Què saben i què han après les estudiants de mestra de Primària per ensenyar ciències socials ? : un estudi de cas sobre la formació inicial en Didàctica de les Ciències Socials a Blanquerna - URL

Autor/a

Riera i Piferrer, Francesc

Director/a

Pagès, Joan (Pagès Blanch)

Fecha de defensa

2004-03-26

ISBN

8468877999

Depósito Legal

B-36615-2004



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials

Resumen

Aquesta investigació descriu, analitza i valora els aprenentatges realitzats per tres estudiants de 3r curs de Magisteri de l'especialitat d'Educació Primària per ensenyar ciències socials. Intenta esbrinar quin és l'impacte del programa de Didàctica de les Ciències Socials i del Pràcticum de la seva formació inicial, per capacitar-les per ensenyar l'àrea de Coneixement del Medi Social i Cultural de Primària.<br/>Per això s'analitzen primer les representacions prèvies que tenen aquestes estudiants de les ciències socials i del seu ensenyament-aprenentatge i es detecten en començar el curs coneixements i habilitats necessàries per ensenyar aquesta matèria. Aquestes representacions i coneixements inicials són contrastats amb les representacions i coneixements finals, per analitzar-ne els canvis i els aprenentatges realitzats.<br/>La majoria d'alumnes parteixen d'una experiència poc innovadora de l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials. Per aquest motiu, la investigació es planteja com a objectiu identificar els factors de la relació entre la teoria i la pràctica (tant a la facultat com a l'escola), que afavoreixen i dificulten el canvi conceptual i de la pràctica de l'ensenyament d'aquesta àrea, per introduir un model curricular més crític i constructivista.<br/>La metodologia aplicada ha estat la d'un estudi de cas, en la qual s'ha fet el seguiment durant tot un curs de les tres alumnes que han cursat simultàniament les assignatures de Didàctica de les Ciències Socials i de Pràcticum, impartides en els dos casos pel mateix professor, que ha estat alhora l'autor d'aquesta recerca.<br/>La investigació presenta i justifica els programes impartits en aquestes dues assignatures i descriu els continguts treballats i les activitats d'aprenentatge i d'avaluació realitzades en les diverses sessions del curs. En el treball de camp s'han triangulat tres tipus d'instruments per a l'obtenció d'informació sobre els seus aprenentatges : les entrevistes, les observacions directes i la producció escrita.<br/>S'han realitzat diverses entrevistes al llarg del curs (quatre a cada alumna i tres més a cada mestra-tutora, que era la responsable d'impartir l'àrea de Coneixement del Medi Social i Cultural a l'aula de pràctiques). Durant l'estada intensiva de pràctiques (mes de febrer), les alumnes han impartit una unitat didàctica d'aquesta àrea. Els temes realitzats han estat "Les comarques de Catalunya", a 4t, "La indústria tèxtil", també a 4t, i "La Unió Europea", a 6è. Les memòries de les pràctiques exposen i analitzen la preparació, realització i avaluació d'aquestes sessions, algunes de les quals han estat observades directament per l'investigador.<br/>La producció escrita és la que ha aplegat el volum més gran d'informació, entre les activitats d'avaluació inicial, els diversos exercicis realitzats a l'aula, els treballs individuals, els exàmens, els informes de pràctiques...<br/>En la interpretació final de la informació obtinguda en cada cas, s'han analitzat sis variables del procés formatiu : les pròpies practicants, les mestres de les escoles, els grups d'alumnes de primària, els contextos de la pràctica (disponibilitat d'espai, temps, materials...), el tutor de pràctiques de la facultat i el professor de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Socials.<br/>Les conclusions evidencien algunes coincidències en les dificultats trobades per les tres alumnes a l'hora de racionalitzar i canviar les seves concepcions i les seves pràctiques per ensenyar ciències socials. La tesi apunta les modificacions que caldria introduir en el propi programa de l'assignatura però també en el Pràcticum i en el conjunt de l'actual pla d'estudis de Magisteri, perquè estudiants i professors disposin d'unes condicions més favorables per construir junts i de forma més significativa, un model d'ensenyament de les Ciències Socials més innovador.


This research describes, analyses and assesses the learning process carried out by three Primary Education preservice teachers in their third year of Teacher Training studies to teach social studies. The aim is to find out what impact the Social Studies Methods course and Practicum in their initial training have, to enable them to teach the area of Knowledge of Social and Cultural Environment in Primary.<br/>To do so, we first analyze the previous representations that these preservice teachers have about social studies and their teaching-learning, and at the beginning of their third academic year their knowledge and skills to teach this subject are detected. These initial representations and knowledge are contrasted with their final representations and knowledge, in order to analyze changes and learning.<br/>Most preservice teachers share a background of scarcely innovating teaching-learning experience of social studies. For this reason, this research has the aim of identifying the relational factors between theory and practice (both at the Faculty and at the school) that enhance and inhibit the conceptual and teaching practice change in this area, to introduce a more critical and constructivist curricular model.<br/>The method used is that of a case study, where the three preservice teachers have been followed up for the whole academic year, in their subjects of Social Studies Methods and Practicum, given by the same teacher and author of this research.<br/>This research presents and justifies the syllabus given in these two subjects, and describes the contents and learning and assessing activities carried out in the different sessions of the course. In the field work, three kinds of instruments have been used to collect information about their learning: interviews, direct observations, and written reports.<br/>Throughout the course, different interviews were carried out (four with each preservice teacher, and three more with each cooperating teacher, responsible for the subject Knowledge of Cultural and Social Environment in the practice class). During the intensive practice placement (in February), the preservice teachers gave a didactic unit within this area. The topics were "The Catalan counties" in 4th grade, "The textile industry" also in 4th grade, and "The European Union" in 6th grade. The practice final reports explained and analyzed the preparation, carrying out and assessment of these sessions, some of which were directly observed by the researcher.<br/>The written reports are responsible for the greatest amount of information collected, including initial assessment activities, different exercises carried out in the classroom, individual assignments, exams, practice reports.<br/>In the final interpretation of information obtained for each case, six variables of the training process were analyzed: the preservice teachers themselves, the cooperating teachers, the groups of Primary pupils, the contexts of practice (availability of space, time, material...), the practice tutor of the Faculty, and the teacher of the Social Studies Methods course.<br/>The conclusions show some coincidences in the difficulties the three preservice teachers found when reasoning and changing their concepts and practice to teach social studies. The thesis points at the modifications that should be introduced in the course syllabus, but also in the Practicum and in the overall current Teacher Training curriculum, so that undergraduates and teachers have more favorable conditions to build a more innovating Social Studies teaching model together and more significantly.

Palabras clave

Formació social; Mestres Ed. Primària; Didàctica de les Ciències Socials

Materias

378 - Enseñanza superior. Universidades

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

frp1de5.pdf

570.0Kb

frp2de5.pdf

1.160Mb

frp3de5.pdf

3.461Mb

frp4de5.pdf

2.035Mb

frp5de5.pdf

721.5Kb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)