Antoni Andreu (ca. 1280-1335), comentador de la metafísica d’Aristòtil. Una reconstrucció de la univocitat del concepte d’ésser

Abstract

El filòsof i teòleg franciscà Antoni Andreu (ca. 1280-1335) fou un dels deixebles i divulgadors més destacats de la doctrina de Joan Duns Escot de la Corona catalanoaragonesa. Les seves obres, que tracten qüestions de física, metafísica i teologia, constitueixen, de fet, veritables cursos complets ad mentem Scoti que tingueren un èxit editorial i acadèmic excepcional al llarg del segles XIV i XV. Entre elles destaca el comentari a la Metafísica aristotèlica, on Andreu completa i reformula la doctrina del seu mestre i construeix, així, una metafísica pròpiament escotista. La tradició manuscrita d’aquest comentari, base textual del nostre estudi, és complexa, car està format per dos textos diversos, tant pel que fa al gènere literari com pel que fa a les fonts. Per estudiar l’abast de la reformulació doctrinal que Andreu hi du a terme i el seu projecte filosòfic, proposem reconstruir la teoria de la univocitat del concepte d’ésser, una tesi fonamental per entendre el pas de la filosofia medieval a la metafísica moderna. La univocitat és una eina lògica i metafísica que intenta respondre els interrogants que la tradició aristotèlica va obrir en postular la multiplicitat de significats de l’ésser. Tot i ser formulada pel Doctor Subtil, la reelaboració textual d’Andreu sembla decisiva per la seva posterior èxit.

The Franciscan philosopher and theologian Antonius Andreas (ca. 1280-1335) was one of the most distinguished disciples and disseminators of the John Duns Scotus’s doctrines along the Crown of Aragon. His works deal with physics, metaphysics, and theology, and they are true complete courses ad mentem Scoti which has an outstanding editorial and academic success throughout the 14th and 15th centuries. Among his works, we emphasize the Aristotle’s Metaphysics commentary, where Andreae completes and reformulates the doctrine of his magister, which allows him to construct a true Scotist metaphysics. The manuscript tradition of this commentary, on which our study is based, is highly complex since it is composed of two different texts, both in terms of genre and sources. To study the scope of his reformulation and his philosophical project, we propose to reconstruct the theory of the univocity of the concept of being, which is fundamental to understand the transition from medieval to modern metaphysics. Univocity is a logical and metaphysical tool that tries to resolve the questions opened by the Aristotelian tradition in postulating the multiplicity of the meanings of ‘being’. Although was formulated by Duns Scotus, the textual reworking of Andreas seems to have been decisive for his later success.