Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
Aquesta investigació té com a objectiu analitzar els tipus de deures escolars predominants en un context de canvi educatiu cap a un model de l’aprenentatge competencial. Es planteja un estudi descriptiu i correlacional ex post facto, des d’un posicionament positivista, la recollida d’informació del qual es desenvolupa a partir de diverses fases, una d’exploratòria inicial que contempla la participació d’experts i les evidències científiques derivades de l’anàlisi de la bibliografia. Amb aquesta primera fase, a banda d’orientar-ne les següents, es descriu el paper dels deures educatius en el marc dels reptes actuals del sistema educatiu de Catalunya; s’identifiquen les variables associades als deures escolars; i es descriuen els trets fonamentals d’un model d’aprenentatge personalitzat i competencial. En una segona fase, es compta amb la participació de professorat-tutor de sisè curs d’Educació Primària, amb qui s’indaguen les variables associades als deures escolars que estableix; i es contrasten els tipus de deures escolars en funció de les escoles que s’han adherit al programa Escola Nova 21 i de les escoles que no, amb l’objectiu de valorar si hi ha relació entre les variables associades als deures escolars i l’adherència a aquest programa. Pel que fa als resultats de la investigació, a les escoles adherides al programa Escola Nova 21 hi predomina, entre d’altres aspectes, el propòsit de preparació, una dedicació d’entre quatre i cinc hores setmanals, la necessitat d’interacció amb altres persones per a la realització dels deures, l’atribució de beneficis no-acadèmics, l’avaluació posterior per part del mestre i també dels iguals, un fort compromís en realitzar-los, més adaptació a nivell d’alumne i de grup-classe, i el recurs més usual és el dispositiu informàtic per al tipus de format freqüent, la recerca- projecte. Mentre que a les escoles no adherides al mencionat programa hi predomina, en comparació amb l’altre conjunt de centres educatius, els propòsits de pràctica i extensió, una dedicació de menys de dues hores setmanals, la no-interacció amb d’altres persones per a la realització dels deures, l’atribució de beneficis acadèmics, l’avaluació immediata per part del propi estudiant, menys compromís per part de l’alumne en realitzar-los, menys adaptació a nivell d’alumne i de grup-classe, els recursos més usuals són material escolar i l’ús del llibre de text, entre d’altres aspectes. Els resultats perfilen tendències diferents en els centres educatius participants en aquesta recerca. Caldrà explorar en futurs estudis si aquests indicis es consoliden i es poden atribuir només a una tipologia de centres o si s’estenen amb l’onada de reflexió i canvi educatiu actual per incidir en la millora de l’aprenentatge de tots els infants.
This research aims to analyse the predominant types of homework in the context of educational change towards a model of competence learning. A descriptive and correlational study, ex post facto, is considered, from a positivist position, whose information collection is developed from various phases: an initial exploration that includes the participation of experts and the scientific evidence derived from the analysis of the bibliography. With this first phase, apart from orienting the following phases, the role of homework is described in the framework of the current challenges of the educational system of Catalonia. The variables associated with homework are identified. The fundamental features of a personalized and competent learning model are described. In a second phase, the variables associated with homework established are counted with the participation of teacher-tutor of the sixth year of Primary Education. Besides, the types of homework are contrasted according to the schools that have adhered to the Escola Nova 21 program and the schools that do not, in order to consider whether there is a relationship between the variables associated with the homework and the adherence to this program. With regard to the results of this research, in the schools adhered to the Escola Nova 21 program, it is predominant, among other aspects: the purpose of homework of preparation, a dedication of between four and five hours a week, the need for interaction with others people for the accomplishment of the homework, the attribution of non-academic benefits, the non- immediate assessment done by the teacher and also of the equals, a strong commitment to realize them, more adaptation to level of student and of group-class, and the computer device as the frequent resource for the most usual type of format, the research-project. In comparison with the other sample of educational centres, in the schools not adhered with the aforementioned program, it predominates the purpose of homework of practice and extension, a dedication of less than two hours per week, the non-interaction with other people for the fulfilment of the homework, the attribution of academic benefits, immediate assessment done by the student, less commitment on the part of the student when performing them, less student-level and group-class level adaptation, and school supplies and the use of the textbook as the most common resources, among other aspects. The results outline different trends in the educational centres participating in this research. It will be necessary to explore in future studies if these indications will be consolidated and if they would only be attributed to a type of school, or if they will extend with the wave of reflection and current educational change to influence the learning improvement of all children.
Competències bàsiques en educació; Educación basada en competencias; Competency based education; Reforma de l'educació; Cambio educativo; Educational change; Deures escolars; Deberes escolares en casa; Homework; Educació primària; Educación primaria; Primary education; Professors; Profesores; Teachers
373 - Ensenyament primari i secundari
Ciències de l’Educació
Programa de Doctorat: Educació i Societat
Facultat d'Educació [271]