'amiant.


El término amianto designa de forma genérica un grupo de silicatos fibrosos con tres variedades principales: crisotilo, crocidolita y amosita. Todas ellas son carcinogénicas, capaces de producir mesoteliomas y cáncer de pulmón. El mesotelioma maligno es un tumor poco frecuente que se localiza preferentemente en la pleura. Tiene muy mal pronóstico y un largo período de latencia, de entre 20 y 50 años. Existe una clara relación causal entre el mesotelioma y la exposición ocupacional al amianto. Sin embargo, tras el control de la exposición a concentraciones elevadas propias de algunas ocupaciones, la preocupación por los efectos del amianto se ha centrado en las exposiciones a dosis bajas. Se ha estudiado el efecto de la exposición doméstica de los familiares que lavan la ropa de trabajadores expuestos al amianto; también se ha estudiado el efecto de la exposición ambiental debida a la residencia cerca de una fuente puntual de emisión de amianto. Sin embargo, hasta ahora no se había analizado si la contaminación ambiental o doméstica de la población general en áreas industriales puede ser una causa de mesotelioma pleural.<br/>Se realizó un estudio multicéntrico de casos y controles de base poblacional en seis áreas de Italia, España y Suiza. Incluyó 215 casos nuevos de mesotelioma pleural con confirmación histológica y 448 controles. Un grupo de higienistas industriales evaluó la probabilidad e intensidad de la exposición al amianto de origen ocupacional y no ocupacional, a partir de la información de la historia laboral y de residencias. La exposición doméstica y ambiental se basó en la posible utilización o presencia de amianto en el domicilio, las características de la vivienda y las actividades industriales del entorno.<br/>En los 53 casos y 232 controles sin evidencia de exposición ocupacional se observó un incremento del riesgo de mesotelioma pleural asociado a la utilización de amianto en el domicilio o a la presencia de productos que pudiesen desprender fibras, así como en los residentes en un radio de 2 km respecto a alguna industria que utilizase amianto. Ello supone una exposición a concentraciones de 0.1 a 5 f/l, unas mil veces menores que las habituales en el ambiente laboral. Las principales ocupaciones de riesgo identificadas en el análisis de los 232 casos y 257 controles de los centros españoles fueron: fabricación de fibrocemento, trabajadores del lavado, limpieza y planchado de ropa, ajustadores y mecánicos electricistas, y conductores de maquinaria de la construcción. El 88% de los casos de mesotelioma son atribuibles al amianto, de los cuales 62% a la exposición ocupacional y 26% a la exposición doméstica o ambiental.<br/>El uso de amianto está prohibido casi en la totalidad de países industrializados, pero se utiliza aún en diversos países en vías de desarrollo. Incluso los países donde se ha prohibido el amianto deben prestar especial atención a otros aspectos de interés, tales como la problemática del amianto instalado, los posibles efectos de los materiales utilizados como sustitutos del amianto y el seguimiento de los trabajadores expuestos con vistas a la posible compensación a la que tienen derecho.


Asbestos is a generic term applied to a group of fibrous silicates. There are three commercially important forms: chrysotile, crocidolite, and amosite. All of them are carcinogenic, capable of causing mesothelioma and lung cancer. Malignant mesothelioma is a rare tumour mainly located in the pleura. Most mesotheliomas are fatal within 12-24 months of diagnosis, and have a latency period of 20-50 years. There is strong evidence supporting the causal association between mesothelioma and occupational exposure to asbestos. Nevertheless, with the virtual cessation of high-dose occupational exposure to asbestos, public health attention has turned to the risks of exposure at lower doses arising from non-occupational sources. Domestic exposure results from asbestos fibres brought home by workers exposed in the workplace. Environmental exposure may result from residence in the vicinity of a single well-identified source of asbestos pollution. However, further studies are needed to investigate whether the industrial and domestic use of asbestos may produce sufficient environmental pollution to cause mesothelioma.<br/>A population-based case control study was carried out in six areas from Italy, Spain and Switzerland, including 215 new histologically confirmed cases of pleural mesothelioma and 448 controls. A panel of industrial hygienists assessed the probability and intensity of asbestos exposure separately for occupational, domestic and environmental sources. Each occupational period was classified based on the information collected in the occupational history. Classification of domestic and environmental exposure of each residence was based on the presence and use of asbestos at home, asbestos industrial activities in the surrounding area and their distance from the dwelling.<br/>Among 53 cases and 232 controls without evidence of occupational exposure to asbestos, handling asbestos material or presence of asbestos material at home susceptible to damage, as well as living within 2000 m of asbestos industries was associated with increased risk of mesothelioma. Typically these circumstances entail exposure to concentrations ranging from 0.1 to 5 f/l, about 1000 times lower than those measured in occupational settings. Among the 132 cases and 257 controls in the Spanish centres the main occupations with increased risk of mesothelioma were manufacture of asbestos cement, launderers, cleaners and pressers, electrical fitters, plumbers, and drivers of material-handling and related equipment. Almost 88% of mesotheliomas were attributable to asbestos exposure, 62% due to occupation and 26% from non-occupational origin.<br/>Utilisation of asbestos has almost completely ended in most developed countries as the result of government bans. Nevertheless, asbestos manufacture continues in parts of the developing world. Even countries that have banned the material still have to devise strategies to cope with the asbestos that remains in place, monitoring potential effects of fibres used as asbestos substitutes, and surveillance of former asbestos workers and exposed populations in order to provide them with access to compensation.

Keywords

Epidemiología; Amianto; Mesotelioma

Subjects

618 - Gynaecology. Obstetrics

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

aat1de6.pdf

782.4Kb

aat2de6.pdf

70.56Kb

aat3de6.pdf

147.4Kb

aat4de6.pdf

145.7Kb

aat5de6.pdf

78.54Kb

aat6de6.pdf

150.3Kb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)