Aproximaciones metodológicas desde la arqueopalinología a contextos antropogénicos de la Sierra de Atapuerca (Burgos) y a secuencias naturales del litoral mediterráneo

Abstract

Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves activitats, les comunitats humanes alteren el medi afavorint la desforestació i la degradació de les comunitats vegetals. Així, a través de l’anàlisi de pol·len i dels palinomorfes no pol·línics (NPPs) de la seqüència de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), s’ha reconstruït la vegetació i el clima durant el Neolític i l’Edat del Bronze. L’anàlisi ha evidenciat la intensitat de la pressió antròpica contribuint al coneixement de la formació d’un dipòsit en fumier. En aquest mateix sentit, la particularitat del reompliment ha motivat la realització de l’anàlisi tafonòmic de l’espectre palinològic del nivell Mir4, enquadrat en l’Edat del Bronze. L’aportació fonamental d’aquest estudi és la descripció de la relació del conjunt de palinomorfes identificat amb les característiques descrites per a les facies sedimentàries de procedència, el que ha contribuït al coneixement dels processos de formació del dipòsit. L’escassa resolució pol·línica que caracteritza els dipòsits sedimentaris Plistocens ha motivat la realització de l’anàlisi dels NPPs de les seqüències de Sima del Elefante, Gran Dolina i Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificant la idoneïtat dels NPPs com indicadors paleoecològics. Per la seva part, els resultats pol·línics i de microcarbons obtinguts de l’estudi de seqüències sedimentàries holocenes de l’àmbit mediterrani de la Península Ibèrica i les Illes Balears han ratificat la importància dels incendis i l’antropització en la formació de la vegetació mediterrània. Finalment, les incògnites generades pels treballs realitzats, han motivat la posta en marxa d’un programa d’experimentació destinat a contrastar les hipòtesis plantejades.

Este trabajo parte del análisis palinológico desde la perspectiva de la antropización para la reconstrucción del entorno vegetal en el que se desarrollaron las actividades humanas durante el Pleistoceno y Holoceno en la Península Ibérica. Con la intensificación de sus actividades, las comunidades humanas alteran el medio favoreciendo la deforestación y la degradación de las comunidades vegetales. Así, a través del análisis del polen y los palinomorfos no polínicos (NPPs) de la secuencia de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), se ha reconstruido la vegetación y el clima durante el Neolítico y la Edad del Bronce. El análisis ha evidenciado la intensidad de la presión antrópica contribuyendo al conocimiento de la formación de un depósito en fumier. En este mismo sentido, la particularidad del relleno ha motivado la realización del análisis tafonómico del espectro palinológico del nivel Mir4, encuadrado en la Edad del Bronce. La aportación fundamental de este estudio es la descripción del conjunto de palinomorfos identificado con respecto a las características descritas para las facies sedimentarias de procedencia, lo que ha contribuido al conocimiento de los procesos de formación del depósito. La escasa resolución polínica que caracteriza los depósitos sedimentarios Pleistocenos ha motivado la realización del análisis de los NPPs de las secuencias de Sima del Elefante, Gran Dolina y Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificando la idoneidad de los NPPs como indicadores paleoecológicos. Por su parte, los resultados polínicos y de microcarbones obtenidos a partir del estudio de secuencias sedimentarias holocenas del ámbito mediterráneo de la Península Ibérica y las Islas Baleares han ratificado la importancia de los incendios y la antropización en la formación de la vegetación mediterránea. Finalmente, las incógnitas generadas por los trabajos realizados, han motivado la puesta en marcha de un programa de experimentación destinado a contrastar las hipótesis planteadas.

This work considers the palynological analysis from the perspective of anthropization for the reconstruction of the plant environment in which human activities were developed during the Pleistocene and Holocene in the Iberian Peninsula. With the intensification of human activities, human communities alter the environment, favoring deforestation and degradation of plant communities. Thus, through the analysis of pollen and non-pollen palynomorphs (NPPs) of the Holocene sequence of the El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos), vegetation and climate of Neolithic and the Bronze Age have been reconstructed. The analysis has evidenced the intensity of anthropic pressure and has contributed to the knowledge of the formation of a fumier deposit. The particularity of this infilling has led to the taphonomic analysis of the palynological ensemble of the Mir4 level, framed in the Bronze Age. The main contribution of this study is the description of the relationship of the set of palynomorphs identified with the characteristics described for the sedimentary facies, and has contributed significantly to the knowledge of the deposit formation processes. The low pollen resolution that characterizes the Pleistocene deposits has motivated the analysis of the NPPs of the Sima del Elefante, Gran Dolina and Galería sequences (Sierra de Atapuerca, Burgos) and has ratified the suitability of NPPs as paleoecological indicators. On the other hand, pollen and microcharcoal results obtained from some Holocene sedimentary sequences in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands have confirmed the importance of fires and anthropization in the formation of Mediterranean vegetation. Finally, the questions generated by the works carried out, have motivated the implementation of an experimental program aimed at contrasting some of the hypotheses.