Giacomo Leopardi, poeta-filòsof. Modernitat i hermenèutica cap a un ultrahumanisme

Autor/a

Fernández García, Oriol

Director/a

Pego Puigbó, Armando,

Fecha de defensa

2019-06-18

Páginas

238 p.



Departamento/Instituto

Universitat Ramon Llull. La Salle

Resumen

A partir d’una visió crítica emmarcada dins de l’hermenèutica d’arrel pareysoniana, hom aplica les consideracions heideggerianes al voltant de Hölderlin a la figura de Leopardi i es planteja, com a pressupòsit inicial, que aquest autor també forma part dels anomenats poetes-filòsofs: Giacomo Leopardi medita mentre canta. No es tracta, doncs, d’una investigació històrico-filosòfica o històrico-filològica, sinó d’una tesi de tipus documental amb una finalitat palesament exploratòria en què se subratlla la importància de l’activitat interpretativa a l’hora de constituir i transformar l’ésser. El principal objectiu d’aquest estudi consisteix a distingir el nulla possibilitador del niente anorreador i a equiparar, doncs, el nulla leopardià amb l’ésser. El nulla esdevé el veritable fonament sense fonament amb què es caracteritza el seu pensar poètico-filosòfic, així com l’element que origina la indissolubilitat entre les reflexions estètiques i ontològiques que saturen la totalitat de l’obra i el pensament leopardians. La principal aportació teorètica d’aquest estudi, el neologisme imitació-interpretant, i amb el qual hom situa la meditació de l’italià dins el solc de la mímesi aristotèlica, subratlla, de fet, l’originària i indissoluble duplicitat de tot acte imitatiu: tota imitació en imitar, interpreta i constitueix l’ésser. D’aquest nou terme en resulta, per tant, el segon gran objectiu de la tesi, és a dir, la distinció entre còpia i imitació, la qual permet de concloure que el seu és un pensar ultrametafísic. I és que mentre que la còpia classicista fa referència a un ésser-com-a-objecte i, per consegüent, a la mera còpia d’un contingut òntic —un model establert a priori—, la imitació-interpretant, en canvi, remet a un pensar ontològic segons el qual l’ésser es dóna en el mateix moment en què hom s’hi relaciona, és a dir, tan bon punt és imitat i, consegüentment, redescrit. A l’últim, tant el nulla com la imitació-interpretant permeten que la tesi, en tant que elements vertebradors del projecte ultrametafísic de Leopardi, reinterpreti tres dels conceptes poètico-filosòfics més importants del present autor: ultrafilosofia, mezza filosofia i poesia mista. I és que tots tres palesen la ultrametafisicitat del seu pensar poètic, en el sentit que es tracta d’una filosofia i d’una poesia que no cerca pas la transparent immediatesa, ja que això n’implicaria l’encongiment de l’ésser, sinó el nulla o el buit de sentit de la interposició interpretativa. La imitació, la traducció i la poesia esdevenen, doncs, els exemples amb els quals s’il·lustra la interposició com a obstacle ontològic, és a dir, com els elements que permeten de constituir la realitat.


A partir de una visión crítica enmarcada dentro de la hermenéutica de raíz pareysoniana, se aplican las consideraciones heideggerianas alrededor de Hölderlin a la figura de Leopardi y se plantea, como hipótesis inicial, que este autor también forma parte de los llamados poetas-filósofos: Giacomo Leopardi medita mientras canta. No se trata, pues, de una investigación histórico-filosófica o histórico-filológica, sino de una tesis de tipo documental con una finalidad manifiestamente exploratoria en la que se subraya la importancia de la actividad interpretativa a la hora de constituir y transformar el ser. El principal objetivo de este estudio consiste en distinguir el nulla posibilitador del niente agotador y equiparar, pues, el nulla leopardiano con el ser. El nulla se convierte en el verdadero fundamento sin fundamento con el que se caracteriza su pensar poético-filosófico, así como el elemento que origina la indisolubilidad entre las reflexiones estéticas y ontológicas que saturan la totalidad de la obra y el pensamiento leopardiano. La principal aportación teorética de este estudio, el neologismo imitación-interpretante, y con el cual se sitúa la meditación del italiano bajo la estela de la mímesis aristotélica, subraya, de hecho, la originaria e indisoluble duplicidad de todo acto imitativo: toda imitación en imitar, interpreta y constituye el ser. De este nuevo término resulta, por tanto, el segundo gran objetivo de la tesis, es decir, la distinción entre copia e imitación, la cual permite concluir que el suyo es un pensar ultrametafísico. Y es que mientras que la copia clasicista hace referencia a un ser-como-objeto y, por consiguiente, a la mera copia de un contenido óntico —un modelo establecido a priori—, la imitación-interpretante, en cambio, remite a un pensar ontológico según el cual el ser se da en el mismo momento en que uno se relaciona con él, es decir, en cuanto es imitado y, consiguientemente, redescrito. Por último, tanto el nulla como la imitación-interpretante permiten que la tesis, en calidad de elementos vertebradores del proyecto ultrametafísico de Leopardi, reinterprete tres de los conceptos poético-filosóficos más importantes del presente autor: ultrafilosofia, mezza filosofia y poesia mista. Y es que los tres manifiestan la ultrametafisicidad de su pensar poético, en el sentido de que se trata de una filosofía y de una poesía que no busca la transparente inmediatez, ya que esto implicaría el encogimiento del ser, sino el nulla o el vacío de sentido de la interposición interpretativa. La imitación, la traducción y la poesía se convierten, pues, en los ejemplos con los que se ilustra la interposición como obstáculo ontológico, es decir, como los elementos que permiten constituir la realidad.


Based on a critical vision framed within the hermeneutics of the Pareysonian root, Heideggerian considerations around Hölderlin are applied to the figure of Leopardi and it is considered, as an initial assumption, that this author also forms part of the so-called poets-philosophers: Giacomo Leopardi meditates while singing. Therefore, it is not a historical-philosophical or historical-philological investigation, but a thesis of a documentary type with a purpose that is fundamentally exploratory, underlining the importance of interpretative activity when it comes to constituting and transforming the Being. The main objective of this study is to distinguish the possibilitator nulla from the exhausting niente and to equate, thence, the leopardian nulla with the Being. The nulla becomes the true unfounded foundation with which its poetic-philosophical thinking is characterized, as well as the element that causes the inseparability between the aesthetic and ontological reflections, that saturate the totality of the work and the leopardian thought. The main theoretical contribution of this study, the neologism imitation-interpreting with which the Italian’s meditation is aligned with the Aristotelian Mimesis, underlines, in fact, the original and indissoluble duplicity of any imitative act: any imitation in imitating, interprets and constitutes the Being. This new term results, thus, as the second great objective of the thesis, that is, the distinction between copy and imitation, which allows us to conclude that his thinking is an ultrametaphysical one. And while the classicist refers to a Being-as-a-object and, as a result, to the mere copy of an ontic content —a model established a priori—, imitation-interpreting, on the other hand, refers to an ontological thinking according to which the Being occurs at the same moment in which one is related to it, that is to say, as soon as it is imitated and, consequently, redescribed. Ultimately, both the nulla and the imitation-interpreting allow the thesis, as the backbone of Leopardi's ultrametaphysical project, to reinterpret three of the most important poetic-philosophical concepts of the present author: ultrafilosofia, mezza filosofia and poesia mista. So, all three concepts point to the ultrametaphysicity of their poetical thinking, in the sense that it is a philosophy and a poetry that does not seek the transparent immediacy, which would imply the shrinkage of Being, but the nulla or the void of meaning of the interpretative interposition. Imitation, translation and poetry become, then, the examples with which interposition is illustrated as an ontological obstacle, that is, as the element that allow to create reality.

Palabras clave

Giacomo Leopardi; Imaginació; Imitació-interpretant; Metafora ardita; Poesia mista; Poètica del nulla; Mezza Filosofia; Ultrafilosofia; Intermediació; Estètica-ontològica

Materias

00 - Ciencia y conocimiento. Investigación. Cultura. Humanidades; 1 - Filosofía y psicología; 82 - Literatura

Área de conocimiento

Arts, humanitats i llengües

Documentos

TESI Oriol Fernandez_def.pdf

2.216Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)