Estrategias de adhesión al ejercicio físico como hábito de vida. Aplicación de programas de Actividad Física

Abstract

Durant els últims anys, l’activitat física i la pràctica esportiva s’han convertit en aspectes rellevants de un estil de vida saludable. Disposem d’evidències científiques que ho corroboren mostrant els seus beneficis tant físics com mentals, així com la prevenció de malalties i altres aportacions d’enriquiment social. Aquesta realitat ha permès que institucions públiques i privades incentivin la pràctica d’activitat física per millorar la qualitat de vida de la població a través de l’execució de programes de promoció de vida activa. Tot i això, moltes per-sones són incapaces de mantenir hàbits de pràctica d’exercici físic, una realitat que ha començat a ser estudiada des de diversos fronts. Considerem que és fonamental analitzar i estimular les estratègies que permeten als professionals de l’activitat física i l’esport, estimular a la població a ser físicament actius i augmentar la seva motivació cap a la realització d’exercici físic. L’objectiu d’aquest estudi es va centrar en comprovar l’efectivitat d’establir i administrar d’estratègies d’adhesió a l’activitat física adreçades a persones sedentàries en base a diferents models d’intervenció professional. Aquests models estan basats en la Teoria de l’Autodeterminació (TAD). Hem pretès conèixer la capacitat de les persones sedentàries de mantenir-se actius de manera autònoma després de l’aplicació d’aquests models d’intervenció i comprovar l’augment de motivació i de satisfacció de les seves necessitats psicològiques bàsiques. Els participants, persones sedentàries disposades a seguir un programa d’incentivació a l’activitat física i persones actives, van complir un programa d’exercici físic setmanal. Els participants sedentaris es van dividir en dos grups; un primer grup va rebre dos classes setmanals en un horari determinat, amb un mateix instructor que aplicava estratègies basades en la TAD y que havia de complimentar la seva pràctica amb un tercer dia realitzat pel seu compte; el segon grup es va sotmetre a aquest exercici mínim setmanal de manera lliure, facilitant als participants l’accés a un centre de fitness col•laborador. Al mateix temps, algunes persones actives van actuar com a participants referents. Seguint un plantejament metodològic Mixed Methods, s’han aplicat diversos instruments d’anàlisi, diaris, qüestionaris estandarditzats i entrevistes semiestructurades. A partir de l’obtenció de dades de diferent naturalesa i de la seva triangulació, hem pogut obtenir valuosos resultats dels principals aspectes de la TAD: la motivació, la satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques, els beneficis i les barreres percebudes. Tot això corrobora el nostre objecte d’estudi centrat en la necessitat d’orientar les estratègies d’actuació dels professionals. Pocs participants es van mantenir actius en finalitzar el programa i van ser els que pertanyien a un grup fix i instructor amb actuació basada amb la TAD aquells que van tenir més participació durant el programa. Basant-nos en els resultats, exposem recomanacions per augmentar la motivació de les persones cap a l’activitat física.

En los últimos años, la actividad física y la práctica deportiva se han convertido en aspectos relevantes de un estilo de vida saludable. Disponemos de evidencias científicas que lo corroboran demostrando sus beneficios tanto físicos como mentales así como la prevención de enfermedades y otras aportaciones de enriquecimiento social. Esta realidad ha permitido que instituciones públicas y privadas incentiven la práctica de la actividad física para mejorar la calidad de vida de la población a través de la ejecución de programas de promoción de vida activa. Sin embargo, muchas personas son incapaces de mantener hábitos de práctica de ejercicio físico, una realidad que se está empezando a investigar desde diversos frentes. Consideramos que es fundamental analizar y optimizar las estrategias que permiten a los profesionales de la actividad física y el deporte, estimular a la población a ser físicamente activos y aumentar su motivación hacia la realización de ejercicio físico. El objetivo de este estudio se centró en comprobar la efectividad de establecer y administrar estrategias de adhesión a la actividad física sobre personas sedentarias en base a diferentes modelos de intervención profesional. Estos modelos están basados en la Teoría de la Autodeterminación (TAD). Hemos pretendido conocer la capacidad de las personas sedentarias para mantenerse activos de forma autónoma tras la aplicación de estos modelos de intervención y comprobar el aumento de motivación y de satisfacción de sus necesidades psicológicas básicas. Los participantes, personas sedentarias predispuestas a seguir un programa de incentivación de la actividad física, y personas activas cumplieron un programa de ejercicio físico semanal. Los participantes sedentarios se han dividido en dos grupos; un primer grupo recibió dos clases semanales en un horario determinado, con un mismo instructor que aplicaba estrategias basadas en la TAD y que debía cumplimentar un tercer día de práctica realizado por su cuenta; un segundo grupo se sometió a este ejercicio físico mínimo semanal de forma libre, facilitando a los participantes el acceso a un centro de fitness colaborador. Al mismo tiempo, algunas personas activas actuaron como participantes referentes. Siguiendo un planteamiento metodológico Mixed Methods, se aplicaron diversos instrumentos de análisis, diarios, cuestionarios estandarizados y entrevistas semiestructuradas. A partir de la obtención de datos de diferente naturaleza y de su triangulación, hemos obtenido valiosos resultados en cuanto a los principales aspectos de la TAD: la motivación, la satisfacción de las necesidades psicológicas básicas, los beneficios y las barreras percibidas. Todo ello corrobora nuestro objeto de estudio centrado en la necesidad de orientar las estrategias de actuación de los profesionales. Pocos participantes se mantuvieron activos al finalizar el programa y fueron aquellos con un grupo fijo e instructor con actuación basada en la TAD quienes tuvieron más participación durante el programa. Basándonos en los resultados, exponemos recomendaciones para aumentar la motivación de las personas hacia la práctica de la actividad física.

In recent years, physical activity and sports have been recognized as important aspects of a healthy lifestyle. Scientific evidence shows that exercise improves physical and mental health, prevents disease, and offers other benefits related to social enrichment. These various advantages have prompted public and private institutions to introduce programs that promote an active lifestyle as a way to improve people’s quality of life through physical activity. However, many people are unable to maintain habits of physical exercise, and researchers have begun to investigate this situation on several fronts. We believe it is essential to analyze and optimize the strategies that fitness and sports professionals use to encourage people to be physically active and increase their motivation to exercise. The aim of this study was to verify the effectiveness of establishing and administering various strategies to encourage sedentary people to become physically active. The strategies studied follow different professional intervention models based on self-determination theory. We sought to determine sedentary people’s capacity to stay active autonomously following the application of these intervention models and measure the increase in participants’ motivation as well as the satisfaction of their basic psychological needs. The participants—active people and sedentary people predisposed to follow a program that encourages physical activity—took part in a weekly exercise program. The sedentary participants were divided into two groups. One group received two classes a week at specific times with the same instructor, who applied strategies based on self-determination theory; this group was asked to exercise on their own on a third day each week. A second group was asked to meet the same minimum weekly exercise quota in whatever way they wished and were given access to a collaborating fitness center. The active participants were used as controls. Using a mixed-methods approach, we applied various instruments of analysis: diaries, standardized questionnaires, and semi-structured interviews. After collecting and triangulating different types of data, we obtained valuable results on the main aspects of self-determination theory—motivation, satisfaction of basic psychological needs, and perceived benefits and barriers—that can provide guidance to professionals who apply intervention strategies. Few participants remained active after completion of the program. The participants who attended instructorled classes based on self-determination theory with a fixed group had the highest levels of participation during the program. On the basis of our results, we present a series of recommendations on how to increase people’s motivation to be physically active.