Human-centered learning design with technology

Abstract

To improve and innovate education, a novel conception of the role of design in this realm is needed. Human-centered design (HCD), a problem-solving framework underpinned by the user perspective in all stages of the process, provides professional designers with a mindset and a toolbox that includes both process and methods. HCD is multidisciplinary by default and also practice-oriented, context-aware, empathetic and incremental. As such it naturally fits both the design for learning and many of educators’ everyday realities. We apply this conception in the context of technology-enhanced learning with the conceptualisation and implementation of a genuine intervention for the design of ICT-mediated learning activities. Following the Activity-Centred Analysis and Design (ACAD) model, the contributions of this dissertation 1) cover the epistemic, social and set design dimensions of a teacher training activity for educators; 2) inform the incorporation of HCD in education; and 3) provide interdisciplinary learnings for research as well as practice. These contributions have been reported in a set of papers which are compiled in this dissertation together with an introductory kappa. The kappa frames and summaries the contributions, and closes with a proposal on how HCD could contribute to empower educators as designers and facilitate the much interdisciplinary collaboration between education, technology and design.

Facilitar la millora i la innovació docent, requereix d'una nova concepció del rol del disseny aplicat en l'educació. El disseny centrat en les persones (DCU) és una aproximació a la resolució de problemes que inclou la perspectiva dels usuaris en totes les etapes del procés i ofereix als dissenyadors professionals un model mental i els intruments necessaris per aplicar aquest procés i els seus mètodes. El DCU és multidisciplinar per defecte, està orientat a la pràctica, pren consciència del context d’ús, i és empàtic i incremental. Així doncs encaixa de forma natural en el disseny de l’aprenentatge i en la realitat diària del professorat. L'objectiu és aplicar aquesta concepció al disseny de l’aprenentatge mediat per la tecnologia conceptualitzant i implementant una intervenció genuïna per al disseny d’activitats d’aprenentatge que usin les TIC. Seguint el model d’Anàlisi i Disseny Centrat en l’Activitat (ACAD, en anglès), les contribucions d’aquesta dissertació 1) cobreixen les dimensions epistèmica, social i d’eines per al disseny d’una activitat de formació del professorat, 2) informen sobre la incorporació del DCU en educació; i 3) aporten aprenentatges rellevants tant per la recerca com per la pràctica de diferents disciplines. Aquestes contribucions han estat reportades en un conjunt d’articles compilats després de la kappa introductòria. La kappa emmarca i resumeix les contribucions i finalitza amb una proposta sobre com el DCU podria contribuir a apoderar els educadors en tant que dissenyadores i facilitar, d'aquesta manera, la tant necessària col·laboració interdisciplànaria entre educació, tecnologia i disseny.