Materiales, soportes y procedimientos utilizados en los obradores pictóricos de la Corona de Aragón (siglos XV y XVI). Una aproximación a través del paradigma valenciano

Abstract

Durant el segle XV l'auge expansionista de la Corona d'Aragó va tenir conseqüències directes en la producció pictòrica i, concretament, va afavorir una major permeabilitat de models i tècniques foranes, flamenques i sobretot italianes, que van ser calant amb més intensitat en substitució de les influències franceses que havien predominat durant la baixa edat mitjana. Amb el canvi de segle, la superació dels models, tècniques, i llenguatges medievals va ser esdevenir de mica en mica i, cap a mitjan segle XVI, coexistien encara solucions formals tradicionals amb altres totalment noves. La taula com a suport pictòric es va mantenir, en reticència a l'ús de la tela; però, la incipient tècnica a l'oli ja s'havia popularitzat a tot el territori de la Corona, permetent l'ús de nous llenguatges caracteritzats per les possibilitats formals pròpies d'aquest procediment. En aquest context de transició a l'Època Moderna els obradors pictòrics valencians -com paradigma de l'activitat artística a la Corona d'Aragó- van ser adoptant aquestes novetats en combinació amb el substrat tècnic tradicional, el que va redundar en una multiplicitat de materials i factures diferenciades. El propòsit d'aquest projecte és aprofundir en les característiques tècniques, procedimentals i metodològiques dels principals obradors pictòrics valencians, així com en la seva selecció material, durant els segles XV i XVI. Es proposa una revisió a través d'una triple metodologia. D'una banda, l'estudi de les fonts i documents; per una altra, la posterior comparació amb anàlisis fisicoquímiques dels materials per disseccionar els procediments inherents a autors i tallers; i, finalment, la corroboració mitjançant reproduccions i recreacions, a través de la pràctica experimental.

Durante el siglo XV el auge expansionista de la Corona de Aragón tuvo consecuencias directas en la producción pictórica y, concretamente, favoreció una mayor permeabilidad de modelos y técnicas foráneas, flamencas y sobre todo italianas, que fueron calando con mayor intensidad en substitución de las influencias francesas que habían predominado durante la baja Edad Media. Con el cambio de siglo, la superación de los modelos, técnicas, y lenguajes medievales fue aconteciendo paulatinamente y, hacia mediados del siglo XVI coexistían todavía soluciones formales tradicionales con otras totalmente novedosas. La tabla como soporte pictórico se mantuvo, en reticencia al uso del lienzo; sin embargo, la incipiente técnica al óleo ya se había popularizado en todo el territorio de la Corona, permitiendo el uso de nuevos lenguajes caracterizados por las posibilidades formales propias de este procedimiento. En este contexto de transición a la Época Moderna los obradores pictóricos valencianos –como paradigma de la actividad artística en la Corona de Aragón– fueron adoptando estas novedades en combinación con el sustrato técnico tradicional, lo que redundó en una multiplicidad de materiales y facturas diferenciadas. El propósito de este proyecto es profundizar en las características técnicas, procedimentales y metodológicas de los principales obradores pictóricos valencianos, así como en su selección material, durante los siglos XV y XVI. Se propone una revisión a través de una triple metodología. Por una parte, el estudio de las fuentes y documentos; por otra, la posterior comparación con análisis físico-químicos de los materiales para diseccionar los procedimientos inherentes a autores y talleres; y, por último, la corroboración mediante reproducciones y recreaciones, a través de la práctica experimental.

During the fifteenth century the expansionist boom of the Crown of Aragon had direct consequences in the pictorial production. In particular, it favored a greater permeability of Flemish and especially Italian models and techniques, which were penetrating with greater intensity in substitution of influences French influences which had dominated during the late Middle Ages. At the beginning of the 15th century, the overcoming of medieval models, techniques, and languages started to happen gradually and, by the middle of the 16th century, traditional formal solutions with totally new ones still coexisted. Wood panels, as pictorial supports remained, in reluctance to the use of canvases; the incipient oil technique had already become popular throughout the territory of the Crown, allowing the use of new languages characterized by the formal possibilities of this procedure, which progressively meant the substitution of tempera techniques. In this context of transition to the Modern Era, the Valencian pictorial workshops -as a paradigm of artistic activity in the Crown of Aragon- were adopting these novelties in combination with the traditional technical substrate, which resulted in a multiplicity of materials and differentiated invoices. The purpose of this project is to deepen the technical, procedural and methodological characteristics of the main Valencian pictorial artists, as well as their material selection, during the fifteenth and sixteenth centuries. A review is proposed through a triple methodology. On the one hand, the study of sources and documents; on the other, the subsequent comparison with physical-chemical analysis of the materials to dissect the procedures inherent to authors and workshops; and, finally, the corroboration through reproductions and recreations, through experimental practice.