How do infants represent others?: biases towards native language and rational agents

Abstract

Much of the information infants acquire they learn it by observing and interacting with others. However, not all individuals provide information that is functionally and/or culturally relevant. Infants’ capacity of identifying who is likely to provide useful and comprehensible knowledge is critical for making social learning an optimal process. In this dissertation we explore what kind of strategies provide infants with a basis to identify appropriate partners from whom to learn and interact with. In three experiments we study two cues that likely bias infants’ predisposition of attending to and interacting with others: the language agents speak and the rationality of their actions. Our results suggest that during the first and second year of life infants are biased to evaluate more favourably and make sense of actions that are performed by native-speakers or that are rational means of obtaining particular goals. Additionally, infants appreciate that only individuals who share a common language can engage in efficient verbal communication. Our findings shed light on the cues that influence early-emerging social preferences and on the type of cognitive mechanisms that underlie these preferences.

Bona part de l’aprenentatge dels nadons es produeix durant l’observació i interacció amb altres individus. Tot i així, no tothom proporciona informació funcional i/o culturalment rellevant. Per tal de que l’aprenentatge sigui òptim, els nadons han de ser capaços d’identificar qui proporciona coneixement útil i intel·ligible. En aquesta tesina estudiem quines estratègies són accessibles per als nadons per tal d’identificar amb qui és òptim interactuar i aprendre. A través de tres experiments, investiguem dues característiques que possiblement influencien la predisposició dels nadons a prestar atenció i interactuar amb els altres: quina llengua parlen i com de racionalment actuen. Els nostres resultats mostren que durant el primer i segon any de vida els nadons estan més predisposats a avaluar positivament i entendre les accions d’aquells que parlen una llengua familiar o actuen de manera racional. A més, els nadons entenen que només aquells que comparteixen una llengua comuna es poden comunicar verbalment de manera eficient. Els nostres resultats permeten entendre millor quines característiques influencien les preferències dels nadons i quins mecanismes cognitius guien aquestes preferències.