Implementación de los convenios de desempeño en las universidades chilenas y su impacto en los resultados académicos y en la gestión institucional

Abstract

La present investigació doctoral s'emmarca en l'àmbit de l'educació superior, particularment, en el finançament per acompliment de les universitats xilenes i l'impacte que aquest mecanisme té sobre els resultats acadèmics i la gestió institucional d'aquestes institucions d'educació superior. La implementació del finançament per acompliment en les universitats té per propòsit que les universitats assoleixin resultats notables, el que comporta a un rendiment extraordinari en l'àmbit acadèmic i de gestió. Amb aquesta finalitat es treballa amb tres universitats xilenes que van participar de l'experiència pilot del mecanisme de finançament per acompliment desenvolupat pel Ministeri d'Educació de Xile, amb el suport del Banc Mundial el qual es denomina Conveni de Acompliment. L'aproximació metodològica utilitzada és de naturalesa mixta, ja que a la primera fase exploratòria de la recerca l'aproximació metodològica usada va ser qualitativa, amb el Mètode de la Teoria Fonamentada seguint per aquest fi els plantejaments de Strauss i Corbin (2002) per a la selecció de els casos, la realització de les entrevistes i el processament i anàlisi. Posteriorment la segona fase de la investigació és de naturalesa quantitativa, amb l'aplicació d'un qüestionari amb preguntes tipus Likert, i es treballa amb 2 universitats per tal de corroborar i complementar els resultats identificats en l'etapa qualitativa. Les dues perspectives metodologies es complementen d'acord amb l'enfocament mixt seqüencial assenyalat per Creswell (2009). En tots dos casos la mostra va estar composta pels membres de les comunitats acadèmiques de les universitats. Els resultats mostren que la implementació de convenis d'acompliment en la universitat va aconseguir respondre a la política pública de finançament que buscava assolir un millorament institucional significatiu. En aquest sentit, els líders de les universitats van aconseguir orientar la gestió institucional cap a la consecució de les metes definides en conjunt amb el Ministeri d'Educació. Per aconseguir aquests resultats notables en les universitats va ser clau el procés de negociació, entre el Ministeri d'Educació i la universitat, que es va efectuar per acordar els compromisos a assolir amb el conveni, juntament amb l'acompanyament del Negociador en les etapes inicials del conveni de acompliment, ja que posseïa un alt perfil acadèmic, i que per tant, podia ser el nexe entre el Ministeri d'Educació i la universitat, atorgant una mirada acadèmica als processos propis de la implementació dels convenis d'acompliment. Finalment, dins de les bones pràctiques identificades en aquesta recerca, destaca la importància que té per a la reeixida implementació dels mecanismes de finançament, que aquests estiguin en línia amb el pla de desenvolupament estratègic de la institució, i que s'avaluï l'impacte de les iniciatives desenvolupades amb el finançament del conveni, a fi que aquelles de major impacte siguin institucionalitzades un cop finalitzats els recursos aportats pel Ministeri d'Educació.

La presente investigación doctoral se enmarca en el ámbito de la educación superior, particularmente, en el financiamiento por desempeño de las universidades chilenas y el impacto que este mecanismo tiene sobre los resultados académicos y la gestión institucional de estas instituciones de educación superior. La implementación del financiamiento por desempeño en las universidades tiene por propósito que las universidades logren resultados notables, lo que conlleva a un rendimiento extraordinario en el ámbito académico y de gestión. Para este fin se trabaja con tres universidades chilenas que participaron de la experiencia piloto del mecanismo de financiamiento por desempeño desarrollado por el Ministerio de Educación de Chile, con el apoyo del Banco Mundial el cual se denomina Convenio de Desempeño. La aproximación metodológica utilizada es de naturaleza mixta, ya que en la primera fase exploratoria de la investigación la aproximación metodológica usada fue cualitativa, con el Método de la Teoría Fundamentada siguiendo para este fin los planteamientos de Strauss y Corbin (2002) para la selección de los casos, la realización de las entrevistas y el procesamiento y análisis. Posteriormente la segunda fase de la investigación es de naturaleza cuantitativa, con la aplicación de un cuestionario con preguntas tipo Likert, y se trabaja con 2 universidades con el fin de corroborar y complementar los resultados identificados en la etapa cualitativa. Ambas perspectivas metodologías se complementan de acuerdo con el enfoque mixto secuencial señalado por Creswell (2009). En ambos casos la muestra estuvo compuesta por los miembros de las comunidades académicas de las universidades. Los resultados muestran que la implementación de convenios de desempeño en la universidad logró responder a la política pública de financiamiento que buscaba alcanzar un mejoramiento institucional significativo. En este sentido, los líderes de las universidades lograron orientar la gestión institucional hacia la consecución de las metas definidas en conjunto con el Ministerio de Educación. Para lograr estos resultados notables en las universidades fue clave el proceso de negociación, entre el Ministerio de Educación y la universidad, que se efectúo para acordar los compromisos a lograr con el convenio, junto con el acompañamiento del Negociador en las etapas iniciales del convenio de desempeño, puesto que poseía un alto perfil académico, y que por tanto, podía ser el nexo entre el Ministerio de Educación y la universidad, otorgando una mirada académica a los procesos propios de la implementación de los convenios de desempeño. Finalmente, dentro de las buenas prácticas identificadas en esta investigación, destaca la importancia que tiene para la exitosa implementación de los mecanismos de financiamiento, que estos estén en línea con el plan de desarrollo estratégico de la institución, y que se evalúe el impacto de las iniciativas desarrolladas con el financiamiento del convenio, a fin de que aquellas de mayor impacto sean institucionalizadas una vez finalizados los recursos aportados por el Ministerio de Educación.

This research is framed in the field of higher education, particularly in the financing for performance of Chilean universities and the impact that this mechanism has on the academic results and institutional management of these higher education institutions. The implementation of the financing for performance in the universities is intended for the universities to achieve remarkable results, which leads to an extraordinary performance in the academic and management field. For this purpose, we work with three Chilean universities that participated in the pilot experience of the performance financing mechanism developed by the Ministry of Education of Chile, with the support of the World Bank, which is called the Performance Agreement. The methodological approach used is of a mixed nature, since in the first exploratory phase of the research the methodological approach used was qualitative, with the Fundamental Theory Method following for this purpose the approaches of Strauss and Corbin (2002) for the selection of the cases, the conduct of the interviews and the processing and analysis. Subsequently, the second phase of the research is quantitative in nature, with the application of a questionnaire with Likert-type questions, and two universities are working to corroborate and complement the results identified in the qualitative stage. Both perspectives methodologies are complemented in accordance with the sequential mixed approach pointed out by Creswell (2009). In both cases, the sample was composed of the members of the academic communities of the universities. The results show that the implementation of performance agreements in the university managed to respond to the public funding policy that sought to achieve a significant institutional improvement. In this sense, the leaders of the universities managed to guide the institutional management towards the achievement of the goals defined in conjunction with the Ministry of Education. In order to achieve these remarkable results in the universities, the negotiation process between the Ministry of Education and the university was key, which was carried out to agree on the commitments to be achieved with the agreement, together with the support of the Negotiator in the initial stages of the agreement. performance, since it had a high academic profile, and therefore, could be the link between the Ministry of Education and the university, giving an academic look to the processes inherent to the implementation of performance agreements. Finally, within the good practices identified in this research, it highlights the importance it has for the successful implementation of the financing mechanisms, that these are in line with the strategic development plan of the institution, and that the impact of the initiatives developed with the financing of the agreement, so that those with greater impact are institutionalized once the resources provided by the Ministry of Education have been finalized.