Learner agency in online task-based language learning for spoken interaction

Autor/a

Knight, Janine ORCID

Director/a

Barberà Gregori, Elena

Dooly, Melinda

Data de defensa

2018-06-21

Pàgines

274 p.



Departament/Institut

Universitat Oberta de Catalunya. eLearn Center

Resum

L'objectiu d'aquest estudi és explorar la relació entre el poder de decisió i d'acció de l'alumne (learner agency), els recursos en pantalla (botons de navegació, instruccions escrites per a tasques) i la creació de significat en tasques de comunicació sincrònica mitjançant ordinador (CSMO) orientades a fomentar la interacció oral. El projecte es basa en l'estudi de casos i s'analitzen tres tasques dissenyades per a l'aprenentatge de llengua (intercanvi d'opinions, joc de rols i buits d'informació) en dos conjunts de dades (dotze casos). Es tracta d'unes tasques fetes en una universitat en línia situada a Barcelona i per a les quals es va fer servir un sistema d'audioconferència per a facilitar la interacció oral. Les dades es van recollir al llarg d'un semestre (2015) i es van analitzar juntament amb dades recollides en un estudi previ (2012). L'estudi presenta tres objectius: en primer lloc, entendre com les decisions dels alumnes i les accions deliberades pròpies dels recursos en pantalla modelen els torns de paraula; en segon lloc, entendre com la creació de significat es pot concebre amb una perspectiva multimodal, més enllà de la perspectiva lingüística; en tercer lloc, l'estudi vol ser una contribució a la teoria sobre l'agentivitat en l'aprenentatge de llengües per a fomentar l'agentivitat en les tasques CSMO d'avui dia i del futur, a fi d'aconseguir avançar d'una manera òptima en l'aprenentatge d'una llengua. S'utilitza una sèrie de fonts de dades i de mètodes. Les fonts inclouen enregistraments d'àudio d'interaccions orals entre estudiants, transcripcions, captures de pantalla, documentació de cursos de llengua i informació addicional sobre eines tecnològiques. Les dades s'analitzen per mitjà d'una anàlisi del discurs i de continguts, i d'una anàlisi del discurs mitjançat un ordinador (Herring, 2004). A més, es crea un enfocament específic que combina les perspectives analítiques èmica (alumne) i ètica (investigador), que se serveixen de l'anàlisi conversacional (Sacks, Schegloff i Jefferson, 1974) i de l'anàlisi (inter)accional multimodal (Norris, 2004). Els resultats indiquen que en les tasques es manifesten alguns tipus d'agentivitat. A més, el fet que la comunicació entre els alumnes tingui lloc per mitjà de recursos en pantalla modifica els torns de paraula tant qualitativament com quantitativament. També s'ha pogut identificar la creació de significat per mitjà de diversos instruments més enllà de la llengua (per exemple, somàtic, de text i imatge). L'agentivitat, doncs, es manifesta mitjançant sistemes humans (motor, sensorial i lingüístic) i recursos que formen part del sistema digital. Per tot això, en les tasques CSMO es pot definir l'agentivitat com el «sistema que conté accions enfocades a un o més objectius i que es desenvolupen mitjançant una o diferents eines, una definició que es basa en la noció sociocultural d'"acció enfocada a un objectiu i desenvolupada mitjançant eines" (Zinchenko, 1985). Finalment, es presenten algunes conseqüències a l'hora de dissenyar tasques i es proposen algunes recomanacions per a futures investigacions en CSMO basades en tasques amb una perspectiva multimodal.


El presente estudio tiene como objetivo explorar la relación entre el poder de decisión y de acción del alumno (learner agency), los recursos basados en la pantalla (como por ejemplo, botones de navegación, instrucciones de tareas textuales) y la creación de significado en tareas de comunicación sincrónica mediada por ordenador (CSMO), desarrolladas para promover la interacción oral. Utilizando un enfoque de estudio de casos, se analizan tres tareas diseñadas para el aprendizaje de idiomas (intercambio de opinión, juego de roles y falta de información en dos conjuntos de datos (doce casos). Las tareas se llevan a cabo en una universidad en línea en Barcelona mediante una herramienta de audioconferencia para facilitar la interacción oral. Los datos se recopilaron a lo largo de un semestre, en un curso (2015) y se analizaron junto con los datos de un estudio anterior (2012). Los objetivos del estudio eran tres: en primer lugar, comprender cómo las elecciones de los alumnos y las acciones intencionales relacionadas con los recursos basados en la pantalla moldean los turnos conversacionales; en segundo lugar, comprender cómo puede entenderse la creación del significado con una perspectiva multimodal, más allá de lo lingüístico, y, en tercer lugar, contribuir a la teoría de la agentividad en el aprendizaje de idiomas. La finalidad de este último objetivo ha sido ayudar a fomentar la agentividad en las tareas actuales y futuras del CSMO, para poder avanzar de forma óptima en el aprendizaje de idiomas. Se usa una variedad de fuentes de datos y métodos. Las fuentes incluyen grabaciones de audio de interacción oral punto a punto, transcripciones, capturas de pantalla, documentación del curso, e información suplementaria sobre la herramienta tecnológica. Estas fuentes se exploran por medio del análisis de datos, incluido el análisis del contenido y del discurso, así como el análisis del discurso mediado por ordenador (Herring, 2004). Además, se desarrolla un enfoque específico que combina las perspectivas analíticas émica (alumno) y ética (investigador), que se basan en las nociones del análisis conversacional (Sacks, Schegloff y Jefferson, 1974) y el análisis (inter)accional multimodal (Norris, 2004). Los resultados sugieren que los tipos de agentividad se manifiestan en tareas. Además, la mediación de los alumnos con recursos basados en la pantalla moldea los turnos conversacionales tanto cualitativamente, como cuantitativamente. La creación de significado implica múltiples aspectos más allá del habla (por ejemplo, somático, de texto e imagen), lo que implica que puede entenderse que la agentividad se lleva a cabo por medio de sistemas humanos (motor, sensorial y de lenguaje) y de recursos pertenecientes al sistema digital. Por lo tanto, la agentividad en las tareas del CSMO puede describirse como "el sistema con acciones dirigidas a uno o más objetivos desarrolladas mediante una o más herramientas", definición que se basa en la noción sociocultural de "acción dirigida hacia un objetivo y mediada por instrumentos" (Zinchenko, 1985). Se discuten las implicaciones para el diseño de tareas y se describen recomendaciones para futuras investigaciones en CSMO basadas en tareas con una perspectiva multimodal.


The present study aims to explore the relationship between learner agency, screen-based resources (such as navigational buttons and textual task instructions) and meaning making in synchronous computer-mediated communication (SCMC) tasks developed to promote spoken interaction. Using a case-study approach, three tasks designed for language learning (opinion sharing, role play and information gap) across two data sets (12 cases in total) are analysed. Tasks are carried out in an online university in Barcelona, where spoken interaction is made possible through an audioconferencing tool. Data was collected over the course of one semester in 2015 and analysed alongside data from a prior study that took place in 2012. The objectives are threefold: to understand how learners' choices and intentional actions pertaining to screen-based resources shape oral turn-taking; to understand how meaning making can be understood from a multimodal perspective, beyond speech; and to contribute to theories on agency in language learning in order to help foster agency in current and future SCMC tasks for optimal language learning gains. A range of data sources and methods are used. Sources include audio recordings of peer-to-peer oral interaction, transcripts, screenshots, course documentation and supplementary information about the technological tool employed. These sources are explored through data analysis, including content and discourse analysis as well as computer-mediated discourse analysis (Herring, 2004). In addition, a specific approach is developed that combines emic (learner) and etic (researcher) analytical perspectives that draw on notions from conversational analysis (Sacks, Schegloff and Jefferson, 1974) and multimodal (inter)actional analysis (Norris, 2004). Results suggest that different types of agency emerge during tasks. In addition, learners' mediation with screen-based resources are found to shape their oral turn-taking, both qualitatively and quantitatively. Meaning making involving multiple modes beyond speech (i.e. somatic, text and image) are identified, leading to the implication that agency can be understood as being carried out through human systems (motor, sensory and language) and resources pertaining to the digital system. Agency in SCMC tasks can therefore be described as 'systems with tool(s)-mediated, goal(s)-directed action(s)' which builds on the sociocultural notion of ¿tool-mediated, goal-directed action' (Zinchenko, 1985). Implications for task design are discussed, and recommendations for future research on task-based SCMC from a multimodal perspective are outlined.

Paraules clau

poder de decisió i d'acció de l'alumne; poder de decisión y acción del aprendiz; learner agency; recursos en pantalla; recursos basados en la pantalla; screen-based resources; torns multimodals; turnos multimodales; multimodal turn-taking; tasques d'interacció oral; tareas para interacción oral; spoken interaction tasks; comunicació sincrònica mitjançant ordinador (CSMO); CMC síncrona (SCMC); synchronous computer mediated comunication (SCMC); mediació semiòtica; mediación semiótica; semiotic mediation

Matèries

8 - Lingüística i literatura

Àrea de coneixement

Aprenentatge de Llengües

Documents

THESIS+VERSION+FOR+TESEO.pdf

3.613Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)