Universitat Rovira i Virgili. Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques
Introducció: existeix una altra prevalença i mortalitat per ECV; i una sobre percepció de la qualitat de vida en la població. L’activitat física és una estratègia per la millora de la salut cardiovascular i la qualitat de vida. Objectiu: avaluar l’efectivitat d’una programa d’intervenció en l’activitat física sobre la salut cardiovascular i la qualitat de vida en adults usuaris de l’atenció primària. Metodologia: Assaig clínic aleatori, controlat i multicèntric de 9 mesos de duració. Van ser reclutats 419 adults. Intervenció: 120 minuts/setmana de caminada grupal, supervisades i activitats sòcio-culturals mensuals. A l’inici i al final de la intervenció es va valorar: història clínica, activitat física, consum alimentari, salut cardiovascular (factors de risc de ECV i risc global de ECV), autoestima i qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS). Als dos anys de finalitzar la intervenció: incidència d’esdeveniments cardiovasculars adversos i adherència de l’activitat física. Resultats: Completaren l’estudi 364 participants (grup control (GC)= 104; grup d’intervenció (GI)=260); edat mitja 65.19 anys; 76,8% dones. Al final de la intervenció, el GI va incrementar l’activitat física total, en comparació amb el GC. No va haver diferencies en el consum alimentari. Similars resultats es van observar per gènere i per grup de malalties cròniques. El programa d’intervenció va disminuir la pressió arterial sistòlica, colesterol total, colesterol-LDL i risc global de ECV, va incrementar la glucosa i va millorar l’autoestima i CVRS. Sent la CVRS únicament significativa en les dones. Als 2 anys de finalitzar la intervenció, es van observar beneficis sobre la incidència d’esdeveniments cardiovasculars adversos i l’adherència a l’activitat física regular. En grups de malalties cròniques es van observar beneficis similars en la salut cardiovascular i CVRS que en la població general. En diabètics no es van observar beneficis sobre la CVRS. En hipertensos va incrementar el percentatge de subjectes amb pressió arterial controlada; relacionada amb el canvi del risc global de ECV i la CVRS. Conclusions: El programa d’intervenció en l’activitat física va tenir una efectivitat favorable sobre la salut cardiovascular i la qualitat de vida en usuaris adults de l’atenció primària.
Introducción: existe una alta prevalencia y mortalidad por ECV; y una pobre percepción de la calidad de vida en la población. La actividad física es una estrategia para la mejora de salud cardiovascular y la calidad de vida. Objetivo: evaluar la efectividad de un programa de intervención en actividad física sobre la salud cardiovascular y la calidad de vida en adultos usuarios de atención primaria. Metodología: Ensayo clínico aleatorizado, controlado y multicéntrico de 9 meses de duración. Fueron reclutados 419 adultos. Intervención: 120 minutos/semana de caminatas grupales, supervisadas y actividades socio-culturales mensuales. Al inicio y al final de la intervención se valoró: historia clínica, actividad física, consumo alimentario, salud cardiovascular (factores de riesgo de ECV y riesgo global de ECV), autoestima y calidad de vida relacionada con la salud (CVRS). A los dos años de finalizar la intervención: incidencia de eventos cardiovasculares adversos y adherencia de la actividad física. Resultados: Completaron el estudio 364 participantes (grupo control (GC)= 104; grupo intervención (GI)= 260); edad media 65.19 años; 76.8% mujeres. Al final de la intervención, el GI incrementó la actividad física total, en comparación con el GC. No hubo diferencias en el consumo alimentario. Similares resultados se observaron por género y por grupo de enfermedades crónicas. El programa de intervención disminuyó la presión arterial sistólica, colesterol total, colesterol-LDL y riesgo global de ECV, incrementó la glucosa y mejoró la autoestima y CVRS. Siendo la CVRS únicamente significativa en las mujeres. A los 2 años de finalizar la intervención, se observaron beneficios sobre la incidencia de eventos cardiovasculares adversos y la adherencia a la actividad física regular. En grupos de enfermedades crónicas se observaron beneficios similares en la salud cardiovascular y CVRS que en la población general. En diabéticos no se observaron beneficios sobre la CVRS. En hipertensos incrementó el porcentaje de sujetos con presión arterial controlada; relacionada con el cambio del riesgo global de ECV y la CVRS. Conclusiones: El programa de intervención en actividad física tuvo una efectividad favorable sobre la salud cardiovascular y la calidad de vida en adultos usuarios de atención primaria.
Introduction: there is a high prevalence and mortality from CVD; and a poor perception of the quality of life in the population. Physical activity is a strategy for improving cardiovascular health and quality of life. Objective: to evaluate the effectiveness of a physical activity intervention program on cardiovascular health and quality of life in adult users of primary care. Methodology: randomized clinical trial, controlled and multicenter of 9-month duration. 419 adults were recruited. Intervention: 120 minutes/week of group walks, supervised and monthly social-cultural activities. At the baseline and at the final of the intervention, it was assessed: medical history, physical activity, food consumption, cardiovascular health (CVD risk factors and overall CVD risk), self-esteem and health related quality of life (HRQoL). Two years after the intervention: incidence of cardiovascular adverse events and adherence to physical activity. Results: 364 participants completed the study (control group (CG) = 104; intervention group (IG) = 260); mean age 65.19 years; 76.8% women. At the final of the intervention, the IG increased total physical activity, compared to the CG. There were no differences in food consumption. Similar results were observed by gender and chronic diseases groups. The intervention program decreased systolic blood pressure, total cholesterol, LDL-cholesterol and overall CVD risk, increased glucose and improved self-esteem and HRQoL. Being only significant the HRQOL in women. Two years after the intervention, benefits on the incidence of cardiovascular adverse events and adherence to regular physical activity regular were observed. Similar benefits in cardiovascular health and HRQoL than in the general population were observed in chronic diseases groups. No benefit in HRQoL was observed in diabetics. In hypertensive patients increased the percentage of subjects with controlled blood pressure; related to the change of the overall CVS risk and HRQoL. Conclusions: The physical activity intervention program had favorable effectiveness on cardiovascular health and quality of life in adult users of primary care.
Activitat física; Salut cardiovascular; Qualitat de vida; Calidad de vida; Physical Activity; Cardiovascular health; Quality of life
61 - Medicina
Ciències de la salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.