Universitat Rovira i Virgili
Ferré i Grau, Carme
Jiménez Herrera, María Francisca
2017-10-23
252 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Infermeria
RESUM Objectiu: Comprendre l'experiència de l'equip d'infermeria (EE), sobre espiritualitat i necessitats espirituals de les persones ateses en un hospital públic de 638 llits. Antecedents: Les cures espirituals són considerades necessàries per brindar una atenció holística; evitant l'angoixa espiritual i afavorint afrontament la malaltia. Disseny: Estudi fenomenològic hermenèutic. Mètode: La mida de la mostra fou de 38 participants: 16 membres del EE -format per 8 infermers i 8 auxiliars del servei d'hospitalització general-; 10 de la unitat onco- Hematologia; dos grups focals -un de 6 professionals i un altre de 5 pacients-; i una entrevista a un dels sacerdots del centre. El mostreig va ser teòric. Resultats: Les cures espirituals són un conjunt d'activitats d'infermeria diferenciades de l'atenció física i prescrita. A més, hi va haver tres nivells en les experiències del EE relacionades amb la cura espiritual: La naturalesa de la cura espiritual, l'autopercepció davant les cures espirituals, i afrontament de cures espirituals. Finalment, la identificació de la demanda de cures espirituals va ser realitzada majoritàriament pel EE. Discussió: L'atenció de les necessitats i les cures espirituals no van ser requerides directament, però les necessitats espirituals religioses van ser sol·licitades de forma directa. A més, es va necessitar temps i confiança, i una actitud de predisposició adoptada pels professionals per permetre la cura espiritual. Les activitats d'infermeria relacionades amb la cura espiritual no van ser registrades; No obstant això, encara que aquest tipus de cures de infermeria no va ser una prioritat per als models biomèdics, es van realitzar i van resoldre, encara que el EE no se sentia preparat. Conclusions: Hi va haver molt poques diferències entre els diplomats i els auxiliars -relacionats amb les seves activitats de cuidadors i entre participants d'àrees públiques i privades, tot i que la principal diferència estava associada al procés de morir dels pacients i la seva implicació per part del EE. Finalment, no hi va haver un límit clarament establert entre l'atenció espiritual, psicològica i religiosa, segons la narrativa dels participants.
RESUMEN Objetivo: Comprender la experiencia del equipo de enfermería (EE), sobre espiritualidad y necesidades espirituales de las personas atendidas en un hospital público de 638 camas.Antecedentes: El cuidado espiritual fue considerado necesario para brindar una atención holística; evitando la angustia espiritual y favoreciendo afrontamiento la enfermedad. Diseño: Estudio fenomenológico hermenéutico. Método: El tamaño muestral fue de 38 participantes: 16 miembros del EE –compuesto por 8 enfermeros y 8 auxiliares del servicio de hospitalización general–; 10 de la unidad Onco-Hematología; dos grupos focales –uno de 6 profesionales y otro de 5 pacientes–; y una entrevista a uno de los sacerdotes del centro. El muestreo fue teórico.Resultados: El cuidado espiritual es un conjunto de actividades de enfermería diferenciadas de la atención física y prescrita. Además, hubo tres niveles en las experiencias del EE relacionadas con el cuidado espiritual: La naturaleza del cuidado espiritual, la auto-percepción ante el cuidado espiritual, y afrontamiento de cuidados espirituales. Finalmente, la identificación de la demanda de cuidados espirituales de fue realizada mayormente por el EE.Discusión: La atención de las necesidades y los cuidados espirituales no fueron requeridos directamente, pero las necesidades espirituales religiosas fueron solicitadas de forma directa. Además, se necesitó tiempo y confianza, y una actitud de predisposición adoptada por los profesionales para permitir el cuidado espiritual. Las actividades de enfermería relacionadas con el cuidado espiritual no fueron registradas; Sin embargo, aunque este tipo de cuidados de enfermería no fue una prioridad para los modelos biomédicos, se realizaron y resolvieron, incluso si el EE no se sentía preparado. Conclusiones: Hubo muy pocas diferencias entre los diplomados y los auxiliares –relacionados con sus actividades de cuidado– y entre participantes de áreas públicas y privadas, aunque la principal diferencia estaba asociada al proceso de morir de los pacientes y su implicación por parte del EE. Finalmente, no hubo un límite claramente establecido entre la atención espiritual, psicológica y religiosa, según la narrativa de los participantes.
ABSTRACT Aim: To understand nursing team (NT) experience, about spirituality and spiritual needs at a public hospital with 638 beds. Background: Spiritual care was been considered as necessary to bring holistic care, avoiding spiritual distress; and coping illness process. Design: A phenomenological hermeneutic approach. Method: The sample size were 16 nursing team staff (NT) -composed by 8 graduates and 8 assistants- from general hospitalization service and 10 from Onco-Hematology unit. Data collection were consisted of in-depth interviews, after theoretical sampling. Results: Spiritual care were a set of nursing activities differentiated from physical and prescribed care. Additionally, there were three levels in NT experiences related to spiritual care: The spiritual care nature, spiritual care self-perception, and coping spiritual care. Finally, the identification of spiritual care requirements was made mostly by NT. Discussion: Spiritual care requirements nor spiritual needs were not claimed, but religious spiritual needs attention was directly required. Moreover, it was needed time and trust, and a predisposition attitude taken by professionals to enable spiritual care. Nursing activities related to spiritual care were not registered; nevertheless, although nursing spiritual care were not a priority for biomedical models they were required and solved, even if NT felt not prepared. Conclusions: There were very little differences between graduates and assistants –related to their caring activities–, and between participants from public and private areas, although the main difference was associated to the dying process of patients and its implication for NT. Last, there was no clearly established boundary between spiritual, psychological, or religious attention, according to participant’s narrative.
Espiritualitat; Etica; Fenomenologia; Espiritualidad; Spirituality
00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
