Rebeldes transacionales: la Red Zapatista Catalana

Abstract

El principal interrogant que pretén resoldre aquesta tesi doctoral és per què el zapatisme va tenir tanta acceptació a Catalunya en una època de reflux dels moviments revolucionaris. Com a resposta podríem utilitzar el principi de Levoisier en que, la matèria no es crea ni es destrueix sinó que es transforma. El zapatisme català va ser un pont entre la vella societat civil de la Transició i els nous moviments socials antisistema de finals dels anys 80 i principis dels 90 als quals se'ls afegirà el discurs de la indústria de la cooperació. El zapatisme català serà hereu del discurs de la lluita de classes per construir l'herència dels discursos fluids, líquids i mal·leables de la societat post-ideològica de finals del segle XX. Aquí radica el seu èxit, la seva capacitat camaleònica de crear i modificar el relat en funció del context polític i així poder ser al mateix temps, llibertari, nacionalista, antisistema i receptor de fons públics.

El principal interrogante que pretende resolver esta tesis doctoral es por qué el zapatismo tuvo tanta aceptación en Catalunya en una época de reflujo de los movimientos revolucionarios. Como respuesta podríamos utilizar el principio de Levoisier de que, la materia no se crea ni se destruye sino que se transforma. El zapatismo catalán fue un puente entre la vieja sociedad civil de la Transición y los nuevos movimientos sociales antisistema de finales de los años 80 y principios de los 90 a los que se les unirá el discurso de la industria de la cooperación. El zapatismo catalán será heredero del discurso de la lucha de clases para construir la herencia de los discursos fluidos, líquidos y maleables de la sociedad pos-ideológica de finales del siglo XX. Ahí radica su éxito, su capacidad camaleónica de crear y modificar el relato en función del contexto político y poder ser al mismo tiempo, libertario, nacionalista, antisistema y receptor de fondos públicos.

The main question that this PhD pretends to resolve is why the Zapatista movement had so much support in Catalonia in a time of withdrawal fromrevolutionary movements. To answer this we could use Lavoisier’s principle which points out that the matter is not created neither destroyed but transformed. Catalan zapatism was a bridge between the old civil society from the Transition and the new antisystem groups from late 80s and early 90s, also the industry of the cooperation will join these movements. Catalan zapatism would be the heir of the class struggle discourse to build the inheritance of the fluid, liquid and malleable speech of the post-ideological society of the end of 20th century. Here lies its success, the chameleon ability to create and modify the narrative in function of the political context and to be at the same time, libertarian, nationalist, antisystem and recipient of public funds.