Estudi sobre la funció olfactòria en el trastorn d’angoixa

Abstract

L’olfacte i la seva relació amb la salut mental és una àrea de recerca de creixent interès. Les estructures cerebrals lligades a l’olfacte es solapen parcialment amb les àrees implicades en la fisiopatologia dels trastorns psiquiàtrics. Conseqüentment, l’estudi de la funció olfactòria ens permet avaluar d’una forma no invasiva i efectiva la integritat d’aquestes àrees cerebrals, el que pot contribuir a un millor coneixement dels mecanismes fisiopatològics dels trastorns psiquiàtrics i a una major comprensió de la seva fenomenologia clínica. En aquest context, en les darreres dècades s’han publicat nombrosos estudis sobre l’olfacte en les patologies psiquiàtriques. Tot i així, els trastorns d’ansietat han estat escassament abordats. En aquest treball ens proposem l’objectiu d’estudiar la funció olfactòria en el trastorn d’angoixa (TA), focalitzant-nos en qüestions fins ara no tractades en la literatura científica.

En el primer article, es descriuen els resultats sobre la sensibilitat olfactòria (llindar de detecció), reactivitat a les olors i consciència olfactòria de 41 pacients amb TA i 41 controls sans. L’exploració s’ha dut a terme mitjançant l’avaluació psicofísica de l’olfacte amb el subtest de detecció olfactòria de l’Sniffin’ Sticks Test i amb l’administració de qüestionaris que recullen informació sobre les altres variables olfactòries (Escala sobre l’impacte afectiu de les olors, Escala relacional sobre l’olfacte i Escala de consciència olfactòria). Tanmateix, s’han obtingut dades sobre l’estat clínic dels participants. Les anàlisis indiquen que els pacients mostren una major sensibilitat olfactòria que els controls així com una major reactivitat a les olors i consciència olfactòria. La severitat del TA està associada positivament amb els qüestionaris olfactoris, però no amb el llindar de detecció. Les variables olfactòries estan interrelacionades en la majoria de casos. Aquestes troballes destaquen la importància de l’olfacte en el TA i les discutim tenint en compte el substrat neural comú entre el processament olfactori i la fisiopatologia del TA, alhora que les relacionem amb les característiques clíniques d’aquest trastorn.

En el segon article, presentem les dades sobre les mateixes variables olfactòries estudiades en el primer treball, però amb una mostra ampliada de 60 pacients amb TA i 60 controls sans i afegint una nova variable: la síndrome d’hiperlaxitud articular (SHA). El TA ha estat consistentment associat a aquesta alteració del col.lagen. En la població general, la SHA s’ha relacionat amb una major sensibilitat i reactivitat en algunes modalitats sensorials. Partint d’aquesta base, aquest article té com a objectiu principal analitzar el possible rol de la SHA en la funció olfactòria en el TA. Els resultats confirmen la major sensibilitat, reactivitat i consciència olfactòria dels pacients versus els controls que ja vam trobar en el primer estudi. Els pacients que pateixen la SHA mostren un funcionament superior en tots els dominis olfactoris avaluats en comparació amb els pacients no hiperlaxos. Per altra banda, la SHA i l’ansietat apareixen com a variables predictores de la funció olfactòria. Aquests resultats donen suport de nou a un major funcionament olfactori en el TA i subratllen que tant la SHA com l’ansietat determinen les característiques olfactòries en aquest trastorn.

Olfaction and its relation to mental health is an area of growing interest. Brain areas linked to olfaction partially overap with brain areas involved in psychiatric disorders. Consequently, the study of the olfactory function allow us to explore the integrity of these brain areas with a non-invasive and effective method. This may provide information regarding the pathophysiological mechanisms of psychiatric disorders and can help to a better understanding of these clinical phenomena. In this context, many studies on the olfaction in psychiatric disorders have been published in the last decades. However, the anxiety disorders have been scarcely approached. The present study aims to examine the olfactory function in panic disorder (PD) by focusing in questions not addressed until now in the scientific literature.

In the first article, we show the results on the olfactory sensitivity (detection threshold), the reactivity to odors and the olfactory awareness of 41 patients with PD and 41 healthy controls. The psychophysical assessment of the olfactory sensitivity was performed by means of the Sniffin’ Sticks Test, specifically the detection threshold subtest. Several questionnaires were administered to collect information regarding the other olfactory variables (i.e. The affective impact of odors scale, The relational scale of olfaction and The odor awareness scale). Likewise, clinical symptoms rating scales were concurrently obtained. The analyses showed that PD patients displayed lower olfactory detecion thresholds (i.e. higher sensitivity) along with an enhanced reactivity to odors as well as a greater olfactory awareness compared to the healthy controls. The severity of PD was significantly associated with the olfactory questionnaires ratings, but not with the detection ability. Olfactory measures were intercorrelated in most cases. These findings highlight the importance of the olfactory function in PD and are discussed in the light of the common neural substates involved in the olfactory processing and the pathophysiology of PD, and also related to the clinical features of this disorder.

In the second paper, we present the data on the same olfactory variables examined in the first work, but with an increased sample of 60 patients with PD and 60 healthy controls. Furthermore, we add a new variable in the study: the joint hypermobility syndrome (JHS). PD has been consistently associated to this collagen alteration. In non-clinical samples, JHS has been also related to an enhanced sensitivity and reactivity in some sensorial modalities. Based on this background, the main aim of this paper was to determine the role of JHS in olfactory features. The results confirmed the greater odor sensitivity, reactivity to smells and also the increased odor awareness of patients versus the healthy controls, that we previously found in the first study. Within the patients group, those suffering from JHS displayed higher functioning in all olfactory domains compared to the non-JHS ones. The JHS and anxiety measures emerged as predictor variables of the olfactory function. The present findings support again the increased olfactory function in PD and underline that both, JHS and anxiety, determine the olfactory characteristics in this disorder.