Impacte de l’exposició aguda i subaguda a contaminants atmosfèrics en els resultats de la Fecundació In Vitro

Abstract

Introducció La contaminació de l’aire constitueix una important preocupació per la salut pública, per la seva omnipresència i el seu potencial impacte sobre la salut. i es considera una prioritat mundial. Existeix àmplia evidència sobre la seva relació amb malalties cardiovasculars, respiratòries, i el càncer, entre d’altres. Tanmateix, s’ha relacionat amb esdeveniments perinatals adversos i una disminució de la fertilitat en la població general. Malgrat això, existeix certa controvèrsia sobre l’efecte nociu dels diferents contaminants en dones sotmeses a Fecundació In Vitro (FIV), en particular per l’heterogeneïtat en el disseny dels estudis publicats. Aquest projecte es centra en avaluar l’impacte dels diferents contaminants en diferents finestres d’exposició en dones sotmeses a FIV. Material i mètodes Es dissenya un estudi de cohorts prospectiu en el que s’inclouen dones sotmeses a FIV que resideixen en les províncies de Barcelona o Girona i s’entreguen qüestionaris d’exposició ambiental. Es recullen dades clíniques, sobre estils de vida, hàbits dietètics i variables sociodemogràfiques, entre d’altres. Es mesuren les exposicions rebudes a a l’NO2 i NOx, PM2.5, PM2.5 absorbance, PM coarse i PM10, en el domicili mitjançant mètodes de regressió de l’ús del sòl, per els 15 i 3 dies prèvia transferència embrionària (TE), el mateix dia de la TE i els 7 dies posteriors. S’avalua l’impacte d’aquestes sobre l’èxit reproductiu mitjançant models de regressió multinivell, amb ajust per múltiples contaminants. Aquest projecte ha rebut una beca FIS del “Instituto de Salud Carlos III” (PI13/00454). Resultats Es recluten un total de 194 dones que realitzen 486 transferències embrionàries. S’observa un increment del risc d’avortament i de “no gestació” en dones que reben una major exposició a PMs de forma aguda (els 3 dies prèvia TE i el mateix dia de la TE), sent major aquest impacte en ajustar per l’exposició subaguda dels 15 dies previs, mentre que per l’NO2 i NOx no s’observen diferències significatives. En ajustar per l’exposició a l’NO2, l’increment del ris d’avortament i “no gestació” associat a PMs es magnifica. En canvi, els NO2 i NOx mostren una tendència protectora envers l’èxit reproductiu en controlar l’exposició a PM2.5. Discussió i conclusions Els resultats d’aquest estudi mostren que un increment en l’exposició a partícules en suspensió de forma aguda té un impacte negatiu sobre els resultats reproductius en dones sotmeses a FIV, mentre que l’exposició subaguda incrementa l’efecte nociu de l’exposició aguda sobre el risc d’avortament i de “no gestació”. L’NO2 no modifica significativament l’èxit reproductiu, però es comporta com un factor d’interacció per les PM. Arrel d’aquestes troballes es planteja la necessitat de realitzar més estudis prospectius que analitzin l’impacte de la contaminació en les diferents fases del procés reproductiu. Tanmateix, les autoritats sanitàries haurien de tenir en compte aquestes troballes per les polítiques de salut pública en matèria de regulació de la contaminació, limitació del trànsit i el tipus de combustible, entre d’altres.

Introduction Air pollution is a major concern for public health, due to its extension and its potential impact on health. and it is considered a worldwide priority. There is ample evidence t suggest that air pollution is associated with cardiovascular and respiratory diseases, and cancer, among others. In addition, it has been associated to perinatal adverse events and a decrease in fertility rates in the general population. However, there is some controversy regarding the harmful effects of the different pollutants in women undergoing In Vitro Fertilization (IVF), because of the heterogeneity in the design of these studies. This project focuses on evaluating the impact of air pollutants in different time windows of exposure in women undergoing IVF. Material and methods A prospective cohort study that includes women undergoing undergoing IVF who live in Barcelona or Girona is designed, and questionnaires for environmental exposure are released among participants. Data regarding clinical variables, lifestyles, dietary habits and sociodemographic variables, among others, is collected. The exposures received to NO2 and NOx, PM2.5, PM2.5 absorbance, PM coarse and PM10, are measured at their home addresses, using land use regression models, 15 and 3 days before embryo transfer, the same day of transfer, and 7 days after. The impact of these on reproductive success is evaluated using multi-level regression models, with adjustment for multiple pollutants. This project was funded by “Instituto de Salud Carlos III” (PI13/00454). Results A total of 194 women are recruited, that contribute with 486 embryo transfers. An increase in the risk of miscarriage and "non-gestation" is observed among women who exposed to short-term higher levels of PMs (3 days before TE and the same TE day), results that were magnified after adjusting for the exposure 15 days prior to the embryo transfer, while NO2 and NOx showed no significant differences. After adjusting for the exposure to NO2, the risk of miscarriage and “non-gestation” risk associated with PMs is magnified as compared to the single-pollutant model. In contrast, NO2 and NOx show a protective tendency towards reproductive success after controlling the exposure to PM2.5. Discussion and conclusions The results of this study show that an increase in exposure to particulate matter has a negative impact on reproductive results in women subjected to IVF, while subacute exposure increases the harmful effect of the acute exposure on the risk of miscarriage and "non-gestation". NO2 does not modify significantly the reproductive success, but serves as an interaction factor with the PM exposure. Given these findings, there is a need for prospective studies that aim to analyze the impact of pollution in the different phases of the reproductive process. However, health authorities should take into account these findings for public health policies regarding the regulation of pollution sources, traffic limitation and fuel type, among others.