Fenotips d'immunodeficiència comuna variable (IDCV) en pacients pediàtrics. Correlació genotip-fenotip en l'evolució clínica i el tractament dels pacients

Abstract

La immunodeficiència comuna variable (IDCV) és una alteració immunològica caracteritzada per un defecte de la producció d’anticossos en relació a infeccions sinopulmonars recurrents, trastorns autoimmunitaris, malaltia granulomatosa i augment del risc de neoplàsies. La IDCV és una malaltia heterogènia i els pacients pediàtrics presenten una gran variabilitat clínica i evolutiva atribuïble en part a que es tracta d’un diagnòstic d’exclusió. El present estudi aprofundeix en la descripció clínica, les anàlisis immunològiques i l’estudi genètic (seqüenciació d’exoma complet) d’una cohort de pacients diagnosticats d’IDCV de debut i diagnòstic pediàtric. S’estudien 25 pacients on la mediana d’edat al primer símptoma és de 4 anys i al diagnòstic de 9 anys. La majoria de pacients són de sexe masculí, raça caucàsica i no consanguinis. S’identifiquen característiques clíniques i immunològiques associades a certs fenotips. Els pacients on es detecten mutacions desenvolupen més fenotips clínics i han presentat infeccions per CMV i/o VEB. Més de la meitat dels pacients amb IDCV presenten malaltia autoimmunitària i una tercera part associen 2 o més malalties autoimmunitàries. Les pacients de sexe femení presenten fenotips més complexes i pitjor pronòstic, i els pacients amb expansió dels limfòcits B CD21low presenten major probabilitat d’autoimmunitat. Es diagnostiquen 5 neoplàsies (4 limfomes) en 4 dels 25 pacients pediàtrics amb IDCV. Donat que no hi ha cap fenotip immunològic ni clínic clarament associat amb un increment del risc de desenvolupar malignitat, recomanem realitzar cribratge i prevenció dels factors modificables de càncer en tots els pacients amb IDCV independentment de la seva edat. Endemés, en els pacients pediàtrics amb immunodeficiència i limfoma s’hauria de considerar la recerca de defectes genètics. L’estudi permet diagnosticar de forma més precisa fins el 20% dels pacients gràcies als estudis genètics (mutacions en TACI, LRBA, PIK3R1 i CTLA4). En aquests pacients ha estat possible el consell genètic i en 2 d’ells el fet d’establir un diagnòstic de certesa ha representat un canvi en el tractament i per tant en el seu pronòstic.

Common variable immunodeficiency (CVID) is an immune disorder characterized by a defect of antibody production in relation to recurrent sinopulmonary infections, autoimmune disorders, granulomatous disease and an increased risk of malignancy. CVID is a heterogeneous disease and pediatric patients have a great clinical variability and evolution attributable in part to the fact that it is a diagnosis of exclusion. The present study is focused on the clinical description, the immunological analysis and genetic study (whole exome sequencing) of a cohort of patients diagnosed of CVID with pediatric onset and diagnosis. We study 25 patients where the median age at the first symptom is 4 years old and 9 years old at diagnosis. Most of patients are male, Caucasian race and not inbred. Clinical and immunological characteristics are identified associated with certain phenotypes. Patient with mutations developed more clinical phenotypes and suffer CMV and/or EBV infections. More than half of patients with CVID presented autoimmune disease and 1/3 associated two or more autoimmune diseases. The female patients presented more complex phenotypes and worse prognosis, and patients with expansion of B lymphocytes CD21low presented greater chance of autoimmunity. Five malignancies (4 lymphomas) were diagnosed in four out of the 25 CVID pediatric patients. Since neither a particular immunological nor clinical phenotyping is clearly associated with an increased risk of developing malignancy, we recommend performing screening and prevention of modifiable factors for cancer in all CVID patients regardless of their age. Moreover, in pediatric patients with immunodeficiency and lymphoma, a screening for underlying genetic defects should be considered. This study allows diagnosing more accurately up to 20% of patients because of genetic studies (mutations in TACI, LRBA, PIK3R1 and CTLA4). In these patients has been possible genetic counselling and in 2 of them the fact of establishing a diagnosis of certainty has represented a change in the treatment and therefore in their prognosis.