Universitat Autònoma de Barcelona
Ara mostrant els elements 1-20 de 25
Aquesta tesi doctoral ofereix una investigació integral en l'àmbit multifacètic dels fenòmens meteòrics en el marc de la Xarxa Espanyola de Bòlids i Meteorits (SPMN-CSIC). Estructurada al voltant de sis articles revisats ...
El camp de la cosmologia està experimentant una era sense precedents pel que fa a noves dades observacionals, amb els anomenats galaxy surveys. Això permetrà a la comunitat científica portar a terme mesures precises de ...
La detecció de la primera estrella binària més de 200 anys enrere va representar l'inici de tot un nou camp de l'astrofísica dedicat a l'estudi de l'evolució i les interaccions d'aquests sistemes, fent servir com a principal ...
En les darreres dècades, els avenços en els estudis de galàxies han millorat significativament la nostra capacitat per estudiar la composició i evolució de l'univers, en particular l'elusiva energia fosca. Mentre que els ...
Les fonts transitoris són objectes o esdeveniments astronòmics que evolucionen en escales de temps curtes (des de mil·lisegons fins a dies). Aquesta tesi introdueix un algoritme innovador per a la cerca de fonts transitories ...
En aquest treball, presentem el projecte Bidimensional Exploration of the warm-Temperature Ionised gaS (BETIS), enfocat en l'estudi del gas ionitzat difús (DIG) en galàxies espirals properes utilitzant l'espectrògraf de ...
Fa gairebé una dècada, la primera detecció de LIGO va marcar l'inici d'una nova era en astrofísica, ja que els científics van començar a aprofitar el poder de les ones gravitatòries per conèixer el cosmos. Amb l'adopció ...
Les supernoves (SNe) són poderoses explosions estel·lars que marquen el final de la vida d’algunes estrelles. Les supernoves de tipus Ia (SNe Ia) són un tipus de SNe creades per una combustió termonuclear en una nana blanca. ...
La naturalesa de la matèria fosca (DM) de l’univers segueix essent un misteri a dia d’avui malgrat els esforços de la comunitat científica. D’entre les partícules candidates, més enllà del model estàndard de física de ...
En els pròxims anys, la quantitat de dades observacionals disponibles per l’astrofísica en conjunt, i particularment la cosmologia, hi augmentarà en ordres de magnitud degut als nous programes observacionales i als avançaments ...
Des que la humanitat va contemplar per primera vegada el cel nocturn, la nostra curiositat ha intentat perpètuament revelar els misteris amagats més enllà del dosser celestial d'una extensió fosca i estrellada. Hem ...
Un calibratge de desplaçament esbiaixat al vermell és un dels factors limitants de les enquestes d'imatge de camp ampli. Els resultats cosmològics obtinguts a partir de l'estudi de lents gravitacionals febles pateixen ...
Els avenços recents en la disponibilitat de dades i la potència computacional han permès el desenvolupament de nous algorismes d'aprenentatge automàtic i tècniques d'anàlisi de dades que han obert noves vies per estudiar ...
En les darreres dècades, millores tecnològiques com la potència de càlcul dels ordinadors i dels fotodetectors, han provocat un progrés sense precedents en el coneixement de l'Univers. Les exploracions sistemàtiques de ...
La recerca d’una explicació teòrica per a l’expansió accelerada observada de l’Univers ha necessitat la inclusió de la constant cosmològica (Λ) com a component d’energia fosca. Aquesta constant es comporta com una pressió ...
Aquesta tesi està centrada en l’estudi de les nebuloses produïdes pel vent dels pulsars (acrònim anglès, PWNe), que es formen com a resultat de que la major part de l’energia rotacional del púlsar es perd per l’emissió ...
Per tal de comprendre el Sistema Solar en la seva forma actual i la formació dels planetes, els cossos menors juguen un paper clau. La composició d’asteroides i cometes ens proporciona claus sobre el naixement del Sistema ...
Les observacions astrofísiques i cosmològiques afirmen de la existència d’una forma de matèria no bariònica i invisible, anomenada Matèria Fosca (DM), que representa el 85% de la massa total de l’Univers. Entre els ...
Les ones gravitacionals han estat teoritzades per la relativitat general des de 1916, però no va ser fins al 14 de setembre de 2015 que es va confirmar la detecció dels interferòmetres LIGO. Des d’aleshores, els interferòmetres ...
L'estudi de les estrelles de neutrons, especialment els magnetars, és crucial per entendre les condicions extremes de l'Univers. Aquesta tesi se centra en les observacions de diverses longituds d'ona d'aquestes estrelles ...
