La inseguridad laboral en la población asalariada de España: caracterización, distribución y asociación con salud

Abstract

Objectius Definir i conceptualitzar una noció complexa d'inseguretat laboral mitjançant l'anàlisi del patró d'associacions existent entre els diferents dominis de l'ocupació que poden veure's amenaçats per la inseguretat, els components emocionals i cognitius de la inseguretat percebuda i els factors associats a ella. Caracteritzar la distribució del fenomen entre la població assalariada d'Espanya en 2016 i determinar la possible associació de la inseguretat amb la salut mental, la salut general i la qualitat de la son. Mètodes Totes les anàlisis es realitzen a partir de les dades de la tercera edició de l'Enquesta de Riscos Psicosocials la mostra representativa dels quals del conjunt de la població assalariada d'Espanya de finals de 2016 compta amb un total d'1.807 treballadors. Resultats La inseguretat percebuda té dos components clarament diferenciats: el probabilístic i l'emocional. L’emocional conegut també com afectiu es distribueix de manera més transversal que el component probabilístic o cognitiu entre els treballadors assalariats. Totes les mesures d'inseguretat afectiva s'associen entre elles intensament. En el cas de les mesures cognitives el risc de perdre la feina i d'empitjorar les condicions s'associen intensament entre si però el risc respecte a trobar una altra feina no s'associa a cap altra inseguretat. Els components cognitiu i afectiu de cada domini de la inseguretat s'associen positivament de manera que a major risc, major preocupació. La inseguretat laboral mesurada a través d'indicadors atribuïts (com tipus de contracte, acomiadaments col·lectius o atur) s'associa a la inseguretat percebuda de tipus cognitiu més que a la de tipus afectiu. Els problemes econòmics a la llar i l'edat són factors de risc no laborals de la inseguretat. D'altra banda l'exposició a inseguretat percebuda augmenta el risc de patir mala salut general i de mala salut mental, sobretot quan es tracta d'inseguretat cognitiva i salut mental. La qualitat de la son per contra no sembla veure afectada per les mesures d'inseguretat percebuda però sí pels problemes econòmics i els acomiadaments col·lectius. Conclusions La inseguretat laboral s'estén més enllà de l'amenaça de perdre la feina. Entre d'altres problemes representa un risc per a la salut dels treballadors assalariats. La seva solució requereix de mirades i polítiques que tinguin en compte la complexitat del fenomen.

Objetivos Definir y conceptualizar una noción compleja de inseguridad laboral mediante el análisis del patrón de asociaciones existente entre los distintos dominios del empleo que pueden verse amenazados por la inseguridad, los componentes emocionales y cognitivos de la inseguridad percibida y los factores asociados a ella. Caracterizar la distribución del fenómeno entre la población asalariada de España en 2016 y determinar la posible asociación de la inseguridad con la salud mental, la salud general y la calidad del sueño. Métodos Todos los análisis se realizan a partir de los datos de la tercera edición de la Encuesta de Riesgos Psicosociales cuya muestra representativa del conjunto de la población asalariada de España de finales de 2016 cuenta con un total de 1.807 trabajadores. Resultados La inseguridad percibida tiene dos componentes claramente diferenciados: el probabilístico y el emocional. El emocional conocido como afectivo se distribuye de manera más transversal que el componente probabilístico o cognitivo entre los trabajadores asalariados. Todas las medidas de inseguridad afectiva se asocian entre ellas intensamente. En el caso de las medidas cognitivas el riesgo de perder el trabajo y de empeorar las condiciones se asocian intensamente entre sí pero el riesgo respecto a encontrar otro empleo no se asocia a ninguna otra inseguridad. Los componentes cognitivo y afectivo de cada dominio de la inseguridad se asocian positivamente de manera que a mayor riesgo, mayor preocupación. La inseguridad medida a través de indicadores atribuidos (como tipo de contrato, despidos colectivos o paro) se asocia a la inseguridad percibida de tipo cognitivo más que a la de tipo afectivo. Los problemas económicos en el hogar y la edad son factores de riesgo no laborales de la inseguridad. Por otro lado la exposición a inseguridad percibida aumenta el riesgo de padecer mala salud general y de mala salud mental, sobre todo cuando se trata de inseguridad cognitiva y salud mental. La calidad del sueño por el contrario no parece verse afectada por las medidas de inseguridad percibida pero sí por los problemas económicos y los despidos colectivos. Conclusiones La inseguridad laboral es un que se extiende más allá de la amenaza de perder el empleo. Entre otros problemas representa un riesgo para la salud de los trabajadores asalariados. Su solución requiere de miradas y políticas que tengan en cuenta la complejidad del fenómeno.

Objectives To define and conceptualize a complex notion of job insecurity by analysing the pattern of associations between different employment domains that may be threatened by insecurity, the emotional and cognitive components of perceived insecurity and the factors associated with it. To characterize the distribution of the phenomenon among the salaried population of Spain in 2016 and to determine the possible association of insecurity with mental health, general health and sleep quality. Methods All analyses are carried out on the basis of data from the third edition of the Psychosocial Risks Survey which has a sample of 1,807 workers and it is representative of the total salaried population of Spain at the end of 2016. Results Perceived insecurity has two clearly differentiated components: the probabilistic and the emotional. The emotional component known as affective insecurity is distributed more transversally than the probabilistic component (i.e. cognitive insecurity) among salaried workers. All measures of affective insecurity are strongly associated with each other. In the case of cognitive measures, the risk of job loss and worsening working conditions are intensely associated with each other, but the risk of finding another job is not associated with any other insecurity. The cognitive and affective components of each insecurity domain are positively associated so that the greater the risk, the greater the concern. Insecurity measured through attributed indicators (such as type of contract, collective dismissals or unemployment) is associated with perceived insecurity of a cognitive rather than an affective type. Economic household hardship and age are risk factors for insecurity. On the other hand, exposure to perceived insecurity increases the risk of suffering from general and poor mental health, especially when it comes to cognitive insecurity and mental health. The quality of sleep, on the other hand, does not seem to be affected by perceived insecurity measures, but by economic problems and collective dismissals. Conclusions Job insecurity extends beyond the threat of losing one's job. Among other problems, it represents a risk to the health of salaried workers. Its solution requires looks and policies that take into account the complexity of the phenomenon.