La Missió Obrera de la Companyia de Jesús (MOSI) a Espanya. Dels seus inicis a la transició democràtica

Abstract

El tema d’aquesta tesi és la Missió Obrera de la Companyia de Jesús (MOSI) a Espanya. El període estudiat va des dels seus antecedents més o menys immediats (el que anomenem la “prehistòria” i que conduirà a la seva fundació el 1966) fins el final de la Transició a Espanya (el 1982-1983). Aquest moviment, que al llarg de la seva evolució va estar en diàleg permanent amb tota la problemàtica social i política de la classe obrera –especialment durant l’etapa del règim franquista-, a l’entrada a la dècada dels 80 patirà una obligada adequació als nous temps amb les noves problemàtiques socials. Les noves problemàtiques van anar de la mà de la consolidació de la democràcia a Espanya, que tot sumat conduirà a una paulatina minva i a una pràctica dissolució de la Missió Obrera. Els antecedents de la Missió Obrera espanyola els hem d’anar a cercar a França. En efecte, la missió obrera jesuítica va néixer a França, però pocs anys més tard, un grup de jesuïtes espanyols van seguir el camí obert pels companys del país veí. La Missió Obrera va arribar a Espanya a mitjans del decenni dels 60. La situació interna del país, sota la dictadura i la repressió, amb un episcopat que recolzava al Règim, no van ajudar a fer a un aterratge més matiner. Es plantegen unes preguntes que s’aniran concretant i contestant al llarg del treball. La primera d’elles és la naturalesa d’aquest moviment nascut a l’aixopluc de la Companyia de Jesús. La Missió Obrera a Espanya – i arreu- no va ser ni un fenomen aïllat d’un grup de joves jesuïtes ni tampoc excessivament nou, sinó que es podria emmarcar dins els aires de renovació del catolicisme, de l’Església catòlica, i de la mateixa Companyia de Jesús al segle XX (amb gran vigor arran del Concili Vaticà II). Al moment d’acotar el període de la recerca, ens basem en testimonis i reflexions internes sobre l’evolució de la mateixa organització, destacant la realitzada per Isidre Ferreté. Aquest jesuïta, un dels membres més dinàmic del moviment, ens distingeix quatre etapes en la història de la MOSI, a on les dues primeres -les de més vigor-, s’estenen entre 1965 a 1982, les dues següents seran una lenta decadència del moviment fins la seva desaparició de facto.

The theme of this thesis is the Workers' Mission of the Society of Jesus (MOSI) in Spain. The period studied ranges from its more or less immediate background (what we call "prehistory", which will lead to its foundation in 1966) until the end of the Transition in Spain (1982-1983). This movement, which throughout its evolution was in permanent dialogue with all the social and political problems of the working class -especially during the era of the Franco regime-, at the beginning of the 80s, will suffer a forced adaptation to the New times with new social problems. The new problems went hand in hand with the consolidation of democracy in Spain, which all added will lead to a dismunition and a practical dissolution of the Workers' Mission. We have to find the background of the Spanish Workers' Mission in France. In effect, the Jesuit labor mission was born in that country, but a few years later, a group of Spanish Jesuits followed the path opened by the French comrades. The Workers' Mission arrived in Spain in the mid-1960s. The internal situation of the country, under dictatorship and repression, with an episcopate that supported the regime, did not help to make an earlier landing. There are some questions that will be specified and answered throughout the work. The first of these is the nature of this movement born under the protection of the Society of Jesus. The Workers' Mission in Spain -as in France- was neither an isolated phenomenon of a group of young Jesuits nor too new, but could be framed within the airs of renewal of Catholicism, of the Catholic Church, and of the same Company of Jesus during the twentieth century (which will take a great vigor following the Second Vatican Council). At the moment of delimiting the period of the investigation, we rely on witnesses and internal reflections on the evolution of the same organization, highlighting the one made by Isidre Ferreté. This Jesuit, one of the most dynamic members of the movement, distinguishes four stages in the history of MOSI, where the first two -the most vigorous-, extend between 1965 to 1982, the next two will be a slow decline of the movement until his de facto disappearance.