Universitat Rovira i Virgili
Theilen, Bernd Georg
2019-09-16
138 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Economia
Aquesta tesi contribueix a la literatura que estudia la moral tributària amb tres estudis organitzats en capítols: El Capítol 1 analitza dos canals a través dels quals l'educació influeix en la moral tributària. Els resultats indiquen que l'educació formal té un impacte positiu en la moral tributària dels individus que són beneficiaris nets del sistema de benestar i un impacte negatiu en la dels que en són contribuents nets. A més, els resultats indiquen que els individus més educats exhibeixen una moral tributària més elevada en països amb una major qualitat dels serveis públics, un sistema impositiu més just i una qualitat institucional més elevada. El Capítol 2 analitza els canals a través dels quals les ideologies influeixen en la moral tributària dels ciutadans. Aquest estudi aconsegueix establir un vincle causal entre ideologia i moral tributària utilitzant variables instrumentals. Els resultats indiquen que la moral tributària disminueix quan la diferència ideològica entre els ciutadans i els governs augmenta, i que els ciutadans situats ideològicament a la dreta del govern exhibeixen una menor moral tributària en comparació als que estan situats a l'esquerra. A més, un canvi de govern de dretes a un govern d'esquerres té un efecte negatiu en la moral tributària. El Capítol 3 analitza si la creença que els immigrants representen una amenaça per a la sostenibilitat de l'estat del benestar afecta la moral tributària. Els resultats revelen nivells més baixos de moral tributària entre els ciutadans que creuen que els immigrants suposen una pressió pel sistema de benestar del seu país. Considerant que les percepcions dels ciutadans no estan relacionades amb els nivells reals d'immigració ni amb el seu impacte econòmic real, els resultats obtinguts suggereixen que la creença que la immigració erosiona el sistema de benestar podria esdevenir una profecia autocomplida.
Esta tesis contribuye a la literatura que estudia la moral tributaria con tres estudios organizados en capítulos: El Capítulo 1 analiza dos canales por los que la educación influye en la moral tributaria. Los resultados indican que la educación formal tiene un impacto positivo en la moral tributaria de los individuos que son beneficiarios netos del sistema de bienestar y un impacto negativo en la de los que son contribuyentes netos. Además, los resultados indican que los individuos más educados exhiben un moral tributaria más elevada en países con una mayor calidad de los servicios públicos, un sistema impositivo más justo y una calidad institucional más elevada. El Capítulo 2 analiza los canales por los que las ideologías influyen en la moral tributaria de los ciudadanos. Este estudio establece un vínculo causal entre ideología y moral tributaria utilizando variables instrumentales. Los resultados indican que la moral tributaria disminuye cuando la diferencia ideológica entre los ciudadanos y el gobierno aumenta, y que los ciudadanos situados ideológicamente a la derecha del gobierno exhiben una menor moral tributaria en comparación a los que están situados a la izquierda. Además, un cambio de gobierno de derechas a uno de izquierdas tiene un efecto negativo en la moral tributaria. El Capítulo 3 analiza si la creencia de que los inmigrantes representan una amenaza para la sostenibilidad del estado de bienestar afecta la moral tributaria. Los resultados revelan niveles más bajos de moral tributaria entre los ciudadanos que creen que los inmigrantes suponen una presión para el sistema de bienestar de su país. Considerando que las percepciones de los ciudadanos no están relacionadas con los niveles reales de inmigración ni de su impacto económico real, los resultados obtenidos sugieren que la creencia de que la inmigración erosiona el sistema de bienestar podría convertirse en una profecía autocumplida.
This thesis contributes to the literature on tax morale with three studies organized in chapters: Given the insights from the psychological and political science literature about the role of education in the formation of social values, Chapter 1 analyzes two channels through which education shapes tax morale. The results indicate that education has a positive impact on tax morale for those individuals that are net beneficiaries of the welfare state, and a negative impact for those that are net contributors. Furthermore, the results indicate that the more highly educated because of their better knowledge on public affairs exhibit higher levels of tax morale in countries that have better quality public services, a fairer tax system and higher quality institutions. Based on the predictions from a theoretical model, Chapter 2 analyzes the channels through which ideological stances influence citizens willingness to pay taxes. A causal link between ideology and tax morale is established by using instrumental variables estimation with heteroskedasticity-based instruments. The results indicate that tax morale decreases with ideological differences between citizens and their governments. Citizens ideologically to the right of the government exhibit a lower willingness to pay taxes than those to the left. Therefore, an electoral change from a right-wing to a left-wing government reduces tax morale, an effect that becomes stronger with public sector size. Finally, Chapter 3 analyzes whether the belief that immigrants represent a threat to welfare sustainability affects citizens' willingness to pay taxes. The results robustly reveal lower levels of tax morale among those citizens who believe that immigrants are a strain on their country's welfare system. Considering that citizens' perceptions are unrelated to real levels of immigration and its real economic impact, the obtained results suggest that the belief that immigration erodes the welfare system could become a self-fulfilling prophecy.
Moral tributària; Evasió fiscal; Estat del benestar; Moral tributaria; Evasión fiscal; Estado del bienestar; Tax morale; Tax evasion; Welfare state
33 - Economía; 338 - Situación económica. Política económica. Gestión, control y planificación de la economía. Producción. Servicios. Turismo. Precios
Ciències Socials i jurídiques
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
