Social Inequality in Higher Education: A longitudinal study of mechanisms of social reproduction in the University transition of young people in Catalonia

Abstract

La desigualtat social és des de fa temps un tema de la recerca social, però, tot i que la seva persistència està ben documentada, se sap poc sobre els processos i mecanismes que permeten la seva reproducció tot i les polítiques per a l'ampliació de la participació. Com que a les societats meritocràtiques actuals de l'occident, els títols universitaris segueixen sent un requisit per a obtindre - i justificar - certes posicions socials en els estrats superiors, l'educació superior és un camp expressament prometedor per a l'estudi de desigualtats socials i la seva reproducció. Aquesta tesi estudia la desigualtat social en l'educació superior, combinant un enfocament Bourdieusià amb anàlisis interseccionals, evitant l'imposició de divisions socials i permetent els anàlisis sistemàtics de diferents divisions socials i de les seves interseccions en nivells diferents, en concret considerant estructures socials, representacions socials i construccions d'identitat. L'objectiu és il•luminar mecanismes de reproducció en la transició universitària de Catalunya (Espanya). La transició universitària, entesa com la transició de l'escola a la universitat, el temps passat a la universitat i la transició al mercat laboral, és estudiada a partir d'un projecte longitudinal, seguint a persones joves durant 5 anys amb entrevistes anuals (2011-2016), després d'una primera tanda de construcció de dades amb grups de discussió en instituts (2011). En total, es van considerar 17 participants en els anàlisis longitudinals de la tesi. Tot i que la recerca longitudinal d'una extensió semblant és poc comuna, sobre tot en contextos no-anglosaxóns, el conjunt de dades obtingudes és únic i permet accedir a nous coneixements sobre processos que cap recerca basada en un únic moment de construcció de dades pot aconseguir. Els resultats principals són 1) la imposició de l'elecció d'estudis informada com l'única acceptable i correcta, tot i la impossibilitat d'informar l'elecció d'estudis considerant el nombre elevat de variables desconeguts en l'equació; 2) la importància d'un sentit de titularitat relatiu a la classe social que permet expressament a persones joves de milieus mitjans-alts i alts viure la transició universitària d'una forma positiva, fins i tot quan es troben amb dificultats; 3) tendències descoratjadores en escoles, universitats i el discurs públic que afecten de forma negativa sobre tot a persones joves les quals manquen d'un sentiment de titularitat, reduint el seu benestar i incrementant el seu risc d'abandonar els estudis; 4) inseguretats i nivells d'esgotament elevats expressament entre estudiants no-tradicionals i en particular en la intersecció de classe social i gènere, que redueixen el seu benestar, aspiracions per al futur, l'habilitat de 'vendre' els seus itineraris i avantatges i les activitats rellevants per al CV, deixant-los menys atractius en el mercat laboral; 5) la individualització i la invisibilització de desigualtats socials; 6) la tendència dels mateixos estudiants de contribuir a la reproducció del sistema, fins i tot si els va desafavorint i especialment cap a la graduació. A més a més, es discuteixen possibles peculiaritats del cas català, en particular matricules pro forma, un significat especial del capital social i una elecció d'estudis segregada per gènere en el sentit que els homes estan sotarepresentats en gairebé tots els camps d'estudis i només mantenen un predomini clar en enginyeries i arquitectura. S'atorga visibilitat a les idees dels propis participants per millorar els seus graus i la universitat i s’ha elaborat una llista de recomanacions extensa , amb l'objectiu de millorar l'experiència universitària per a tot l'estudiantat i per a assolir igualtat social.

La desigualdad social es, desde hace muchos años, un tema de interés en investigación social, pero aunque su persistencia está bien documentada, poco se sabe sobre los procesos y mecanismos que permiten su reproducción, a pesar de políticas para ampliar la participación. Ya que en las sociedades meritocráticas actuales del occidente los títulos universitarios siguen siendo un requisito para obtener - y justificar - cierta posición social en los estratos superiores, la educación superior es un campo expresamente prometedor para el estudio de las desigualdades sociales y su reproducción. Esta tesis doctoral analiza la desigualdad social en la educación superior combinando un enfoque Bourdieusiano con un análisis interseccional, evitando la imposición de divisiones sociales y permitiendo análisis sistemáticos de diferentes divisiones sociales y de sus intersecciones en varios niveles, en concreto considerando estructuras sociales, representaciones sociales y construcciones de identidad. La meta es alumbrar los mecanismos de reproducción en la transición universitaria en Cataluña (España). La transición universitaria, entendida como la transición desde la escuela hasta la universidad, el tiempo transcurrido en la universidad y la transición al mercado laboral, está estudiada mediante un proyecto longitudinal, siguiendo a personas jóvenes durante 5 años mediante entrevistas anuales (2011-2016), después de una primera ronda de construcción de datos empleando grupos de discusión en institutos (2011). En total, 17 participantes fueron considerados en los análisis longitudinales de la tesis. Aunque la investigación longitudinal de semejante extensión es escasa, especialmente en contextos no-anglosajones, el conjunto de datos obtenido es único y permite adquirir nuevos conocimientos sobre procesos que ninguna investigación basada en un único momento de construcción de datos puede obtener. Los resultados principales son 1) la imposición de la elección de estudios informada como la única aceptable y correcta, a pesar de la imposibilidad de informar la elección de estudios, considerando el número elevado de variables desconocidas en la ecuación; 2) la importancia de un sentido de titularidad relativo a la clase social, que permite, expresamente a personas jóvenes de milieus medias-altas y altas, experimentar su transición universitaria de una manera positiva, incluso si se enfrontan con dificultades; 3) tendencias desalentadoras en escuelas, universidades y el discurso público que afectan de forma negativa expresamente a personas jóvenes que carecen de un sentimiento de titularidad, reduciendo su bienestar e incrementando su riesgo de abandonar los estudios; 4) inseguridades y niveles de agotamiento más elevados expresamente entre estudiantes no-tradicionales y, en particular, en la intersección de clase social y género, que disminuyen su bienestar, sus aspiraciones futuras, su capacidad de 'vender' sus itinerarios y ventajas y sus actividades con relevancia para su CV, haciéndolos menos atractivos en el mercado laboral; 5) la individualización e invisibilización de desigualdades sociales; 6) la tendencia de los estudiantes de contribuir a la reproducción del sistema, incluso cuando hayan estado entre sus perjudicados y expresamente hacia la graduación. Además, se discuten peculiaridades del caso catalán, en concreto matriculas pro forma, un significado especial del capital social y una elección de estudios segregada por género en el sentido que hombres están subrepresentados en casi todos los campos de estudios y sólo mantienen un predominio claro en ingenierías y arquitectura. Se otorga visibilidad a las ideas propias de los y las participantes de cómo mejorar sus grados y universidad y una lista extensa de recomendaciones es elaborada, con el objetivo de mejorar la experiencia universitaria para todo el estudiantado y conseguir igualdad social.

Social inequality is a longstanding topic in social research, but though its persistence is well-documented, little is known about the processes and mechanisms that enable its reproduction despite 'widening participation' policies. As in current Western meritocratic societies University credentials continue to be a requirement to achieve - and justify - certain social positions in the upper strata, Higher Education (HE) is an especially promising field for the study of social inequalities and their reproduction. This thesis studies social inequality in HE combining a Bourdieusian approach with intersectional analyses, avoiding the imposition of social divisions and allowing the systematic analyses of different social divisions and their intersections on different levels, namely considering social structures, social representations and identity constructions. The aim is to shed light on reproduction mechanisms in the University transition in Catalonia (Spain). The University transition, understood as the transition from school to university, the time spent in university and the transition to the labour market, is studied through a longitudinal project, following young people over 5 years through annual interviews (2011-2016), after a first data construction round through focus groups in High Schools (2011). In total, 17 participants were considered in the longitudinal analyses of the thesis. Though such extensive longitudinal research is rare especially in non-Anglo-Saxon contexts, the unique data set allows for insights into processes no research based on a single data-construction moment can achieve. Main findings are 1) the imposition of the informed study choice as the only acceptable and correct way to choose, in spite of the impossibility to inform the study choice considering the high number of unknown variables in the equation; 2) the importance of a class-specific sense of entitlement that allows especially young people from upper-middle and upper-class milieus to experience their University transition in a positive way, even when faced with difficulties; 3) discouraging tendencies in schools, Universities and the public discourse that affect especially young people who lack a feeling of entitlement negatively, reducing their well-being and increasing their risk to dropout; 4) higher insecurities and levels of exhaustion especially among non-traditional students, and in particular in the intersection of social class and gender, that decrease their well-being, their future aspirations, their ability to 'sell' their itineraries and advantages and their CV-relevant activities, making them less attractive on the labour market; 5) the individualisation and invisibilisation of social inequalities; 6) the students' tendency to contribute to the reproduction of the system, even if they had been disadvantaged by it, especially towards graduation. Moreover, possible peculiarities of the Catalan case, in particular pro-forma enrolments, a special significance of social capital and gender-segregated study choices in the sense that men are underrepresented in almost all study fields and only maintain a clear dominance in Engineering and Architecture are discussed. Visibility is granted to the participants' own ideas how to improve their degrees and University and an extensive list of recommendations is elaborated, with the aim to improve the university experience for all students and to achieve social equality.