La ţsigania al ventre i al cor. Fent créixer la raça, gestant el món: el model de procreació rrom

Abstract

Aquesta tesi aporta una etnografia sobre el model de procreació rrom de les comunitats de Murgeni i Ţăndărei de Romania en context de destí migratori, a l´Àrea Metropolitana de Barcelona, a Catalunya. Un model procreatiu propi que segueix uns requeriments ideològics determinats amb la finalitat última d’assolir la supervivència de la descendència i la incorporació d’aquesta al grup dels qui anomenen parents. La seva estructura que està formada per diferents àmbits relacionats i conté idees i pràctiques rrom que tenen el propòsit que el fill o la filla es formi, es desenvolupi i s´adscrigui al grup. El model de procreació rrom segueix la definició del domini del parentiu proposat per González Echevarría (1995, 2005, 2010). Per comprendre quines són les representacions i pràctiques centrals de la procreació en la cultura gitana és necessari considerar aquells elements significatius de la societat rrom de Romania transversals a tot el seu sistema i, per tant també, en la procreació. Els rrom necessiten d’un model mal·leable que s´adapti a situacions d’adversitat com el desplaçament continu, la migració, o el canvi en les solidaritats o vincles socials amb altres grups. És així com, per una banda, aquesta tesi descriu l’estructura i segmentació social que és flexible i varia segons el context, adaptant-se a diferents situacions històriques, geogràfiques, socials i polítiques sovint poc favorables o hostils. Per aquesta raó, i a partir de casos etnogràfics, presenta aquelles qüestions sobre adscripció ètnica que delimiten el món gitano del món gadje (no gitano), però també aquelles altres fronteres socials que es donen en la societat gitana a partir d’una segmentació interna establerta. D´altra banda, també fa referència a la tradició i la Llei gitana com a eixos reguladors de la vida social. Endinsar-nos en aquells elements de la tradició gitana ens aporta comprensió sobre la construcció de la identitat rrom i contenen el que és essencial i dóna sentit a la identitat gitana. La Llei gitana com articulació normativa regula les relacions internes dels rrom, també envers altres grups gitanos i especialment amb els gadje. I és basa, en gran mesura, en la ideologia de la contaminació que delimita i regula el món dels gitanos, imprescindible per assolir la romipēn (gitaneïtat). També, en el model procreatiu rrom intervenen les principals representacions, coneixements i pràctiques relacionades amb la sexualitat, la reproducció i vinculades a la noció de grup com també qüestions sobre Déu, descendència, contracepció i avortaments. Finalment, a partir de la descripció detallada i l’anàlisi del procés procreatiu, que compren la concepció, l’embaràs i el moment del part fins al primer més de vida del nounat, es deixen veure aquelles nocions que són clau i estan vinculades amb el model de parentiu rrom pensat per promoure la continuïtat del grup amb la criança dels infants.

This thesis provides an ethnography on the model of Romani procreation of the Murgeni and Ţăndărei communities in Romania in the context of migratory destiny, in the Metropolitan area of ​​Barcelona, ​​in Catalonia, Spain. Their own procreative model which follows specific ideological requirements with the ultimate purpose of achieving the survival of their offspring, and its incorporation in the group of those who are called their relatives. Its structure, which is made up of different related areas, and which contains Romani ideas and practices whose aim is their children’s formation, development and secondment to the group. The model of Romani procreation follows the definition of the domain of kinship proposed by González Echevarría (1995, 2005, 2010). In order to understand what the main representations and practices of procreation in the Gypsy culture are, it is necessary to consider those meaningful elements of the Romani society of Romania that are transversal throughout its system and, therefore, also in procreation. The Romani need a malleable model that can be adapted to situations of adversity such as continuous movement, migration, or changes in solidarity or social links with other groups. This is how, on the one hand, this thesis describes the structure and social segmentation that is flexible and varies according to the context, fitting into different historical, geographical, social and political situations that are often unfavorable or hostile. For this reason, and based on ethnographic cases, not only those questions about ethnic affiliation that make a boundary between the Gypsy world of the Gadje (non-Gypsy) world are introduced , but also those other social boundaries that occur in the Gypsy society based on an established internal segmentation . On the other hand, it also refers to the tradition and the Gypsy Law as the regulatory axes of social life. Going deep down into those elements of the Gypsy tradition gives us an understanding of the construction of the Romani identity and contains what is essential and gives meaning to the Gypsy identity. The Gypsy Law as a normative articulation regulates the internal relationships among the Romani, also among other Gypsy groups and especially with the Gadje. And it is based, to a large extent, on the ideology of pollution that delimits and regulates the world of the Gypsies, which is essential to achieve romipēn (“gypsiness”). Furthermore, the main representations, knowledge and practice related to sexuality and reproduction which are linked to the notion of group, as well as questions about God, offspring, contraception and abortion, are involved in the Romani procreative model. Finally, from the detailed description and analysis of the procreative process, which begins from the conception, pregnancy and the moment of birth until the first month of life of the newborn, we can see those notions that are key and are linked to the kinship model of the Romani designed to promote the continuity of the group with the raising of their children.