L'imaginari colonial espanyol del Marroc. Geografia, gènere i literatura de viatges (1859-1936)

Abstract

La tesi doctoral avalua la utilitat de l'anàlisi qualitativa de la literatura de viatges (com a objecte d'estudi) per a la indagació de coneixements geogràfics. Des d'un enfocament crític i de gènere, analitza les aportacions geogràfiques sobre el Marroc colonial que emanen de la literatura viatgera espanyola. Més concretament, examina trenta relats publicats a Espanya entre els anys 1859 i 1936. Seguint els postulats postcolonials, es remarca la complicitat existent entre la geografia, el viatge i l'imperialisme. A través de l'enfoc analític feminista, s'enriqueix el discurs geogràfic colonial en el seu conjunt, ja que totes les aportacions viatgeres són clarament genderitzades. Finalment, des d'una perspectiva més cultural (que inclou tant l'anàlisi textual com visual), s'aprofundeix en les significacions geogràfiques de les evocacions paisatgístiques del Marroc en el procés de construcció orientalista dels paisatges colonials.

This PhD thesis examines the utility of qualitative analysis of travel literature as a tool to investigate geographic knowledge. From a critical and gender perspective, it analyses geographic contributions about colonial Morocco which emanate from Spanish travel narratives. In particular, it looks at thirty travel accounts published in Spain between 1859 and 1936. Following postcolonial postulates, it remarks the existing complicity between geography, traveling and imperialism. Through a feminist analytical approach, the whole colonial geographic discourse is enriched, since all of the travel accounts are clearly gendered. Finally, from a cultural standpoint (which includes both visual and textual analysis), the thesis investigates the geographic significance of Morocco's landscape evocations, within the orientalistic process of colonial landscape construction.