Avaluació dels estudis diagnòstics d’al·lèrgia a fàrmacs

Abstract

ANTECEDENTS: Les reaccions adverses són freqüents en el curs dels tractaments amb fàrmacs, però només un baix nombre són degudes a un mecanisme d’hipersensibilitat. Malgrat això, un important percentatge d’individus amb reaccions adverses són considerats sospitosos d’haver presentat una reacció al·lèrgica, i per tant, derivats a un servei d’Al·lergologia per a estudi. HIPÒTESI: Si es realitzés una història clínica acurada d’aquestes reaccions i es tinguessin en compte els possibles efectes adversos de causa no immunitària, el percentatge de pacients derivats per a estudi seria inferior. Aquest sobrediagnòstic contribueix a l’ús de tractaments menys eficaços, incideix en la qualitat de vida dels pacients i incrementa el cost econòmic dels serveis sanitaris, ja sigui per la utilització de fàrmacs més cars o per la necessitat de fer estudis diagnòstics. OBJECTIU: Descriure la prevalença de reaccions al·lèrgiques a fàrmacs dels pacients derivats a la Unitat d'Al·lergologia de l’HUB per estudi d'al·lèrgia a fàrmacs, caracteritzar a aquests pacients i avaluar la rendibilitat i el cost de l’estudi diagnòstic. MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu en el que els pacients inclosos es van visitar a la Unitat d’Al·lergologia de l’HUB per haver presentat reaccions sospitoses d’al·lèrgia a fàrmacs. Es van avaluar dades clínico-epidemiològiques, fàrmacs implicats, la qualitat de vida mitjançant un qüestionari de qualitat de vida específic per a fàrmacs i els resultats de les proves diagnòstiques. Un any després de l’estudi es va fer una enquesta telefònica per conèixer l’ adhesió del pacient a les recomanacions post-estudi diagnòstic. Les dades es van enregistrar a una base de dades específica per al posterior anàlisi estadístic i avaluació. L’anàlisi multivariada es va valorar calculant les odds ratio (OR) i els intervals de confiança (IC) del 95%.

RESULTATS: Es van incloure 1003 pacients (683 dones) amb mitjana d’edat de 49,98 anys (14-90) i es van dur a terme 1122 estudis diagnòstics. Es va confirmar l’al·lèrgia a fàrmacs en 396 pacients (39,5%): a AINE en un 59,3% (235 pacients), als antibiòtics β-lactàmics en un 20,7% (82 pacients), als antibiòtics no β-lactàmics

en un 4,8% (19 pacients), als medis de contrast iodat en un 2,8% (11 pacients), als anestèsics locals en un 0,5% (2 pacients) i a altres fàrmacs en un 11,9% (47 pacients). Van resultar factors de risc associats a ser al·lèrgic a fàrmacs l’antecedent d’atòpia (OR:1,54 (1,03-2,31)), la clínica d’anafilaxi (OR:401,43 (93,27-1727,21)), la clínica només cutània (OR:5,26 (3,41-8,1)) i haver acudit al servei d’Urgències després d’haver presentat la reacció (OR:1,77 (1,2-2,59)). Es va dur a terme el qüestionari de qualitat de vida en 75 pacients. La puntuació mitjana va ser de 32±10 punts sobre 75 punts. Els pacients amb hipersensibilitat no immunitària a AINE van mostrar una pitjor qualitat de vida que els pacients amb hipersensibilitat immunitària. No es van observar diferències a la resta de grups. L’enquesta telefònica es va fer a 322 pacients. 106 de 116 pacients van tolerar el fàrmac indicat a l’informe i 188 pacients no el va tornar a prendre: 124 no l’havien precisat; 47 no l’havien pres per por; 14 continuaven referint tenir al·lèrgia i 3 pacients (1,6%), per altres motius. El cost total dels 1122 estudis diagnòstics va ser de 664.519,9 euros (€) i el cost mig dels estudis diagnòstics per pacient va ser superior en el grup dels pacients no al·lèrgics (727,1 € vs 563,6 €).

CONCLUSIONS: Un 39,5% dels pacients derivats per estudi van ser diagnosticats d’al·lèrgia a fàrmacs. Els fàrmacs més freqüentment implicats a les reaccions van ser els AINE i els antibiòtics β-lactàmics. Prop d’un 20% dels pacients enquestats no van acceptar el diagnòstic i no van prendre els fàrmacs recomanats als informes. Els estudis d’al·lèrgia a fàrmacs impliquen uns costos no menyspreables per al sistema sanitari, sobretot en cas que els pacients no siguin al·lèrgics, per tant seria recomanable fer una història clínica acurada abans de derivar a un pacient per estudi.

INTRODUCTION: Adverse drug reactions (ADR) are frequent in the course of treatments, but only 6-10% of them are due to allergy. Despite their prevalence, there are no comprehensive surveys that evaluate the results of diagnostic studies.

AIM OF THE STUDY: To describe the prevalence of allergic drug reactions in patients referred to the Allergy Department for drug allergy studies. To evaluate these patients, the drugs involved in the reactions, the usefulness and the cost of these diagnostic studies.

METHODS: We conducted a prospective study in patients referred both from primary health centers and from patients admitted in the hospital who had experienced a suspected allergic drug reaction. We evaluated clinical and epidemiological data, the drugs implicated in the reactions and the results of the final diagnosis. One year after the study, we performed a telephone survey in order to know the usefulness of the diagnostic study based on the final report given to the patient. In this report we indicated those drugs that, according to the study, the patient had tolerated and thus could be administered in future if needed. The data were recorded in a specific database for statistical analysis and evaluation. Multivariate analysis was assessed by calculating the odds ratio (OR) and the confidence intervals (CI) 95%.

RESULTS: We studied 1003 patients (683 female) with mean age 49.98 years old (14-90) and we carried out 1122 diagnostic studies. Drug allergy was confirmed in 396 patients (39.5%) and the drugs more frequently implicated were NSAID in 59.3% and β-lactam antibiotics in 20.7%. In the remaining subjects (60.5%) drug allergy was discarded. One year after the study, 322 patients were asked about tolerability of the drug indicated at the end of the study. 106 of 116 patients had tolerated the recommended drug and in 188 the drug was not administered: 124 patients because it was not necessary, 47 patients due to fear and 14 patients still considered themselves allergic despite their negative results (19%). The average cost of diagnostic studies per patient was higher in non-allergic patients (727.1 € vs 563.6 €).

CONCLUSION. The 39.5% of the patients referred to study for drug reactions were diagnosed as having allergy and the drugs more frequently implicated were NSAID and β-lactam antibiotics. A high percentage of the patients surveyed did not accept the results. Allergy drug studies involve significant costs for the health system, especially if the patients are not allergic, so it is necessary to take a careful medical history before referring patients to the allergy services.