Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats
Programa de doctorat en Humanitats
En Estados Unidos, como demuestran los múltiples casos de exonerados en los últimos años gracias a las pruebas de ADN, se condena a muchas personas inocentes a partir de identificaciones visuales erróneas. La fotografía tiene en ello un papel decisivo puesto que, actualmente, las ruedas fotográficas son el método de identificación más común. Los objetivos principales de esta tesis son: primero, demostrar que la fotografía no es una herramienta infalible, ni siquiera eficaz, como prueba de identificación. Segundo, entender por qué el sistema policial y judicial estadounidense —conocedores de los fallos en que se incurre con este procedimiento— permiten el uso de las ruedas fotográficas. Y, finalmente, ofrecer argumentos desde la Psicología del reconocimiento facial y la Psicología de la percepción de personas para que los psicólogos del testimonio contemplen la necesidad de emprender nuevos estudios comparativos entre las ruedas fotográficas y las de vídeos.
In the United States, as demonstrated by the multiple cases of exonerated in recent years through DNA testing, many innocent people are convicted from misidentifications. Photography has a decisive role in this, since photo lineups are the most common method of identification today. The main objectives of this thesis are: first, to demonstrate that photography is not an infallible tool, or even effective, as a proof of identification. Second, to understand why the US police and judicial system —cognizant of the flaws incurred by this procedure— allow the use of photo lineups. And, finally, to offer arguments from the Psychology of facial recognition and Psychology of person recognition so that the eyewitness psychologists contemplate the necessity to undertake new comparative studies between photo and video lineups.
ADN; Fotografía
3 - Ciències socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.