El nivell d’autoeficàcia i d’autocompassió dels mestres i la seva relació amb les pràctiques inclusives

Abstract

[cat] La inclusió educativa cobreix diferents àmbits, des de polítiques fins a pràctiques. Pràctiques d’aula a les quals encara es troben múltiples barreres, malgrat també s’identifiquen factors que afavoreixen la inclusió. L’objectiu d’aplicar pràctiques inclusives és aconseguir la inclusió social i un desenvolupament integral de tots els alumnes. Les mesures que es prenguin, en aquest sentit, han de permetre la presència, la participació i el progrés de qualsevol alumne sense excepcions. Tots els infants, independentment de la seves condicions personals, han de poder assistir a l’escola conjuntament amb la resta. Els mestres són un element imprescindible en aquest procés inclusiu i més concretament les seves actituds. En aquesta recerca s'ha revisat la literatura centrada en l'anàlisi de les variables que incideixen en les actituds dels mestres en relació a la inclusió educativa, destacant l’autocompassió i l’autoeficàcia. La metodologia aplicada defineix la investigació com a quantitativa de caire no experimental i descriptiva. L’objectiu principal de la recerca és comparar les puntuacions de les variables d’autoeficàcia i autocompassió amb les de pràctiques inclusives, per obtenir alguna relació entre elles. De forma complementària, hem comparat algunes característiques personals dels mestres com l’edat, el gènere i els anys d’experiència, i algunes característiques contextuals com el número d’alumnes, el número d’alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), les hores de suport rebudes i el nivell educatiu amb les puntuacions d’inclusivitat de les pràctiques. L’objectiu s’ha concretat en nou hipòtesis amb la mateixa variable dependent: la inclusivitat de les pràctiques educatives. Per altra banda, les variables independents són el nivell d’autocompassió, el nivell d’autoeficàcia, l’edat, el gènere, els anys d’experiència, el número d’alumnes, el numero d’alumnes amb NESE, el nivell educatiu i les hores de suport rebudes per altres mestres. Per recollir les dades s’ha utilitzat un qüestionari dividit en quatre blocs. El primer recoeix les dades referides a les seves característiques personals i contextuals. El segon fa referència als ítems d’autoeficàcia de l’escala de pràctiques inclusives dels mestres (TEIP), elaborada per Sharma, Loreman i Forlín (2012). El tercer bloc inclou les preguntes de la Self-compassion Scale (SCS) creada per Neff (2003). I el quart, darrer bloc del qüestionari, conté les qüestions de la Guia per a l’avaluació de pràctiques inclusives (GEPIA), confeccionada per García, Romero i Escalante (2011). La mostra està composta per 136 mestres tutors de primària de centres públics de Mallorca, dels quals 115 són dones i 21 són homes. I l’anàlisi estadístic s’ha dut a terme a través de l’SPSS v.15, aplicant proves per comprovar la normalitat, la homocedasticitat i la significativitat i determinar la influència estadística entre les variables independents i dependents. Els resultats de l’anàlisi estadístic aplicat a les variables del nostre estudi demostren que les puntuacions de pràctiques inclusives dels mestres augmenten quan tenen nivells més alts d’autocompassió i d’autoeficàcia; resultats que coincideixen amb investigacions internacionals realitzades a altres contextos; per altra part, els homes de la mostra posen en pràctica mesures significativament més inclusives que les dones, i aquestes mostren resultats significativament més baixos que els homes en autocompassió, autoamabilitat i mindfulness; i per últim, els mestres de 1r d’EP mostren resultats significativament més baixos que els de 3r d’EP en la concepció del temps del que disposen per aplicar pràctiques inclusives.

[spa] La inclusión educativa cubre diferentes ámbitos, desde políticas hasta prácticas. Prácticas de aula que aún se encuentran múltiples barreras, aunque también se encuentran factores que favorecen la inclusión. El objetivo de aplicar prácticas inclusivas es lograr la inclusión social y un desarrollo integral de todos los alumnos. Las medidas que se tomen en este sentido deben permitir la presencia, la participación y el progreso de cualquier alumno sin excepciones. Todos los niños, independientemente de sus condiciones personales, deben poder asistir a la escuela conjuntamente con el resto. Los maestros son un elemento imprescindible en este proceso inclusivo y más concretamente sus actitudes. En esta investigación se ha revisado la literatura centrada en el análisis de las variables que inciden en las actitudes de los maestros en relación a la inclusión educativa, destacando la autocompasión y la autoeficacia. La metodología aplicada define la investigación como cuantitativa de tipo no experimental y descriptiva. El objetivo principal de la investigación es comparar las puntuaciones de las variables de autoeficacia y autocompasión con las prácticas inclusivas, para obtener alguna relación entre ellas. De forma complementaria, hemos comparado algunas características personales de los maestros como la edad, el género y los años de experiencia, y algunas características contextuales como el número de alumnos, el número de alumnos con Necesidades Específicas de Apoyo Educativo (NEAE) , las horas de apoyo recibidas y el nivel educativo con las puntuaciones de inclusividad de las prácticas. El objetivo se ha concretado en nueve hipótesis con la misma variable dependiente: la inclusividad de las prácticas educativas. Por otra parte, las variables independientes son el nivel de autocompasión, el nivel de autoeficacia, la edad, el género, los años de experiencia, el número de alumnos, el número de alumnos con NEAE, el nivel educativo y las horas de apoyo recibidas por otros maestros. Para recoger los datos se ha utilizado un cuestionario dividido en cuatro bloques. El primer recoge los datos referidos a sus características personales y contextuales. El segundo hace referencia a los ítems de autoeficacia de la escala de prácticas inclusivas de los maestros (TEIP), elaborada por Sharma, Loreman y Forlín (2012). El tercer bloque incluye las preguntas de la Self-compassion Scale (SCS) creada por Neff (2003). Y el cuarto, último bloque del cuestionario, contiene las preguntas de la Guía para la evaluación de prácticas inclusivas (GEPIA), confeccionada por García, Romero y Escalante (2011). La muestra está compuesta por 136 maestros tutores de primaria de centros públicos de Mallorca, de los cuales 115 son mujeres y 21 son hombres. Y el análisis estadístico se ha llevado a cabo a través del SPSS v.15, aplicando pruebas para comprobar la normalidad, la homocedasticidad y la significatividad y determinar la influencia estadística entre las variables independientes y dependientes. Los resultados del análisis estadístico aplicado a las variables de nuestro estudio demuestran que las puntuaciones de prácticas inclusivas de los maestros aumentan cuando tienen niveles más altos de autocompasión y de autoeficacia; resultados que coinciden con investigaciones internacionales realizadas en otros contextos; por otra parte, los hombres de la muestra ponen en práctica medidas significativamente más inclusivas que las mujeres, y éstas muestran resultados significativamente más bajos que los hombres en autocompasión, autoamabilitat y mindfulness; y por último, los maestros de 1º de EP muestran resultados significativamente más bajos que los de 3º de EP en la concepción del tiempo del que disponen para aplicar prácticas inclusivas.

[eng] Inclusive Education implies different areas, from policies to practices. Practices in the classroom are still many barriers, but also with factors that favor their application. The objective of applying inclusive practices is to achieve social inclusion and an integral development of all students. These measures must improve the presence, participation and progress of any student without exception. All children, regardless of their personal conditions, must learn together, with the other students. Teachers are an essential element in this inclusive process and more specifically their attitudes. In this research, literature has been reviewed focusing on the analysis of the variables that influence teachers' attitudes in relation to educational inclusion, emphasizing self-compassion and self-efficacy. The research methodology is quantitative, non-experimental and descriptive. The main objective is to compare the self-efficacy and self-compassion scores with those of inclusive practices, to reveal some relation between them. Complementary, we have compared some characteristics of teachers such as age, gender and experience, and some contextual features; the number of students, the number of students with specific needs of educational support, the hours of support received and the educational level with the inclusive scores of the practices. The objective has been divided into nine hypotheses with the same dependent variable: the inclusiveness of educational practices. The independent variables are the level of self-compassion, the level of self-efficacy, age, gender, experience, the number of students, the number of students with specific needs of educational support, the educational level and the hours of support received by other teachers. To collect the data, we has been used a questionnaire divided into four parts; one first to collect the data referring to their personal and contextual characteristics. A second part with the self-efficacy questions of the scale of inclusive practices (TEIP), created by Sharma, Loreman and Forlín (2012). A third with self-compassion scale questions (SCS) created by Neff (2003). And the fourth with the questions from the guide for the evaluation of inclusive practices (GEPIA), created by García, Romero and Escalante (2011). Our sample is of 136 teachers of primary school of public centers of Mallorca; 115 women and 21 men. And the statistical analysis was carried out through SPSS v.15, applying tests to check normality, homocedasticity and significance to determine the statistical influence between independent and dependent variables In our study, the results of the statistical analysis applied to all the variables have shown that the scores of inclusive practices of teachers increase when they have higher levels of self-compassion and self-efficacy. These results have coincided with other international researches carried out in other contexts. The research has offered other results, we emphasize that men in the sample put into practice significantly more inclusive measures than women, that women show significantly lower results than men in self-compassion, self-esteem and mindfulness, that the teachers of 1st EP show significantly lower results than those of 3rd EP in the conception of time to apply inclusive practices.