El primer catalanisme a les terres de l’Ebre: Francesc Mestre i Noè

Abstract

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-†1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d’Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d’aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L’escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l‘alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d’aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d’enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d’ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les “Veus” de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d’ordre i d’honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d’enteniment i d’implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d’aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d’un imaginari col·lectiu de país, al costat d’Enric Prat de la Riba, i la d’un intent d’encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d’assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l’acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s’ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l’adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d’esperança.

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866 -† 1940) - journalist, cultural impeller, writer, bookkeeper and Official Chronicler of Tortosa - is a multifaceted, complex and fruitful figure, the result of two generations: the heirs of the Renaixença and the Jocs Florals, and the republicans of the Septentrina and the Tortosa Pact. He was born in a convulse territory by wars, floods and epidemies, where human life ceased to have any value. The Dertusana region, politically and socially, is a conflicted zone where the Bourbon dynasty, state structures and the governmental bipartidism have succeeded in establishing and rooting corruption, caciquisme and cunerisme. Decision-making responds to interests that reside far away from the territory, so that its inhabitants suffer their effects and their consequences with extreme cruelty.

Catalan, Catalanity and Catalanism are concepts that do not exist neither in the vocabulary of the people nor in their imagination. Those who speak the land’s tongue do it under the complexed dominance of the local variants; They live in the region of Tortosa as tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs ... or as Spaniards. The schooling, carried out exclusively in Spanish, is a pending subject. Most students only have elementary or primary studies, and, even though they can read and write, are not able to understand the texts that are presented to them. Francesc Mestre will focus his life on a single objective: Tortosa, his territory and the recovery of this land’s identity. He understands Catalan as a way of seeing, treating and working the territory; as a way of living and understanding life. This is a concept that is appropriate for everyone and compatible with all kinds of non-exclusive ideologies. The press in Catalan is his tool, his medium and his weapon of combat; the "Veus" de Tortosa and of Catalunya their main speakers. Mestre is a figure of consensus that highlights the Catalan language, Catalanism and Catalanity in all the Catalan-speaking territories; He vindicates them, connects with them and retrieves them within his ideals. He represents an inclusive, plural and diverse Catalanism; principles that, with his way of being and acting, are recognized as values ​​of order and honesty. His causes are closely linked to its country, the counties of its diocese and its city. The issues of the country will be shared with the rest of the Catalanist movement. His disappointments and failures will come from the lack of understanding and involvement of the leadership of the Lliga Regionalista with the serious problems of these counties; In this area they will leave him without support. Although he never renounces his Catalan identity, Mestre will have to find solutions for his land, seeking old complicities and new alliances. His life course has two well-defined stages: The construction of a national collective imaginary, next to Enric Prat de la Riba, and that of an attempt at of fitting Catalonia within Spain, strongly marked by the figure of Francesc Cambó. Francesc Mestre lives the last stage of his life under the role of counsellor, adviser and mediator, without being able to abandon his old uniform of soldier. The defense of his ideals will accompany him until his last moments. When everything has been lost and his eyes only see the ashes of destruction, he will face adversity, leaving in his last breath a spark of hope.