Universitat Rovira i Virgili
Ricart Martí, Encarnació
2011-07-13
T. 1712-2011
282 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Privat, Processal i Financer
La finalidad del presente estudio es la de constatar la existencia de la categoría clásica exceptio utilis y extraer sus caracteres fundamentales. El trabajo se divide en dos partes, una primera parte en que se presenta una aproximación al concepto clásico de exceptio, y una segunda parte, en la que se profundiza en el concepto de exceptio utilis a través de los fragmentos seleccionados. Finalmente en el apartado dedicado a las conclusiones, se da unidad al estudio cuyo hilo conductor ha sido la exceptio utilis a través de las fuentes. La exceptio utilis puede ser definida como una creación jurisprudencial que designa un mecanismo procesal propio del procedimiento formulario, por el que el magistrado en virtud de su iurisdictio, crea a partir de una exceptio edictalis una nueva exceptio, teniendo en cuenta las circunstancias del caso concreto, y extendiendo de este modo el ámbito de aplicación de la excepción edictal.
The purpose of this study is to determine the existence of the classical category exceptio utilis and extract its essential characters. The work is divided into two parts; first part presents an approach to the classic concept of exceptio, and the second part, explores the concept of exceptio utilis through the selected fragments. Finally the section dedicated to the conclusions, provides unity to the study whose theme was the exceptio utilis through the sources. The exceptio utilis can be defined as a jurisprudential creation that designates a procedural mechanism of the formulary procedure, through which the magistrate under his iurisdictio, create from an exceptio edictalis a new exceptio, the exceptio utilis, taking into account the circumstances of the case and thereby extending the scope of the exceptio edictalis.
Derecho romano; Proceso privado romano; Procedimiento formulario; Exceptio; Exceptio utilis
34 - Dret
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
