Eulalia Ferrer, viuda de Brusi: paradigma de la capacidad de obrar de las mujeres en la edición y librería barcelonesa del siglo XIX

Abstract

En las “profesiones del libro”, hasta el siglo XIX, las mujeres (la mayoría sin educación ni formación, salvo lo que correspondía “a su naturaleza”) eran de iure meros personajes de transición entre los varones titulares del negocio, siendo una de las causas principales las trabas normativas que impedían o limitaban su desarrollo en todos los ámbitos de actuación: vida, educación, formación y profesión, sin olvidar los discursos ideológicos de la época. El objetivo de esta tesis doctoral es estudiar la capacidad de obrar de las mujeres al frente de los negocios de librería, imprenta y edición, de la mano de Eulàlia Ferrer Montserrat (de casada Brusi, 1780-1841): su ejercicio en diferentes ámbitos, instancias y niveles de actuación y la conformación de su identidad profesional. Partiendo de que la capacidad jurídica en base a la titularidad de derechos se planteaba como universal, ahondamos en su capacidad de obrar real que, por el hecho de ser mujer, la constreñía jurídica y reglamentariamente, determinando una subordinación y dependencia en relación directa con su estado civil.

A les “professions del llibre”, fins al segle XIX, les dones (la majoria sense educació ni formació, llevat de la que corresponia “a la seva naturalesa”) eren, de iure, mers personatges de transició entre els barons titulars del negoci, essent un dels motius principals les traves normatives que impedien o limitaven llur desenvolupament en tots els àmbits d’actuació: vida, educació, formació i professió, sense oblidar els discursos ideològics de l’època. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és estudiar la capacitat d’obrar de les dones al capdavant dels negocis de llibreteria, impremta i edició, de la mà de Eulàlia Ferrer Montserrat (de casada Brusi, 1780-1841): el seu exercici en diferents àmbits, instàncies i nivells d’actuació i la conformació de la seva identitat professional. A partir del fet que la capacitat jurídica en base a la titularitat de drets es plantejava com a universal, aprofundim en la seva capacitat d’obrar real que, pel fet d’ésser dona, la constrenyia jurídicament y reglamentària, determinant una subordinació i dependència en relació directa amb el seu estat civil.

Dans “les métiers du livre” jusqu’au XIXe siècle, les femmes (la plupart sans éducation ni formation, hormis ce qui correspond à leur nature) étaient de iure, de simples personnages de transition entre les hommes titulaires de l’entreprise, les obstacles normatifs étant une des causes principales qui empêchaient ou limitaient leur développement dans tous les domaines de leur vie: éducation, formation et profession; sans oublier les discours idéologiques de l’époque. L’objectif de cette thèse doctorale est d’étudier la capacité d’action des femmes à la tête des affaires ayant trait au livre, à l’imprimerie et à l’édition, en accompagnant à Eulàlia Ferrer Montserrat (épouse Brusi, 1780-1841), son exercice dans plusieurs domaines et son niveau d’intervention et la création de son identité professionnelle. En considérant que la capacité juridique basée sur la titularisation de droits était envisagée comme universelle nous approfondissons sa capacité réelle d’agir qui, par le fait d’être femme la contraignait juridiquement et réglementairement en déterminant une subordination et une dépendance en relation directe avec son état civil.

Within the “professions of the book”, until the 19th century, women (most of them neither educated nor with any kind of training, except that pertinent “to their nature”) were de iure mere characters of transition between the men who were holders of the business. One of the main causes of it were the normative obstacles which prevented or limited their development in any sphere of action: life, education, training and work, without forgetting the ideological discourses from the period. The aim of this doctoral thesis is to study the capacity to act of women who where holders of bookshops and printing or edition companies, having as a reference the case of Eulàlia Ferrer Montserrat (Brusi was her family name when married, 1780-1841): her activities in different fields, agencies and levels of action and how her professional identity was defined. Considering that the juridical capacity on the ownership of rights was posed as universal, the author deepens in her real capacity of acting that, due to the fact of being woman, restrained her juridical and legally, which defined a subordination and dependency which was in direct relation with her civil state.