Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
Sota el títol de Decus Arnaldi es reuneix un conjunt de treballs que tenen el denominador comú de versar sobre el corpus mèdic i filosoficonatural atribuït a Arnau de Vilanova (c. 1240-1311). Tres d'aquests treballs estan centrats en un seguit d'escrits breus sobre medicina pràctica i ocultisme, mentre que l'últim aborda la pervivència del corpus arnaldià. Serveix d'introducció un estat de la qüestió sobre la vida i l'obra d'Arnau i la "qüestió arnaldiana". <br/>La primera part estudia quatre consilia, tal com s'anomenaven en l'edat mitjana els textos mèdics que contenien tractaments per a malalts determinats. Són els titulats Regimen podagre, Regimen quartane, Cura febris ethice i Epistola ad Bremundum Montisferrarii. De tots ells se n'estudien l'estructura, la funció sociomèdica, així com la possible autoria arnaldiana sobretot a partir del fonament de la tradició textual i dels continguts paral·lels d'altres obres ja autentificades. D'un dels opuscles, el Regimen quartane, se'n dóna l'edició crítica i la traducció. Finalment s'intenta arribar a certes conclusions al voltant del gènere del consilium en el marc de la literatura mèdica baixmedieval i de la medicina pràctica d'Arnau i del galenisme coetani.<br/>La segona part aborda quatre tractats atribuïts a Arnau que versen sobre malalties específiques: el Tractatus contra calculum, el Regimen contra catarrum, el De tremore cordis i el De epilentia. Es demostra que els quatre pertanyen a una tradició textual comuna i es remunten al mateix origen: en realitat són obra del metge genovès Galvano da Levanto.<br/>La tercera part té com a punt de partida el De reprobacione nigromantice ficcionis, un opuscle escrit sens dubte per Arnau, del qual es dóna l'edició crítica i la traducció. Es tracta d'una quaestio contra la nigromància, en la qual s'usa el mètode escolàstic per negar la possibilitat que ningú domini el demoni. A partir del seu contingut s'intenten descobrir les fonts màgiques emprades per l'autor i s'estudien les concepcions sobre la nigromància i la màgia natural, en especial en la teologia i la filosofia natural del segle XIII, la discussió sobre els límits entre ambdues i les mesures basades en l'astrologia i en les propietates ocultes aplicades per Arnau en les seves intervencions terapèutiques. També se n'intenta destriar l'autèntica figura i obra del mite de l'Arnau mag que les va embolcallar.<br/>A mode d'epíleg, la quarta part tracta de la pervivència de conjunt del corpus arnaldià en l'era moderna.
Under the title of Decus Arnaldi I have gathered several works dealing with the medical and natural-philosophical corpus attributed to Arnau de Vilanova (c. 1240-1311). Three of these works study a number of writings on practical medicine and occultism, while the last one approach the survival of the Arnaldian corpus. The introduction is a state of question about Arnau's life and work and the "Arnaldian question". <br/>The first part is concerned with four consilia, i. e. medieval medical texts that expounded treatments for specific patients. They are entitled Regimen podagre, Regimen quartane, Cura febris ethice and Epistola ad Bremundum Montisferrarii. The structure and sociomedical function of all of them are studied, as well as their possible authenticity especially on the basis of their textual tradition and the contents that they share with other genuine works by Arnau. Critical edition and translation of one of these writings, the Regimen quartane, are also included. Finally I have tried to give some conclusions about the consilium genre within the framework of medical literature of late Middle Ages and the practical medicine executed by Arnau and the contemporaneous Galenism.<br/>The second part studies four tracts attributed to Arnau dealing with specific illnesses: Tractatus contra calculum, Regimen contra catarrum, De tremore cordis and De epilentia. As it is demonstrated here, four of them belong to a common textual tradition and have the same origin: in fact they are works by Genovese physician Galvano da Levanto.<br/>The third part starts from the De reprobacione nigromantice ficcionis, here critically edited and translated. It is a quaestio against nigromancy, written without doubt by Arnau. It uses the scholastic method in order to deny the possibility that anybody dominate the devil. From its contents I try to find out the magical sources used by the author I study the ideas about nigromancy and natural magic, especially in the theology and the natural philosophy of the thirteenth century, the discussion about borderlines between both kinds of magic and the measures based on astrology and occult properties applied by Arnau in his therapeutical interventions. In addition I have tried to clear up his authentic figure and work from the myth of magus that involved them.<br/>As an epilogue, the fourth part deals with the survival of the whole Arnaldian corpus in the Modern Ages.
Arnau de Vilanova; Medicina medieval; Màgia medieval
8 - Lingüística i literatura
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.