L'escriptura i el defora. Experiència i testimoniatge de l'impossible en l'obra de Maurice Blanchot

Abstract

La finalitat darrera de la nostra recerca ha estat aprofundir la comprensió de les nocions d’ «escriptura» i de «defora», i reflexionar sobre els lligams que s’estableixen entre elles a partir de Maruice Blanchot, tot intentant comprendre el relleu filosòfic de la seva obra. Una lectura fenomenològica de la seva obra –ja proposada amb anterioritat per alguns estudis sobre l’escriptor francès, i especialment pels de Zarader i De Gramont-, unida a un aprofundiment de la qüestió de l’experiència, del testimoniatge i del judaisme com a imatge del «defora» i com a radicalització ètica de la «diferència», ens han permès enunciar la hipòtesi que orientaria el nostre estudi: l’obra de Maurice Blanchot indicaria que l’escriptura, tal com es mostra en l’experiència originària de l’espai literari, suspèn els límits de l’experiència possible i testimonia una diferència que convoca un defora inscrit en l’escriptura mateixa, i en particular en l’escriptura en tant que element essencial de la tradició jueva. Hem pres en consideració les aportacions d’una aital perspectiva fenomenològica intentant comprendre l’obra de Blanchot –sobretot l’obra crítica, però també l’obra de caràcter pròpiament literari, a causa de la recerca que aquesta conté implícitament- com un accés a les coses literàries mateixes. Aquest accés esdevé, no obstant això, excèntricament fenomenològic, perquè depassa tota fenomenologia possible, ja que l’espai literari es mostra justament com una posada en qüestió de la noció mateixa d’experiència i com una obertura d’aquesta vers l’ «impossible». Hem reconegut finalment aquest impossible en la formulació blanchotiana del «defora», i el defora mateix com un aprofundiment de la qüestió epocal de la «diferència», tal com aquesta és proposada amb força en l’obra de Blanchot d’acord amb una relectura ben particular de la tradició jueva. Aquest és el pla de treball que ens ha permès articular filosòficament el pensament de Blanchot i que ha donat forma a aquest estudi. Després d’unes consideracions metodològiques, un estudi biobibliogràfic i un estat de la recepció de l’obra de Blanchot, hem estructurat el treball en tres grans parts, que aborden respectivament l’experiència de l’escriptura en l’espai literari, el depassament de les condicions de tota experiència possible en aquesta experiència «(de l’) impossible» i el testimoniatge del «defora» com a radicalització de la qüestió epocal de la diferència, en estreta relació amb la lectura blanchotiana de la tradició jueva.

La finalidad última de nuestra investigación ha sido profundizar la comprensión de las nociones de «escritura» y «afuera», y reflexionar sobre los lazos que se establecen entre ellas a partir de Maurice Blanchot, intentando comprender la relevancia filosófica de su obra. Una lectura fenomenológica de su obra – ya propuesta con anterioridad por algunos estudios sobre el escritor francés, y especialmente por los de Zarader y De Gramont-, unida a una profundización de la cuestión de la experiencia, del testimonio y del judaísmo como imagen del «afuera» y como radicalización ética de la «diferencia», nos han permitido enunciar la hipótesis que orientaría nuestro estudio: la obra de Maurice Blanchot indicaría que la escritura, tal como se muestra en la experiencia originaria del espacio literario, suspende los límites de la experiencia posible y da testimonio de una diferencia que convoca un afuera inscrito en la escritura misma, y en particular en la escritura en tanto que elemento esencial de la tradición judía. Hemos tomado en consideración las aportaciones de tal perspectiva fenomenológica intentando comprender la obra de Blanchot –sobre todo la obra crítica, pero también la obra de carácter propiamente literario, a causa de la búsqueda implícita que ésta contiene- como un acceso a las cosas literarias mismas. Este acceso deviene, no obstante, excéntricamente fenomenológico, porque sobrepasa cualquier fenomenología posible, ya que el espacio literario se muestra justamente como una puesta en cuestión de la noción misma de experiencia y como una apertura de ésta hacia lo «imposible». Hemos reconocido finalmente este imposible en la formulación blanchotiana del «afuera», y el afuera mismo como una profundización de la cuestión epocal de la «diferencia», tal como ésta es planteada con fuerza en la obra de Blanchot en virtud de una relectura muy particular de la tradición judía. Éste es el plan de trabajo que nos ha permitido articular filosóficamente el pensamiento de Blanchot y que ha dado forma a este estudio. Después de unas consideraciones metodológicas, un estudio biobibliográfico y un estado de la recepción de la obra de Blanchot, hemos estructurado el trabajo en tres grandes partes, que abordan respectivamente la experiencia de la escritura en el espacio literario, la superación de las condiciones de toda experiencia posible en esta experiencia «(de lo) imposible» y el testimonio del «afuera» como radicalización de la cuestión epocal de la diferencia, en estrecha relación con la lectura blanchotiana de la tradición judía.

The ultimate goal of our research has been to deepen the understanding of the notions of «writing» and «outside», and to reflect on the links that are established between them from Maurice Blanchot, trying to understand the philosophical relevance of his work. A phenomenological reading of his work -already proposed by some studies on the French writer, and especially by those of Zarader and De Gramont-, together with a deepening of the question of experience, of testimony, and of Judaism as an image of the «outside» and as an ethical radicalization of the «difference», they allowed us to enunciate the hypothesis that would guide our study: the work of Maurice Blanchot would indicate that writing, as shown in the original experience of the space of literature, suspends the limits of the possible experience and gives testimony of a difference that summons an outside inscribed in the writing itself, and in particular in the writing as an essential element of the Jewish tradition. We have taken into consideration the contributions of such a phenomenological perspective trying to understand Blanchot’s work -especially the critical work, but also the work of a properly literary nature, because of the implicit search it contains- as an access to the literary things themselves. This access, however, becomes eccentrically phenomenological, because it surpasses any possible phenomenology, since the literary space is shown just as a questioning of the very notion of experience and as an opening of it to the «impossible». We have finally recognized this impossible in the Blanchotian formulation of the «outside», and the outside itself as a deepening of the epochal question of the «difference», as it is strongly posed in the work of Blanchot by virtue of a very particular rereading of the Jewish tradition. This is the work plan that has allowed us to articulate philosophically Blanchot's thought and that has shaped this study. After some methodological considerations, a biobibliographic study and a state of the reception of Blanchot’s work, we have structured this essay into three major parts, which address respectively the experience of writing in the space of literature, the overcoming of the conditions of all possible experience in this «impossible(’s)» experience and the testimony of the «outside» as a radicalization of the epochal question of the difference, in close relation with the Blanchotian reading of the Jewish tradition.

La finalité dernière de notre recherche a été d’approfondir la compréhension des notions d’« écriture » et de « dehors », et de réfléchir autour des liens qui s’établissent entre elles, à partir de Maurice Blanchot, tout en essayant de comprendre la portée philosophique de son œuvre. Une lecture phénoménologique de son œuvre -déjà proposée avant nous par certains études sur l’écrivain français, et notamment par ceux de Zarader et De Gramont-, unie à un approfondissement de la question de l’expérience, du témoignage et du judaïsme comme image du « dehors » et comme radicalisation éthique de la « différence », nous ont permis d’énoncer l’hypothèse qui allait guider notre étude: l’œuvre de Maurice Blanchot indiquerait que l’écriture, tel qu’elle se montre dans l’expérience originaire de l’espace littéraire, suspend les limites de l’expérience possible et témoigne d’une différence qui convoque un dehors inscrit dans l’écriture même, et en particulier dans l’écriture en tant qu’élément essentiel de la tradition juive. Nous avons pris en considération les apports d’une telle perspective phénoménologique, en essayant de comprendre l’œuvre de Blanchot, –surtout l’œuvre critique, mais aussi l’ouvre à caractère proprement littéraire, à cause de la recherche que celle-ci contient implicitement- comme un accès aux choses littéraires mêmes. Cet accès devient, néanmoins, excentriquement phénoménologique, c’est à dire, dépasse toute phénoménologie possible, car l’espace littéraire se montre justement comme une mise en question de la notion même d’expérience et comme une ouverture de celle-ci à l’« impossible ». Nous avons reconnu finalement cet impossible dans la formulation blanchotienne du « dehors », et le dehors comme un approfondissement de la question épocale de la « différence », tel qu’il est dessiné avec force dans l’œuvre de Blanchot en vertu d’une relecture toute particulière de la tradition juive. Ceci est le plan de travail qui nous a permis d’articuler philosophiquement la pensée de Blanchot et qui a donné forme à cette étude. Après une entrée méthodologique, une étude biobibliographique et un état de la réception de l’œuvre de Blanchot, nous avons structuré le travail en trois grandes parties, concernant respectivement l’expérience de l’écriture dans l’espace littéraire, le dépassement des conditions de toute expérience possible dans cette expérience « à l’impossible », et le témoignage du « dehors » comme radicalisation de la question épocale de la différence, en étroite relation avec la lecture blanchotienne de la tradition juive.