Viabilitat dels empelts renals provinents de donants en asistòlia controlada (donants tipus III de Maastricht)

Abstract

Els registres nacionals documenten el creixement constant de receptors en llista d’espera per trasplantament renal, que veuen condicionat el seu pronòstic vital en aquesta situació, així com un cert estancament dels donants en mort cerebral. A tot l’estat s’han potenciat les possibles fonts d’empelts a trasplantar, en especial els donants vius i els donants en asistòlia. La donació en asistòlia controlada, presenta uns temps d'isquèmia calenta que poden afectar potencialment la viabilitat de l'òrgan, provocant una major funció retardada de l'empelt, fenòmens immunològics i una menor supervivència del mateix a llarg termini. A l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, a més d'incrementar l'activitat en el trasplantament de donant viu, a l’octubre del 2014 es va posar en marxa un programa de donació renal en asistòlia controlada tipus Maastricht III. Aquest treball retrospectiu (sobre tres anys de programa) estudia la viabilitat d’empelts i receptors de ronyons de donants en asistòlia controlada, registrant paràmetres com la fallada primària de l’empelt, funció retardada de l’empelt, evolució dels paràmetres funcionals, rebuig agut, supervivència de l’empelt, supervivència dels pacients i complicacions. També analitza quins factors del receptor, el donant i de l’acte del trasplantament han influït significativament sobre la viabilitat d’empelts i pacients. A la sèrie de l’HUGTiP, la fallada primària de l’empelt i la mortalitat dels pacients és lleugerament superior a la dels grups nacionals, probablement degut a la menor mostra. La funció retardada de l’empelt és un 10-20% millor i l’evolució dels paràmetres funcionals és lleugerament millor. A diferència dels grups nacionals, no es va perdre cap empelt als receptors vius dels que havien arribat a funcionar. Hi ha una gran majoria de pacients sense complicacions quirúrgiques remarcables i una taxa de rebuig acceptable. Els resultats fins al moment avalen la idoneïtat del programa de DAC MIII a l’HUGTiP.

The national registers document the constant growth of receptors on waiting list for kidney transplant (the vital prognosis of these patients are conditioned by this situation) as well as a certain slowdown of brain death donations. Throughout the country, the potential sources of grafts for transplant have been promoted, especially the living donors and non-heart beating donors. Controlled non-heart-beating donation (CNHBD) presents longer warm ischaemia times wich can affect the viability of the organ, causing a greater delayed function of the graft, immunological phenomena and a lower long term graft survival. At Germans Trias i Pujol University Hospital (HUGTiP), as well as increasing the activity of living donor transplantation, a program of Controlled non-heart-beating donation Maastricht III type was launched in October 2014. This retrospective work (over three years of program) studies the viability of grafts and receptors after CNHBD, recording parameters such as primary graft non-function, delayed graft function, evolution of functional parameters, acute rejection, graft survival, patients survival and complications. We also analyze what factors of the recipient, the donor and the act of the transplant have significantly influenced the viability of grafts and patients. In the HUGTiP series, the primary failure of the graft and the mortality of patients is slightly higher than that of the national groups, probably due to the smaller sample size. The delayed graft function is 10-20% better and the evolution of the functional parameters is slightly better. Unlike the national groups, no functioning graft was lost among the live receptors during the follow up. There is a large majority of patients with no major surgical complications and an acceptable rejection rate. The results so far endorse the suitability of the CNHBD program at HUGTiP.