The Role of occupational exposures in Chronic Obstructive Pulmonary Disease

Abstract

Introduction: Occupational exposures are considered to be one of the newer and important risk factors for Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) besides tobacco smoking. However, the evidence mostly comes from smaller and cross-sectional studies and important questions remain unanswered, such as which specific exposures are responsible, the magnitude of the risk involved, and how the risk varies between men and women and between smokers and nonsmokers. The aim of this thesis was to examine the association between objectively assessed occupational exposures and changes in COPD-related outcomes over two decades in the European Community Respiratory Health Survey (ECRHS), a large multicentre population-based longitudinal study. Methods: General population samples aged 20-44 years were randomly enrolled in the ECRHS between 1991 and 1993, and twice followed up over the course of 20 years. Complete job histories during this follow-up were linked to the ALOHA(+) Job-Exposure Matrix, generating occupational exposures to 12 categories of agents. Spirometries were performed at each study visit. The outcomes of interest were: lung function decline, chronic bronchitis incidence and post-bronchodilator COPD incidence. Results: Exposure to biological dust, gases & fumes and pesticides was associated with higher COPD incidence, with 21% of all COPD cases attributable to these three agents. Pesticides were associated with higher incidence of chronic phlegm but only in women, and gases & fumes and solvents also with chronic phlegm but only in men. Mineral dust exposure was associated with higher chronic phlegm incidence and metals exposure with hicher chronic bronchitis incidence, in both sexes. All studied exposures except solvents were associated with accelerated decline in the FEV1/FVC ratio, particularly in male smokers. Women exposed to biological dust also tended to have higher declines in FVC, as did men exposed to pesticides. Conclusions: A substantial proportion of the total COPD burden is attributable to occupational exposures. The effect of occupation on COPD-related outcomes is complex, and depends on exposure type, sex and smoking status. Further research is warranted to provide more details about the observed associations.

Introducció: Les exposicions ocupacionals es consideren un dels factors de risc importants per a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) juntament amb tabaquisme. No obstant això, l'evidència prové principalment d'estudis de mida petita i transversals i preguntes importants segueixen sense resposta, per exemple quines exposicions específiques són responsables, la magnitud del risc involucrat i com el risc varia entre homes i dones o entre fumadors i no fumadors. L'objectiu d'aquesta tesi és examinar l'associació entre exposicions ocupacionals objectivament avaluades i els canvis en els resultats relacionats amb la MPOC durant dues dècades en l'Enquesta de Salut Respiratòria de la Comunitat Europea (ECRHS), un gran estudi longitudinal multicèntric poblacional. Mètodes: La mostra de la població general amb edats compreses entre 20 i 44 anys es va seleccionar aleatòriament a l’ECRHS entre 1991 i 1993, i a els participants se’ls hi va fer seguiment dues vegades en el transcurs de 20 anys. L'historial complet de treballs durant el període de seguiment es va vincular amb la Matriu d'Ocupació-Exposició ALOHA (+), generant estimacions d'exposicions ocupacionals a 12 categories d'agents. Les espirometries es van realitzar en cada visita d'estudi. Els resultats d'interès van ser: disminució de la funció pulmonar, incidència de bronquitis crònica i incidència de MPOC després de broncodilatació. Resultats: L'exposició a pols, gasos i fums biològics i pesticides es va associar amb una major incidència de MPOC, amb un 21% de tots els casos de MPOC atribuïbles a aquests tres agents. Els pesticides es van associar amb una major incidència d’expectoració crònica, però només en les dones, i gasos i fums i dissolvents també amb expectoració crònica, però només en els homes. L'exposició a la pols mineral es va associar amb una major incidència d’expectoració crònica i l’exposició a metalls amb incidència de bronquitis crònica, en ambdós sexes. Totes les exposicions estudiades, excepte els dissolvents, es van associar amb una disminució accelerada de la relació FEV1 / CVF, (VEMS/CVF) particularment en fumadors homes. Les dones exposades a la pols d'origen biològic també van tenir majors disminucions en la capacitat vital forçada (CVF), igual que els homes exposats als pesticides. Conclusions: Una proporció important dels casos de MPOC és atribuïble a exposicions ocupacionals. L'efecte de l'ocupació en els resultats relacionats amb la MPOC és complex i depèn del tipus d'exposició, el sexe i el tabaquisme. Es requereix més investigació per proporcionar més infromació sobre les associacions observades