Comunidades de práctica: fundamentos, caracterización y comportamiento

Abstract

Aquesta tesi té un objectiu de doble naturalesa. D'una banda, vol limitar i definir el concepte de comunitat de pràctica, de l'altra, identificar els elements que faciliten el bon funcionament de les comunitats de pràctica a partir de casos d'èxit. Per a fer-ho, la tesi s'estructura de la manera següent: en primer lloc, es fa una aproximació als antecedents de les comunitats de pràctica, tant des del punt de vista de la predisposició natural de l'home a cooperar, com des de les primeres formes d'organització basades en la compartició d'experiències. En segon lloc, i després de la revisió de la bibliografia especialitzada, es defineixen els conceptes comunitat, comunitat virtual i xarxes socials virtuals. Posteriorment, es defineix i caracteritza el terme comunitat de pràctica. Partint d'aquest exercici de caracterització s'estableix una comparativa amb altres grups i equips i un altre tipus de comunitats virtuals. Finalment, s'evidencien els beneficis que aporta la virtualitat a les comunitats de pràctica. En tercer lloc, i prenent com a referència els casos clàssics de comunitats de pràctica Xerox i Tramitadores, s'extreuen els criteris que mostren que les comunitats de pràctica funcionen i els factors d'èxit que ho fan possible, per tal d'endinsar-se a continuació en l'anàlisi dels casos seleccionats als quals s'apliquen aquests criteris d'avaluació i factors d'èxit. Aquesta aplicació permet, al mateix temps, posar aquests factors a prova, de tal manera que, finalment, es proposa un model d'elements que afavoreixen el bon funcionament de les comunitats de pràctica. La tesi conclou apuntant algunes línies futures de recerca que fan referència als beneficis tangibles que poden aportar les comunitats de pràctica a les organitzacions.

Esta tesis tiene un objetivo de doble naturaleza. Por un lado, acotar y definir el concepto de comunidad de práctica, y por otro, identificar aquellos elementos que facilitan el buen funcionamiento de las comunidades de práctica a partir de casos de éxito. Para ello, la tesis se estructura del siguiente modo: en primer lugar, se realiza una aproximación a los antecedentes de las comunidades de práctica, tanto desde el punto de vista de la predisposición natural del hombre a cooperar, como desde las primeras formas de organización basadas en la compartición de experiencias. En segundo lugar, y tras la revisión de la bibliografía especializada, se definen los conceptos comunidad, comunidad virtual y redes sociales virtuales. Posteriormente, se define y caracteriza el término comunidad de práctica. Partiendo de este ejercicio de caracterización se establece una comparativa con otros grupos y equipos y otro tipo de comunidades virtuales. Por último, se evidencian los beneficios que aporta la virtualidad a las comunidades de práctica. En tercer lugar, y tomando como referencia los casos clásicos de comunidades de práctica Xerox y Tramitadores, se extraen los criterios que muestran que las comunidades de práctica funcionan y los factores de éxito que lo hacen posible, para seguidamente adentrarse en el análisis de los casos seleccionados a los que se aplican dichos criterios de evaluación y factores de éxito. Dicha aplicación permite al mismo tiempo poner estos factores a prueba, de tal manera que, finalmente, se propone un modelo de elementos que favorecen el buen funcionamiento de las comunidades de práctica. La tesis concluye apuntando algunas líneas futuras de investigación que hacen referencia a los beneficios tangibles que pueden aportar las comunidades de práctica a las organizaciones.

This PhD thesis presents two main objectives. On the one hand, it aims to delimit and define the concept of community of practice. On the other, by analysing successful cases, it seeks to identify the elements that help communities of practice function properly. The thesis is structured as follows: we will first take a look at the predecessors of communities of practice, attending to humankind¿s natural predisposition towards cooperation, and to earlier forms of organization based on shared experiences. Secondly, after a review of specialized literature, we will proceed to define key concepts, such as community, virtual community and virtual social networks. After that, we will define and characterize the term ¿community of practice¿ and set up a comparative analysis of other groups and teams, along with other kinds of virtual communities. This will lead us to the next section, where we will emphasize the relevant contribution online environments make in communities of practice. Then, by exploring classic case examples of communities of practice (Xerox and the medical insurance claim processors), we will extract criteria that will allow us to show that communities of practice do indeed work, and to define the success factors that make them possible. Finally, we will delve into the analysis of the selected cases, applying these assessment criteria and success factors. This process will give us the opportunity to test these factors and suggest a model of the elements that favour the proper running of communities of practice.