Adherència al tractament farmacològic en el pacient crònic a l’Alt Penedès. Funció i reptes de la infermeria

Abstract

Introducció: La manca d’adherència al tractament farmacològic és un problema prevalent i rellevant en la pràctica clínica, especialment en el tractament de malalties cròniques. L’OMS la considera un tema prioritari de salut pública a causa de les seves conseqüències negatives: fracassos terapèutics, taxes d’hospitalització més altes i augment dels costos sanitaris. Objectius: L’objectiu principal d’aquesta tesi és profunditzar en la comprensió del fenomen, tant per part dels pacients com dels professionals d’infermeria, i intentar identificar i descriure els factors associats a l’adherència al tractament farmacològic i les variables associades. Metodologia: Aquest treball d’investigació es fonamenta en un mètode mixt que consisteix, per una banda, en un estudi quantitatiu amb disseny multicèntric descriptiu de tall transversal dels pacients de l’Àrea de l’Alt Penedès (Catalunya, Espanya), mitjançant l’ús del test de Morisky-Green i dades demogràfiques i, per l’altra, s’ha complementat amb dos estudis qualitatius, per mitjà de la teoria fonamentada i de la tècnica de l’observació participant, a més d’un Grup Focal. Resultats: El resultat més important ha estat que el percentatge d’adherència al tractament farmacològic de la població estudiada és del 66,67%, una xifra superior a l’observada en altres estudis. A més, tots tres estudis coincideixen a assenyalar que hi ha manca d’adherència al tractament farmacològic, que l’ús de genèrics es presenta com un problema rellevant i que el factor econòmic afecta l’adquisició de medicaments. Conclusions: A partir dels resultats obtinguts en els diferents estudis s’ha proposat un seguit de recomanacions, amb l’objectiu d’aportar elements que contribueixin al disseny d’intervencions i estratègies que permetin un abordatge multidisciplinari d’aquest problema i millorar així l’adherència al tractament farmacològic.

Introducción: La falta de adherencia al tratamiento farmacológico es un problema prevalente y relevante en la práctica clínica, especialmente en el tratamiento de enfermedades crónicas. La OMS la considera un tema prioritario de salud pública debido a sus consecuencias negativas: fracasos terapéuticos, tasas de hospitalización más altas y aumento de los costes sanitarios. Objetivos: El objetivo principal de esta tesis es profundizar en la comprensión del fenómeno, tanto por parte de los pacientes como de los profesionales de enfermería, y tratar de identificar y describir los factores asociados a la adherencia al tratamiento farmacológico y las variables asociadas. Metodología: Este trabajo de investigación se fundamenta en un método mixto que consiste, por un lado, en un estudio cuantitativo de diseño multicéntrico descriptivo de corte transversal de los pacientes del Área del Alt Penedès (Cataluña, España), mediante la utilización del test de Morisky-Green y datos demográficos y, por otro lado, se ha complementado con dos estudios cualitativos, mediante la utilización de la teoría fundamentada y de la técnica de la observación participante, así como un Grupo Focal. Resultados: El resultado más importante ha sido que el porcentaje de adherencia al tratamiento farmacológico de la población estudiada es del 66,67%, una cifra superior a la observada en otros estudios. Además, los tres estudios coinciden en señalar que existe falta de adherencia al tratamiento farmacológico, que el uso de genéricos se presenta como un problema relevante y que el factor económico afecta a la adquisición de medicamentos Conclusiones: A partir de los resultados obtenidos en los diferentes estudios se ha propuesto una serie de recomendaciones, con el objetivo de aportar elementos que contribuyan al diseño de intervenciones y estrategias que permitan un abordaje multidisciplinar de este problema y mejorar así la adherencia al tratamiento farmacológico

Introduction: Lack of adherence to drug therapy is a problem prevalent and relevant in clinical practice, especially in the treatment of chronic diseases. WHO considers that it is priority for public health because of its negative consequences: therapeutic failures, higher rates of hospitalization and increased healthcare costs. Objectives: The main objective of this thesis is to deepen in the meaning of the phenomenon by both the patients and the nurses, and try to identify and describe the factors associated with adherence to drug treatment and associated variables. Methodology: This research is based on a mixed method which consists, on one hand, a quantitative study design multicenter descriptive cross sectional area of the patient from Alt Penedès (Catalonia, Spain), using the test Morisky-Green and demographics data, and the other two studies is complemented with qualitative exploratory, using grounded theory and technique of participant observation, in addition to a focal group. Results: The most important result was that the percentage of adherence to drug treatment was 66.67%, higher than that observed in other studies. In addition, all three studies agree that there is a lack of adherence to drug treatment, the use of generic drugs is presented as a significant problem and the economic factor affecting the purchase of medicines. Conclusions: Based on the results obtained in different studies it was proposed a series of recommendations with the aim of providing elements that contribute to the design of interventions and strategies for a multidisciplinary approach to this problem and improve the adherence with the pharmacological treatment.