Educar la afectividad a través de los juegos deportivos tradicionales

Autor/a

Muñoz Arroyave, Verónica

Director/a

Lavega i Burgués, Pere

Costes Rodríguez, Antoni

Fecha de defensa

2019-06-19

Páginas

272 p.



Departamento/Instituto

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Lleida)

Resumen

El professional de l’Educació Física i l’Esport (EFE) compta amb el joc motor com un recurs de primera magnitud per a intervenir en qualsevol context, causant un impacte extraordinari en totes les dimensions de la personalitat dels participants (orgànica, cognitiva, relacional i afectiva). Objectius. Els articles que componen aquesta tesi es centren en els efectes que produeixen diferents tipus de jocs motors, atenen al criteri d'interacció motriu i tipus de competició, i també la incidència d’algunes característiques associades als participants (gènere, historial esportiu i perfil motivacional) sobre les vivències afectives dels participants (estats d'ànim i emocions). Metodologia: Participants. Varen intervenir 1031 participants de diferents àmbits relacionats amb l'educació física i l'esport. Estudiants del grau en Ciències de l'Activitat i l'Esport (articles 1, 2, 3 i 4); alumnes d'Educació Secundària Obligatòria (articles 5 i 6) i Jugadors de bàsquet (article 7). Instruments. Es va emprar el qüestionari Game and Emotions Scales (GES) per a la valoració de les emocions; el Profile of Mood States (POMS) per a estudiar els estats d'ànim; el qüestionari de Regulació de la Conducta en l'Exercici (BREQ-3) per a examinar els perfils motivacionals; i les entrevistes semiestructurades per a comprendre les emocions experimentades dels estudiants. Anàlisi de les dades. Es varen utilitzar dues tècniques estadístiques mitjançant el programa SPSS V.20. Les equacions d'estimació generalitzades (GEE) (articles 1, 2, 4 i 7); els arbres de classificació CHAID (article 5); i les dades es van analitzar mitjançant equacions d'estimació generalitzades (GEE); una combinació d’ambdós tècniques d'anàlisis (GEE i CHAID) (article 6). L'anàlisi de les dades qualitatives, corresponents a l'article 3 es va realitzar mitjançant la tècnica d'anàlisi de contingut, amb l'ajuda del software ATLAS.TI V6.2. Conclusions. Les troballes d'aquesta tesi constaten que si el professional de EFE desitja generar vivències associades al benestar afectiu durant les seves intervencions (en l'àmbit educatiu o esportiu) ha de considerar de manera entrellaçada les variables associades al joc i a les característiques dels participants.


El profesional de la Educación Física y el Deporte (EFD) cuenta con el juego motor como un recurso de primera magnitud para intervenir en cualquier contexto, causando un impacto extraordinario en todas las dimensiones de la personalidad de los participantes (orgánica, cognitiva, relacional y afectiva). Objetivos. Los artículos que componen esta tesis se centran en los efectos que producen diferentes tipos de juegos motores, atendiendo al criterio de interacción motriz y tipo de competición, y también la incidencia de algunas características asociadas a los participantes (género, historial deportivo y perfil motivacional) sobre las vivencias afectivas de los participantes (estados de ánimo y emociones). Metodología: Participantes. Intervinieron 1031 participantes de diferentes ámbitos relacionados con la educación física y el deporte. Estudiantes del grado en Ciencias de la Actividad y el Deporte (artículos 1, 2, 3 y 4); alumnos de Educación Secundaria Obligatoria (artículos 5 y 6) y Jugadores de baloncesto (artículo 7). Instrumentos. Se empleó el cuestionario Game and Emotions Scales (GES) para la valoración de las emociones; el Profile of Mood States (POMS) para estudiar los estados de ánimo; el cuestionario de Regulación de la Conducta en el Ejercicio (BREQ-3) para examinar los perfiles motivacionales; y las entrevistas semiestructuradas para comprender las emociones experimentadas de los estudiantes. Análisis de los datos. Se utilizaron dos técnicas estadísticas mediante el programa SPSS V.20. Las ecuaciones de estimación generalizadas (GEE) (artículos 1, 2, 4 y 7); los árboles de clasificación CHAID (artículo 5); y los datos se analizaron mediante ecuaciones de estimación generalizadas (GEE); una combinación de ambas técnicas de análisis (GEE y CHAID) (artículo 6). El análisis de los datos cualitativos, correspondientes al artículo 3 se realizó mediante la técnica de análisis de contenido, con la ayuda del software ATLAS.TI V6.2. Conclusiones. Los hallazgos de esta tesis constatan que si el profesional de EFD desea generar vivencias asociadas al bienestar afectivo durante sus intervenciones (en el ámbito educativo o deportivo) debe de considerar de manera entrelazada las variables asociadas al juego y a las características de los participantes.


The Sport and Physical Education (SPE) professional can count on the game motor as a first importance resource to intervein in any context, having an extraordinary impact on all personality aspects of the participants (organic, cognitive, relational and affective). Objectives. The articles composing this thesis are focused on the effects produced by different types of motor games, according to the motor interaction criteria and type of competition, as well as the incidence of some characteristics associated to the participants (gender, sport background and motivational profile) on the affective feelings of the participants (state of mind and emotions). Methodology: Participants. 1031 participants from different fields related to physical education and sport were involved. Degree students in Physical activity and Sports Science (articles 1,2,3 and 4); students of Secondary School (articles 5 and 6) and basketball players (article 7). Instruments. The Game and Emotions Scales (GES) questionnaire was used to assess the emotions; The Profile of Mood States (POMS) to study the states of mind; the Regulation of Attitude in the Exercise (BREQ-3) questionnaire to analyse the motivational profiles; and the semi structural interviews to understand the emotions experienced by the students. Data analysis. Two statistics methods were used through the SPSS V.20 program. The Globalized Estimation Equation (GEE) (articles 1, 2, 4 and 7); The classification trees CHAID (article 5); and data were analysed through Globalized Estimation Equations (GEE); A combination of both analysis technics (GEE and CHAID) (article 6). The qualitative data analysis, as per article 3, was conducted through the content analysis technic, with the help of the ATLAS TI V6.2 software. Conclusions. The findings of this thesis confirm that if the SPE professional wishes to create experiences related to the affective wellbeing during his interventions (in the educative or sports environment), he must consider together the variables associated to the game and the characteristics of the participants.

Palabras clave

Educació física; Jocs motors; Afectivitat; Educación física; Juegos motores; Afectividad; Physical education; Motor games; Affectivity

Materias

79 - Diversiones. Espectáculos. Cine. Teatro. Danza. Juegos. Deportes

Área de conocimiento

Educació Física i Esportiva

Documentos

Tvma1de1.pdf

4.652Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)