Searching for autonomy and prefiguration: resisting the crisis of social reproduction through housing and health care struggles in Spain and the UK

Abstract

This doctoral thesis studies the ways in which resistance and self-organisation have emerged in the sphere of social reproduction in the post-2008 global financial crisis context. It argues that social reproduction and everyday politics are key arenas for contestation, and fields where alternatives to contemporary forms of financialised capitalism can be articulated. Following an abductive research design and using a critical comparative methodology, it analyses multiple anti-austerity struggles in defence of the right to adequate and affordable housing and the universal access to free at-the-point-of-use healthcare in Spain and the United Kingdom. The thesis examines how the use of prefigurative politics and the creation of autonomous spaces of solidarity, together with the adoption of complex strategies of institutional transformation across a range of scales, have been central in contemporary struggles over social reproduction for the development of processes of politicisation, the collective empowerment of vulnerable groups and the grassroots protection of basic social rights.

Aquesta tesi doctoral estudia l’emergència de diverses formes de resistència i auto-organització en l’àmbit de la reproducció social en el context posterior a l’esclat de la crisi financera global l’any 2008. L’argument principal és que la reproducció social i la política quotidiana són escenaris clau per a la contestació, així com terrenys on es poden articular alternatives a les formes actuals de capitalisme financer. Seguint un disseny d’investigació abductiu i una metodologia comparativa crítica, aquesta recerca analitza diferents lluites anti-austeritat en defensa del dret a un habitatge digne i assequible i per l’accés a una atenció sanitària gratuïta i universal a Espanya i al Regne Unit. La tesi examina de quina manera l’ús d’una política prefigurativa i la creació d’espais autònoms de solidaritat, acompanyades de l’adopció d’estratègies complexes de transformació institucional a diverses escales, han estat elements centrals en les lluites actuals per la reproducció social per tal de desenvolupar processos de politització, d’empoderament col·lectiu de grups vulnerables i d’autodefensa de drets socials bàsics.