Integración y mejora de información estratégica sobre VIH para identificar las necesidades preventivas en poblaciones a riesgo y vulnerables en Cataluña

Abstract

ANTECEDENTS I OBJECTIU: La infecció per VIH continua sent un problema de salut pública prioritari a Catalunya. Atès que els recursos disponibles són limitats, els sistemes sanitaris han d'emprar dades precises per a justificar les inversions. L'objectiu general d'aquesta tesi és contribuir a millorar les polítiques en salut i les estratègies preventives dirigides a poblacions a risc i vulnerables, mitjançant la millora, l'ús i la integració de diferents fonts d'informació estratègica. METODOLOGIA: Estudis descriptius i d'estimació de base poblacional. Estudi 1: Anàlisi descriptiva comparant el nombre de casos notificats i les seves característiques epidemiològiques en dos períodes de temps diferents; període de notificació voluntària (2001-2009) i obligatòria (2010-2011). Estudi 2: L'anàlisi estadística va identificar els factors associats a l'auto-report del VIH, VHC i la coinfecció. Estudi 3: L’anàlisi d'acord amb la cascada de serveis del VIH, que va descriure i comparar conductes de risc, accés al test, tendències del VIH i les característiques clínico-epidemiològiques entre població immigrant i espanyola. Estudi 4: Estimació de la incidència del VIH, el temps entre infecció i diagnòstic, i la població no diagnosticada, estratificat per CD4 mitjançant l'eina de modelatge del VIH de l'ECDC v1.2.2. RESULTATS: Estudi 1: L'anàlisi de sèries temporals va mostrar que el decret va augmentar 2,8 vegades (IC 95% = 2,4-3,3) la probabilitat de que un cas fora reportat. A més, va descriure que després de l'entrada en vigor del decret la proporció de persones menors de 30 anys va augmentar d'un 8,1% a un 29,5% (p <0,001); a més, la proporció d'immigrants i la proporció de casos que referien com a via de transmissió la via sexual també va augmentar del 64,2% al 80,4% (p <0,001). Estudi 2: D'un total de 512 participants, el 39,65% va declarar ser VHC +, 14,84% VIH +, i 13,48% estar co-infectat. De les 224 PID, 187 (83,48%), 68 (30,36%) i 66 (29,46%) van informar ser VHC +, VIH + i coinfectats, respectivament. Una major proporció de casos VIH + es va observar en dones, 18,33% vs. 13,78% en homes. La prevalença de VHC, VIH i coinfecció va ser major en els que van indicar consum de drogues aviat, llargs períodes d'injecció o ser aturats. Estudi 3: Es va evidenciar un major nombre de barreres per accedir als serveis de proves de VIH en els immigrants. Entre 2001-2013 els nous diagnòstics de VIH van augmentar entre els immigrants, del 24% (2001) al 41% (2013). Per al 2013, 6000 pacients VIH + estaven en seguiment, dels quals 1.837 (30,6%) eren immigrants, 83,1% estaven retinguts en l'atenció i el 67% van aconseguir supressió viral (SV). Mentre que els locals, el 88% estaven retinguts i 75,8% estaven en SV. Estudi 4: En 2013, el nombre total estimat de persones vivint amb VIH a Catalunya va ser de 34.729 (32.740-36.827), amb un 12,3% (IC 95% =11,8-18,1 ) de no diagnosticats. Per al mateix any, 8.458 (8.101, 9.079) HSH espanyols vivien amb el VIH, amb un 16,4% (14.2, 17.7) sense diagnosticar, mentre el nombre total d'HSH immigrants va ser de 2.538 (2.334-2.918) amb un 32,3% (28.4,34,4) sense diagnosticar. CONCLUSIONS: A partir d'aquesta integració s'ha identificat que l'endèmia local està centrada en poblacions a risc i vulnerables. Els immigrants són una població vulnerable a la infecció pel VIH, i es troben en risc d'accedir tardanament al diagnòstic, a la vinculació a l'atenció sanitària, i al tractament ART. A més, la infecció per VIH a Catalunya ha continuat expandint-se durant l'última dècada a causa dels HSH, sent el grup a risc que sosté la transmissió del VIH, ja que una gran proporció que viu amb el VIH desconeix el seu estat serològic i es troba en la fase asimptomàtica de la infecció.

ANTECEDENTES Y OBJETIVO: La infección por VIH continúa siendo un problema de salud pública prioritario en Cataluña. Dado que los recursos disponibles son limitados, los sistemas sanitarios deben emplear datos precisos para justificar las inversiones. El objetivo general de esta tesis es contribuir a mejorar las políticas en salud y las estrategias preventivas dirigidas a poblaciones a riesgo y vulnerables, mediante la mejora, el uso y la integración de diferentes fuentes de información estratégica. METODOLOGÍA: Estudios descriptivos y de estimación de base poblacional. Estudio 1: Análisis descriptivo comparando el número de casos notificados y sus características epidemiológicas en dos periodos de tiempo diferentes; periodo de notificación voluntaria (2001-2009) y obligatoria (2010-2011). Estudio 2: el análisis estadístico identificó los factores asociados al auto-reporte del VIH, el VHC y la co-infección. Estudio 3: análisis de acuerdo a la cascada de servicios del VIH, que describió y comparó conductas de riesgo, acceso al test, tendencias del VIH y las características clínico-epidemiológicas entre población inmigrantes y española. Estudio 4: Se estimo la incidencia del VIH, el tiempo entre infección y diagnóstico, y población no diagnosticada estratificado por CD4+, mediante la herramienta de modelado del VIH del ECDC, v1.2.2. RESULTADOS: Estudio 1: El análisis de series temporales mostró que el decreto aumento 2,8 veces (IC 95%=2.4-3.3) la probabilidad de que un caso fuera reportado. Además, describió que después de la entrada en vigor del decreto la proporción de personas menores de 30 años aumento de un 8,1% a 29,5% (p<0,001); y que la proporción de inmigrantes y de la proporción de casos que referían como vía de transmisión la sexual del 64,2% al 80,4% (p<0,001) también aumento. Estudio 2: De un total de 512 participantes, el 39,65% declaró ser VHC+, 14,84% VIH+, y 13,48% estar co-infectado. De las 224 PID, 187 (83,48%), 68 (30,36%) y 66 (29,46%) informaron ser VHC+, VIH+ o co-infectados, respectivamente. Una mayor proporción de casos VIH+ se observó en mujeres, 18,33% vs. 13,78% en hombres. La prevalencia de VHC, VIH y co-infección fue mayor en los que indicaron consumo de drogas tempranamente, largos períodos de inyección o ser desempleados. Estudio 3: Se evidencio un mayor número de barreras para acceder a los servicios de pruebas de VIH en los inmigrantes. Entre 2001-2013 los nuevos diagnósticos de VIH aumentaron entre los inmigrantes, del 24% (2001) al 41% (2013). Para el 2013, 6000 pacientes VIH+ estaban en seguimiento, de los cuales 1.837 (30,6%) eran inmigrantes, 83,1% estaban retenidos en la atención y 67% lograron supresión viral (SV). Mientras que los locales, 88% estaban retenidos y 75,8% estaban en SV. Estudio 4: En el 2013, el número total estimado de personas viviendo con VIH en Cataluña fue de 34.729 (IC del 95%=32.740-36.827), con un 12,3% (IC 95%=11,8-18,1) de no diagnosticados. Para el mismo año, 8.458 (8.101, 9.079) HSH españoles vivían con el VIH, con un 16.4% (14.2, 17.7) sin diagnosticar, mientras el número total de HSH inmigrantes fue de 2.538 (2.334, 2.918) con un 32.3% (28.4, 34.4) sin diagnosticar. CONCLUSIONES: A partir de esta integración se ha identificado que la endemia local está centrada en poblaciones a riesgo y vulnerables. Los inmigrantes son una población vulnerable a la infección por el VIH, y esta a riesgo de acceder tardíamente al diagnóstico, a la vinculación a la atención y al tratamiento ART. Además, la infección por VIH en Cataluña ha continuado expandiéndose durante la última década debido a los HSH, siendo el grupo a riesgo que sostiene la transmisión del VIH, ya que una gran proporción que vive con el VIH desconoce su estado serológico y se encuentra en la fase asintomática de la infección.

BACKGROUND AND OBJECTIVE: HIV infection continues to be a priority public health problem in Catalonia. Since available resources are limited, health systems must use accurate data to justify investments. The general objective of this thesis is to contribute to the improvement of health policies and preventive strategies directed at high risk and vulnerable populations, through the improvement, use and integration of different sources of strategic information. METHODS: Descriptive and population-based estimation studies. Study 1: Descriptive analysis comparing the number of cases reported and their epidemiological characteristics in two different periods of time; Period of voluntary notification (2001-2009) and mandatory notification (2010-2011). Study 2: Statistical analysis identified factors associated with self-reported HIV, HCV and co-infection. Study 3: analysis according to the cascade of HIV services, describing risk behaviours, access to test, HIV trends and clinical-epidemiological characteristics among migrant and Spanish population. Study 4: The estimation of the incidence of HIV, time between infection and diagnosis, and undiagnosed population was stratified by CD4, using the ECDC HIV modelling tool, v1.2.2. RESULTS: Study 1: Time series analysis showed that the decree increased 2.8 times (IC 95% = 2.4-3.3) the probability of a case being reported. In addition, described that after the entry into force of the decree the proportion of people under 30 years of age increased from 8.1% to 29.5% (p <0.001); and that the proportion of migrants and the proportion of cases reporting sexual transmission from 64.2% to 80.4% (p<0.001), also increased. Study 2: Overall, 39.65% declared to be HCV+, 14.84% HIV+, and 13.48% were co-infected. From the 224 PIDs, 187 (83.48%), 68 (30.36%) and 66 (29.46%) reported being HCV+, HIV+ and co-infected, respectively. A higher proportion of HIV + cases were observed in women, 18.33% vs. 13.78% in men. The prevalence of HCV, HIV and co-infection was higher in those who indicated early drug use, longer injection periods, or being unemployed. Study 3: A greater number of barriers to accessing HIV testing services in migrants were evidenced. Between 2001-2013 new HIV diagnoses increased among migrants, from 24% (2001) to 41% (2013). By 2013, 6,000 HIV+ patients were followed up, of which 1,837 (30.6%) were migrants, 83.1% were retained in care and 67% were viral suppressed (SV). While local, 88% were retained and 75.8% were in SV. Study 4: In 2013, the estimated total number of people living with HIV in Catalonia was 34,729 (95% CI =32,740-36,827), with 12.3% (95% CI =11.8-18.1) undiagnosed. In the same year, 8,458 (8,101, 9,079) Spanish MSM were living with HIV, with 16.4% undiagnosed (14.2, 17.7), while the total number of migrant MSM was 2,538 (2,334, 2,918) with 32.3% (28.4, 34.4) undiagnosed. CONCLUSIONS: Based on this integration, it has been identified that the local endemic is focused on at-risk and vulnerable populations. Immigrants are a population vulnerable to HIV infection, and are at risk of late access to diagnosis, linkage to care and ART treatment. In addition, HIV infection in Catalonia has continued to expand during the last decade because of MSM, the at-risk group sustaining HIV transmission, since a large proportion living with HIV are unaware of their HIV status and are asymptomatic.